La Síndica Municipal de Greuges obre secció a iSabadell. A partir d’ara, cada dues setmanes respondrà les vostres inquietuds, explicarà les seves resolucions i reclamacions i explicarà com es defensen els drets de la ciutadania des de la seva institució. Si teniu queixes o creieu que l’administració local ha vulnerat els vostres drets, a més de contactar amb ella, podeu enviar les vostres qüestions a redaccio@isabadell.cat. Aquest dissabte dedica el seu espai a una problemàtica molt habitual.
Darrerament he llegit moltes queixes a través de les xarxes socials sobre cotxes aparcats sobre les voreres, impedint el pas dels vianants, però també de vehicles circulant per sobre les voreres que posen en perill els vianant, com també els veïns i veïnes que surten de casa seva.
Aquest tipus d’incivisme és molt comú a tota la ciutat. L’excusa “només és un moment” per deixar el cotxe damunt les voreres, per carregar i descarregar, anar a recollir infants a les escoles o fer qualsevol altre tipus d’encàrrec, suposa que, per a determinats col·lectius, desplaçar-se a peu per la ciutat sigui una cursa d’obstacles o, pitjor encara, un esport de risc.
Per a persones amb mobilitat reduïda, que es desplacen amb cadires de rodes, els pot suposar haver de fer mitja volta per tornar al principi del carrer i canviar de vorera, sempre que l’altra vorera sigui practicable i estigui en bon estat. Per a persones amb problemes visuals, els pot suposar accidents, cops i caigudes. Per a persones amb cotxets, amb carros de la compra, etc. moltes incomoditat i molèsties. Per a persones que han de baixar de la vorera i caminar per la calçada per ultrapassar el cotxe, perill d’atropellament.
Aquest problema tan generalitzat es pot abordar des de dues perspectives complementàries: la coresponsabilitat i l’actuació de l’administració pública.
Sobre la coresponsabilitat, l’any passat va néixer a Sabadell la campanya Protegim els vianants per posar el focus en el perill que suposa l’incivisme a la ciutat. Què hi podem fer nosaltres per evitar aquestes situacions? Doncs, d’entrada, no ser-ne part. Replantegem els nostres trajectes per la ciutat, apostant per la mobilitat activa (anar a peu, en bicicleta, etc) abans que fer servir el cotxe i, en cas de fer-ho, ser molt curosos per evitar generar inconvenients a la resta de persones que circulen per la ciutat, especialment els vianants. Deixar el cotxe sobre la vorera no és una opció i ho hem d’interioritzar i buscar alternatives per tal de no perjudicar la resta de persones amb les que convivim.
Sobre l’actuació de l’administració pública, més enllà de les sancions que pugui posar la policia als infractors, necessitem urgentment millorar la mobilitat per tota la ciutat, per fer-la més segura, usable i accessible per a tots els col·lectius que hi convivim, i, alhora, per reduir l’impacte ambiental de la circulació de vehicles a motor i donar cabuda als nous vehicles de mobilitat personal com a alternativa de mobilitat interurbana.
Per tot això, he actuat d’ofici per demanar la regulació dels vehicles de mobilitat personal a la ciutat i vaig iniciar, a finals de l’any passat, una actuació d’ofici per avaluar l’acompliment de la normativa estatal sobre accessibilitat a l’espai públic (Ordre VIV/561/2010, d’ 1 de febrer). Entre d’altres coses, aquesta normativa estableix que, tots aquells carrers de menys de 7,10 metres d’amplada han de ser de plataforma única, és a dir, la calçada ha de ser al nivell de la vorera amb preferència de pas pels vianants o amb un ús mixt, incorporant les propostes que fa la Fundación ONCE perquè aquests carrers siguin accessibles també a les persones amb dificultats visuals.
En una ciutat on hi convivim tantes persones i on cada vegada hi ha més població envellida, tots i totes necessitarem en algun moment de la nostra vida, que el nostre espai públic sigui accessible i lliure d’incivisme. Ens hi sumem?
Recordeu que si teniu queixes o creieu que l’administració local ha vulnerat els vostres drets, a més de contactar amb ella, podeu enviar les vostres qüestions a redaccio@isabadell.cat.
