El 2 de maig de 2018 el projecte de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial del Vallès (d’ara endavant IPCIV) agafava forma amb la constitució oficial del seu òrgan director a la Casa Duran de Sabadell. El suport institucional representat en aquest òrgan venia de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, els Consells Comarcals del Vallès Occidental i Oriental, l’Institut Ramon Muntaner, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Fundació Bosch i Cardellach i l’Ajuntament de Sabadell. Com és conegut l’IPCIV pretén identificar i inventariar les manifestacions culturals vallesanes com a pas previ per assegurar la salvaguarda, la recerca, la sensibilització i la transmissió d’aquest patrimoni. L’abast del projecte inclou les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental, el qual es correspon amb la divisió territorial actual de Catalunya.
El projecte segueix les recomanacions de la UNESCO i els criteris del Plan Nacional de Salvaguarda de Patrimonio Cultural Inmaterial -elaborat des del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España. Per a la realització del treball de camp i l’elaboració de fitxes es segueixen les propostes de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya, i les set categories que va establir per a la gestió i salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya. Una de les novetats que aporta l’inventari del Vallès és la realització d’una vídeo-fitxa en la qual és pot fer una aproximació visual al relat de l’element inventariat. Ja des de la redacció de l’avant-projecte el 2017, es va valorar la importància de la imatge per a referenciar el patrimoni.
L’avant-projecte del 2017 amb una metodologia que contemplava: la recerca bibliogràfica, la recerca a internet, entrevistes semi-estructurades i qüestionaris on-line; referenciava un seguit d’ítems susceptibles de ser incorporats a l’IPCIV. En els 62 municipis del Vallès, es van localitzar 766 ítems, els quals es van incloure provisionalment en una categoria. Es van trobar 37 activitats productives, processos i tècniques; 205 creences, festes, rituals i cerimònies; 274 tradicions orals, particularitats lingüístiques i formes de comunicació; 103 representacions, escenificacions, jocs, danses, i esports tradicionals; 57 manifestacions musicals i sonores; 38 de salut, alimentació i gastronomia; i 52 formes de sociabilitat col·lectiva i organització social. S’ha de tenir present que un mateix element pot estar present en més d’un municipi. Exemple: festa al voltant de l’arbre.
Durant aquests tres anys -amb la col·laboració dels centres d’estudi del Vallès, informants, protagonistes i població- ens hem desplegat per la comarca fent cerca de tots aquells recursos materials -documentals i humans- relacionats amb el patrimoni immaterial per acostar-nos així als diferents elements vius. A través de la xarxa establerta amb aquests corresponsals i informants hem anat inventariant els elements més representatius de cada zona. A mig i llarg termini l’objectiu és arribar a tots. Els resultats d’aquestes activitats es poden consultar al web de l’immaterial Vallès , així com a les 24 fitxes-vídeo -disponibles a final de 2020, a la mateixa pàgina. La pàgina web vol ser el lligam i informació entre la població i l’equip que hi està treballant. D’aquesta manera assegurem la difusió i interacció del projecte entre la població, estudiosos i altres. Tanmateix, el projecte ha abastat la participació a jornades de patrimoni, memòria i estudi; seminaris i congressos; un treball de grau universitari, la publicació del llibre El Vallès: festa, cultura popular i patrimoni cultural immaterial –juntament amb els centres d’estudi del Vallès, i la presencia als mitjans de comunicació i xarxes socials.
Al Vallès -comarca natural situada al llevant de Catalunya, entre la serralada prelitoral al nord-oest i la litoral al sud-est i els rius Llobregat a l’est i Tordera a l’oest- comptem amb una població de més de 1.300.000 habitants, la qual és l’encarregada de mantenir viu el patrimoni immaterial i, a més, n’és la principal destinatària. Promoure el coneixement d’aquest patrimoni i apropar-lo a persones, col·lectius i institucions publiques i privades és una forma de contribuir a la seva salvaguarda. Des de l’Immaterial Vallès volem agrair a totes les persones, entitats i institucions que han fet possible aquests tres anys d’inventari. Gràcies.
