Carpa cribatge PCR a Les Termes. Autor: David B.

‘El Sud i la Covid-19’, per Nohemí Zafra (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Nohemí Zafra, membre del Moviment Veïnal del Sud

La Covid19 si que entén de classe. Les zones amb les rendes més baixes resulten ser les més afectades pels contagis. En el cas de Sabadell parlem sobretot de la zona Sud a on justament aquests dies s’ha planificat una actuació especial per a fer proves PCR als seus residents. Podem considerar que una causa evident d’això és la desigualtat social dels barris del sector Sud, aquesta situació es deu a dos motius principals: el sistema econòmic basat en el capitalisme i la deixadesa de les administracions.

La primera raó, que les desigualtats en la salut són el resultat de les dinàmiques inherents del propi sistema; basar la societat en la producció i el consum per damunt de la qualitat de vida. Malgrat no ens podem estendre gaire, en tant existeixen estudis sencers i des de l’associació no hi podem afegir gaire, si podem esmentar l’exemple que s’ha preferit privatitzar la Sanitat a invertir: al 2010, el pressupost era de 9.875 milions d’euros però arribant al 2014, de 8.290 milions d’euros i amb aquesta tendència. Podríem dir que prioritzen els grans lobbies deixant de banda la despesa en àrees del sector públic que permetrien una millora del benestar de les persones. Quan l’emergència ha arribat ha trobat els hospitals amb manca de personal, sobrecàrrega d’hores, aparells insuficients, falta de material… I el col·lapse ha donat peu als terribles rumors que els metges es veien obligats a fer triatge en alguns casos i escollir entre atendre o no al pacient per aquesta falta de capacitat.

Tanmateix en aquest punt és inevitable parlar de l’àmbit laboral. Després de patir el confinament, la crisi econòmica ha tingut un fort impacte a la zona, tant en els llocs de treball formals com en els informals. L’ocupació en barris de rendes baixes s’acostuma a centrar en oficis que no permeten el seu desenvolupament de manera telemàtica fet que ha dificultat aquest tan sol·licitat distanciament social. Cal afegir la desprotecció dels qui treballen en negre i que al perdre la feina han quedat sense cap cobertura social i, per tant, sense ingressos.

I, el segon motiu, la deixadesa del Sud per part de les administracions. Pertànyer a aquesta zona sembla pre-destinar a la persona a patir més necessitats que a la resta de Sabadell per la menor quantitat de serveis públics, d’inversions, la limitació dels centres de comerç, una inserció laboral de baixa qualitat… Ens volem fixar primer en la manca de serveis públics citant per exemple la llarga demanda de la zona per tenir un nou institut, que va acabar en la creació de l’IES Narcisa Freixas i Cruells però que de manera provisional s’ha fet amb una construcció en precari, amb barracons, en un descampat. La seva estructura fa pensar que l’alumnat tindrà poques garanties de poder aplicar mesures preventives per la Covid-19 en el proper curs. Un altre exemple de deixadesa és la reivindicació històrica de la residència pública per a la gent gran, aquesta encara no s’ha aconseguit ni tan sols de manera precària.

Els governs en parlen i prometen, però la realitat és que no s’hi ha destinat ni un cèntim i que, ara per ara, no és una opció real. Es poden citar altres problemes dels barris que considerem desatesos per part de les administracions públiques, com ara l’envelliment progressiu de la població sense un pla d’atracció de població jove, la manca d’equipaments per a entitats socials i culturals, una xarxa de transport deficient, la manca d’espais verds i un llarg etcètera.

Tal com diu la OMS (2009), es necessari abordar els problemes socials de la salut en totes les seves tipologies i a això instem a les administracions, i no només a l’ajuntament, que és la primera en rebre les demandes de la ciutadania, sinó també a la resta, Diputació i Generalitat. Cal una rectificació i un augment de la inversió. Reclamem millores en les polítiques públiques de manera urgent. No hi ha justícia social sense bones polítiques públiques, i ara més que mai cal proposar programes que fomentin la màxima igualtat en la redistribució de la riquesa i dels recursos. Això és una prioritat al Sud, dotar d’eines i recursos per tal de permetre a la ciutadania sortir del bucle de vulnerabilitat, evitant una situació de marginalitat social d’on resulta difícil sortir, especialment pel que fa a les famílies migrades o les segones generacions, com va passar a les banlieus franceses, i la conflictivitat que provoca. Superarem plegats la pandèmia, però volem que el Sud no sigui una zona estigmatitzada, que es dignifiqui i es valori com cal.