El 8 de març de 2017 es va dur a terme la primera vaga global de dones, de treball productiu i reproductiu, sota el crit “ni una menys, vives ens volem” que van llançar les feministes argentines. L’any següent, el 2018, milions de dones de 70 països vam secundar la vaga feminista que s’ha anat convocant any rere any. Aquest 2020 les dones mexicanes han decidit també sumar-s’hi i aturaran el seu consum, el treball domèstic i les cures, el treball en el mercat laboral i els estudis per dir ‘prou’. Sense les dones, no es produeix ni es reprodueix.
I aquest ‘prou’ té a veure amb les violències que patim, violències de tot tipus. El #MeToo va posar sobre la taula i va permetre visibilitzar que els assetjaments, els abusos i les agressions sexuals no són anècdotes personals sinó que formen part d’una quotidianitat que defineix les nostres relacions socials, i que la major part de les agressions sexuals no es donen al carrer per part de desconeguts sinó que es donen en el si de les famílies, perpetrades per les persones que suposadament ens han de protegir i cuidar.
Darrerament tenim motius per l’optimisme: el Consell de ministres ha aprovat recentment l’avantprojecte de llei de llibertat sexual que ha de fer més difícil que casos com el de ‘la manada’ es repeteixin, sota el lema genèric de ‘només si és sí’; cada dia mes dones ocupem llocs de responsabilitat arreu; els homes comencen a revisar el concepte de masculinitat a través de grups de treball i associacions; comencem a ser conscients que no tot s’hi val i que no cal ser educada quan algú et fa sentir incomoda. Més i més dones s’uneixen a la lluita col.lectiva per la igualtat i el respecte i alguns homes també comencen a entendre que el fet de perdre privilegis va a favor de tota la societat en general, inclosos ells.
Malgrat hi ha motius per l’optimisme, com a societat no podem baixar la guàrdia i permetre que hi ha qui vol que els nostres drets es facin enrere. I com a feministes, no podem oblidar les companyes d’altres països que estan lluitant per aconseguir els seus drets bàsics (sobre el seu propi cos, la seva autonomia, sobre ser educades en igualtat de condicions o sobre ser protegides pels estats, etc.) que no estan garantits.
Per això, aquest tercer any de vaga feminista ens hi hem de tornar a sumar torres: vaga de cures, vaga de treball productiu, vaga de cures i d’estudis. Un dia per reivindicar i seguir les nombroses convocatòries que hi ha al nostre voltant per tal que les reivindicacions feministes ens apropin, mica en mica, a la societat igualitària que totes volem.
