La Síndica Municipal de Greuges obre secció a iSabadell. A partir d’ara, cada dues setmanes respondrà les vostres inquietuds, explicarà les seves resolucions i reclamacions i explicarà com es defensen els drets de la ciutadania des de la seva institució. Si teniu queixes o creieu que l’administració local ha vulnerat els vostres drets, a més de contactar amb ella, podeu enviar les vostres qüestions a redaccio@isabadell.cat. Aquest dissabte dedica el seu espai a un article del Fòrum de Síndics i Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya.
Aquesta setmana hem celebrat el 30è aniversari de la Convenció dels Drets de la Infància, i encara hi ha molta feina per fer per aconseguir el compliment íntegre dels drets dels infants i els joves. Les Nacions Unides l’any 2015 van desenvolupar una eina molt poderosa per millorar les condicions econòmiques, socials i ambientals a tots els països del món, l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). És a través d’aquests Objectius, que cal concretar en plans d’acció i metes específiques com podem aconseguir que es generin i propiciïn impactes positius en la infància i l’adolescència. Requereix d’una aposta clara per augmentar considerablement la inversió en aquest col·lectiu, posant l’accent, especialment, en els que pateixen situacions de vulnerabilitat. També, lluitar intensament contra la pobresa, la desigualtat i l’exclusió, sempre amb l’equitat com a punt de referència i amb l’objectiu prioritari de no deixar cap infant enrere.
Cal implicar activament els infants i joves en l’assoliment dels ODS, tot promovent i garantint processos reals de participació en els quals ells i elles siguin protagonistes i defineixin les línies d’implementació de l’Agenda d’una manera transversal.
El document d’UNICEF Comitè Catalunya del 2018 No val a badar. L’Agenda 2030 en clau d’infància posa de manifest que hi ha molta feina per endavant i que cal comptar amb la implicació irrevocable de tots els agents que participem de la vida dels infants i joves en qualsevol dels àmbits possibles. I en concret, l’ODS 11 enuncia el següent: aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Resulta ineludible que el paper de les sindicatures locals sigui clau per traslladar als municipis els compromisos que cal assolir per ser garants de drets, i en concret dels drets dels infants i joves en matèries tan fonamentals com el dret a un habitatge digne, l’accés ple als recursos i serveis bàsics, una educació integral i transversal en un entorn digital que contempli les capacitats evolutives dels infants i amb especial cura d’aquelles situacions de vulnerabilitat. A la vegada, garantir la mobilitat i accessibilitat de tots els nens i nenes a qualsevol àmbit local i comptar amb ells com a agents transformadors de l’espai públic i el seu entorn proper.
Bàsicament cal apostar per una participació real i efectiva de la nostra joventut, garantint la seva total representativitat i l’efectivitat de les seves propostes en totes les dinàmiques de la vida pública. Finalment, treballar amb intensitat per promoure totes les mesures i iniciatives al nostre abast que afavoreixin una minimització de l’exposició dels infants i joves a la contaminació mediambiental. Reptes, evidentment, prou complexos. La conjuntura socioeconòmica i política actual no suposa, tampoc, una solució per garantir la cobertura de aquestes necessitats.
Crec que és PRIORITARI escoltar als nostres infants i joves, però parlo d’escoltar-los des de la proximitat, la senzillesa i l’estima per intentar veure què els manca a través de la seva mirada.
Com a sindicatures locals tenim el deure i el compromís amb la funció pública de posar la mirada en múltiples situacions de vulnerabilitat a l’entorn de les ciutats i municipis: la precarietat habitacional actual, la manca de parc d’habitatge públic, la pobresa energètica de moltes llars, la bretxa digital per manca de recursos que impedeix garantir en condicions d’igualtat l’accessibilitat de la infància i l’adolescència a l’entorn digital, el drama del canvi climàtic i el compte enrere davant la realitat, precisa d’una aposta clara i valenta en els nostres entorns per garantir a les generacions futures un món digne i que no tingui data de caducitat imminent.
Posar la mirada en tots aquests aspectes suposa donar llum a la gravetat de l’impacte que té tot el descrit anteriorment en la vida quotidiana dels infants i joves a les nostres realitats locals. I és aquí on tenim la responsabilitat de proposar i reclamar, si és precís, a les administracions públiques els mitjans i recursos necessaris per garantir que es compleixin els drets dels infants de manera transversal, sense discriminacions i sempre tenint en compte l’interès superior dels més petits com a subjectes de dret capaços de ser agents socials transformadors, amb esperit crític i constructiu per fer de les ciutats i municipis entorns segurs, sostenibles, acollidors i habitables amb total dignitat humana. I no oblidem que com síndiques i síndics també som responsables d’acompanyar-los per ser constructors de com volen que siguin els seus entorns propers, però sobretot i fonamentalment, com ens insten a posar a sobre de la taula les desigualtats actuals i a pensar entre totes els mecanismes necessaris per evitar i lluitar contra situacions de vulnerabilitat i pobresa crònica. En definitiva, el present és l’eina per construir conjuntament un futur digne en benefici de la col·lectivitat que representen la infància i l’adolescència de les nostres ciutats.
I els reptes són engrescadors i arriscats. La posició de les sindicatures locals com a vies facilitadores d’espais de diàleg i construcció de drets de ciutat, ens donen el privilegi de poder participar activament en la defensa plena i la lluita constant contra la vulneració de drets en la infància i l’adolescència en l’àmbit local. Som l’altaveu de proximitat que ens obre portes per establir sinergies entre el fora escola i l’administració. Aquest factor és fonamental per escoltar activament les propostes i les necessitats del col·lectiu, i procurar obrir els canals i les vies possibles per tal què les puguin traslladar en una interlocució directa amb els responsables polítics dels municipis.
Creiem fermament en la capacitat objectiva de les persones per proposar millores a allò que es viu en el nostre dia a dia local i també creiem profundament en la capacitat de les sindicatures locals per ser generadores d’espais de canvi i millora. Però sobretot creiem que és PRIORITARI escoltar als nostres infants i joves, d’escoltar-los des de la proximitat, la senzillesa i l’estima per intentar veure què els manca a través de la seva mirada.
30 anys de Convenció dels Drets dels Infants ja són suficients per deixar de celebrar aniversaris i, a canvi, millorar la garantia dels drets. Compromís i coratge per assolir-los plenament, aquest és el camí.
