Als seus 86 anys, Josep Montagut Borrull era un assidu del Club Natació Sabadell de Can Llong. Hi anava tres cops per setmana, dilluns, dimecres i divendres, segons precisa la seva vídua, casada amb ell gairebé 60 anys, Mercè Amposta. Era una de les seves principals aficions. Hi anava ben d’hora, cap a les set del matí, i feia sala. Un matrimoni en forma, doncs la dona fa ioga a l’escola d’adults de Can Rull, viatjaven tot sovint i anaven a ballar els diumenges al casal de gent gran del Centre, al carrer Sant Josep tot i que “ell no ballava gairebé mai i aprofitava el temps per parlar amb el nostre cunyat mentre la meva germana i jo sí ballàvem”.
Tant Montagut com Amposta van néixer al petit poble d’El Pinell de Brai, a la Terra Alta. Ell tenia dos germans més, la mare els va criar en solitari i el pare, després de la Guerra Civil, es va haver d’exiliar a França. Quan va tornar, el seu fill ja sumava un quart de segle de vida. Josep i Mercè van començar a sortir ben joves, quan Amposta tenia 15 anys i Montagut acabava de complir-ne 18. Es van casar el 17 de juliol de 1960, ella amb 22 anys i ell amb 25.
“Al poble no hi havia feina. Llavors érem nòvios però quan el meu marit feia la ‘mili’ [el servei militar obligatori] el meu germà es va matar treballant en una mina. Al tornar tenia por de la mina i una gent del poble vam anar a treballar a Artés (Bages). Ell va anar d’ajudant de camió i després de xofer de camió d’obra i jo a una fàbrica. Ens hi vam estar vuit anys. Però ell conduïa el camió per Monistrol i i havia molta boira. Era un perill. Un cop anava jo amb ell i li vaig dir que no sabia com podia veure alguna cosa per la carretera. Llavors una germana de la meva mare que vivia a Sabadell va buscar-li feina, vam veure uns pisos i ens hi vam venir”.
Montagut va treballar molts anys com a xofer a la desapareguda fàbrica Germans Camps, a la carretera de Barcelona, al barri de Gràcia. La parella va tenir un fill i una filla. “Era molt bon home i ens hem estimat molt. Estava bé de salut, només una miqueta de colesterol. Li encantava la fotografia, la informàtica, ho arreglava tot”.
La setmana del confinament va començar amb normalitat per al matrimoni. Josep va anar al gimnàs dilluns. Dimecres es va absentar perquè es començava a rumorejar que potser havien de tancar les instal·lacions. Dijous van celebrar el setè aniversari d’un net en petit comitè. “I bé”, recorda la seva dona. Un cop confinats, al dilluns següent, 16 de març, només va dinar el primer plat. Dimarts tampoc tenia gana i estava molt “ensopit”. Al dia següent van anar al CAP.
“El van auscultar, li van fer un electro, li van prendre la pressió. Tot estava en ordre. Paracetamol”. El dia de Sant Josep no va millorar gens i tampoc durant tot el cap de setmana. Dilluns Josep Montagut li diu a la seva dona que està molt malalt. “Li vaig preguntar: ‘què et fa mal?’ i em va dir: ‘no em fa mal res però estic molt malalt'”.
Al dia següent, 24 de març, truquen al 112 i una ambulància el porta al Parc Taulí. Ingressa a planta. Li porten roba i la dona el veu la tarda del diumenge 29 de març. “Portava l’oxigen a la boca però no se’l veia malament”. Es fa fotos pel mòbil i les envia als nets. Dilluns el visita la seva filla i dimarts també. A les set del vespre la filla truca Mercè Amposta i li diu que el pare s’està morint. A les vuit del vespre va morir.
“Quan va marxar de casa una setmana abans ni tenia tos ni s’ofegava però el virus li va atacar molt fort el pulmó”, diu Amposta. La dona i els dos fills van ser els únics presents a l’enterrament. “Molt trist i molt solitari. Després de 59 anys de casats i set de nòvios, cada dia el trobo a faltar”, diu.
Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat.
Més informació: