Sabadell disposa d’una desena d’Espais de Memòria de la Generalitat que donen a conèixer episodis, llocs o persones vinculades a la memòria democràtica de la ciutat (bàsicament, des de la Segona República fins la democràcia del 1979). D’altra banda, és una de les ciutats amb més llambordes stolpersteine, que recorden la història dels deportats sabadellencs als camps nazis, on molts hi van morir. Ara Sabadell En Comú Podem demana agrupar les iniciatives memorialístiques en un Centre d’Interpretació perquè “l’aposta per les polítiques de memòria és la forma més eficient de lluitar contra els discursos de l’odi”, assegura el portaveu, Joan Mena.
La confluència d’esquerres presentarà al ple la proposta, que vol avançar en les polítiques de memòria democràtica. Com? Creant un Centre d’Interpretació de la Memòria que aglutini i doni “coherència” als espais de memòria que s’han creat en els darrers anys.
“Les idees que van contra la democràcia s’estan obrint pas dins de la societat i les institucions”, diu el portaveu municipal de Sabadell En Comú Podem, Joan Mena, qui creu que “per lluitar contra la propaganda de bulos i els discursos de l’odi de l’extrema dreta hem d’apostar per les polítiques de memòria històrica. Cal invertir en conèixer la nostra història com a ciutat, creant projectes coherents sobre la memòria històrica, enfocada principalment als alumnes dels centres educatius però obert a la ciutadania en general”.
La moció aspira que a Sabadell obtingui un Centre d’Interpretació com els que hi ha a Els Monjos, sobre l’aviació republicana.
“Tenim dos espais que actualment encara no estan declarats com a Espais de Memòria com el refugi antiaeri de l’institut Pau Vila i la fàbrica Baygual [a Can Feu, on s’hi fabricaven els mítics xatos durant la Guerra Civil”, assegura la regidora Alejandra Sandoval. La confluència celebra que Sabadell s’ha consolidat com una ciutat referent en memòria històrica. “Però cal continuar donant passos endavant perquè els drets i les llibertats estan en risc”, diu Mena.
Entre els Espais de Memòria de la ciutat, hi ha d’alguns vinculats a la Segona República, com el Grup Escolar Can Rull o la seu del Círcol Republicà Federal, a l’antifranquisme com el pavelló de Sol i Padrís , el record a l’antifranquista assassinat per la Guàrdia Civil Cipriano Martos, les Escolàpies i d’altres vinculats a la repressió franquista, com l’antiga comissaria de la Policia Armada.
Foto portada: exposició ‘Recuperem el Refugi del Pau Vila’ al casal Pere Quart. Imatge: Alba García
