- El sector de l’hosteleria desconfia que les mesures siguin per 15 dies i les consideren injustificades.
- Els ERTO, més difícils: “gent anirà al carrer, sense dret a atur i sense subvenció ni ajudes”.
La Generalitat ha anunciat el tancament de bars i restaurants a partir del dijous a la nit, com a mesura restrictiva per frenar l’augment de casos per coronavirus a Catalunya. Seran 15 dies, com a mínim. L’executiu català s’ha trobat amb la incomprensió i la frustració dels professionals del sector, que se senten atacats i no entenen el perquè.
Desesperança entre els professionals de l’hostaleria, que veuen com els bars i restaurants han d’afrontar un nou tancament a causa de l’augment de casos de coronavirus a Catalunya. Si el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ho fa enrere, la Generalitat decretarà un paquet de mesures restrictives que també inclou la limitació de l’aforament dels locals comercials al 30 per cent, entre altres. En el cas de la restauració, pels negocis que vulguin -o puguin implementar-ho- hi haurà la possibilitat d’oferir servei per endur. Però això no els consola. Creuen que la mesura pot suposar la fi de molts negocis i se senten desprotegits. Així ho explica Xavi, del bar Popeye, a l’Eix Macià, que qualifica “d’injusta” la decisió de l’executiu català.
“Després del confinament hem intentat remuntar una mica”, explica. Però “un altre tancament és la ruïna de l’hostaleria”, lamenta. “Molts restauradors tancaran”, conclou.
Ell, com d’altres, tampoc confia que aquesta mesura sigui només per 15 dies. Un dels temes que han debatut en una reunió amb l’equip del restaurant és la dificultat de tornar a ficar als treballadors en règim d’ERTO. “Aquesta gent anirà al carrer, sense dret a atur i sense subvenció ni ajudes”, adverteix.
En la mateixa línia parla Albert Gil, responsable de Casa Fuster Original. “Sortim d’una per ficar-nos en una altra”, critica. Tot i que assegura no saber “com actuar”, explica que en el cas de Casa Fuster donaran vacances a l’equip “i després ja veurem”.
“Per a molts, això suposarà fer fallida; tancar”, augura. “Algunes cadenes grans poden subsistir un mes, o dos, però els petits no”, argumenta Gil.
“Ens estan ensorrant”, reflexiona Carles Ruiz, propietari del restaurant Al tanto que va de canto, al carrer Sant Pau, al Centre. “Els que manen ens obliguen i no sabem què fer, però ens hem d’afegir”, continua. Coincideix, com els seus companys d’ofici, a pensar que “molta gent no ho podrà aguantar, això”. Tot i que de moment no es rendeix, la situació fa que es plantegi el seu futur pròxim.
“Fa set anys que estic aquí, però estic a punt de fer un pensament”, reconeix. “Això s’arrossega des de fa mesos, hem de continuar pagant autònoms i lloguers, i només fan que buscar-te les pessigolles”, critica.
Per la seva part, Santi, encarregat de Cala Boca, també al Centre, es pregunta: “D’on traurem els diners, sense ajudes del govern?”. Afirma, com els seus companys, que “aquests quinze dies suposarà el tancament de bastants petits”.
Incomprensió: “primer van altres serveis”
Una característica compartida en el discurs de tots els professionals que han donat el seu testimoni és la incomprensió. El responsable de Cala Boca creu que “haurien de començar per un altre tipus de servei”, com “el metro, el cinema o els teatres”. Perquè els restaurants -defensa- “compleixen amb les mesures”. Hi coincideix l’encarregat del Popeye: “Només ataquen al sector de l’hostaleria, que no és el problema”. Per ell, un gran problema neix a les universitats, “amb joves sense mascareta”. I des de Casa Fuster, Gil, també hi està d’acord.
“Haurien de tancar els metros, per exemple. Altres coses”, argumenta. “Perquè nosaltres complim amb les mesures, tenim gel, distància, muntem les taules abans que arribin els clients”, sosté Gil.
A l’altra banda, hi ha un percentatge de restauradors que assumeixen les mesures amb resignació. N’és un exemple el membre de la cooperativa Can Capablanca, al barri de Gràcia, Gerard Prat. “Ens preocupa la situació”, assegura. “Entenem que ho podem resistir, però ens preocupa el teixit de barri, el comerç proper”.
“Tenim una sanitat en ruïnes i un escut social inexistent”, explica Prat. I afegeix, sobre l’imminent tancament: “Quin remei! La situació en què estem ens porta a haver de fer això, s’han de prendre les mesures pertinents per salvar vides”.
També ho comprèn el propietari de Can Punyetes, a la Rambla. “No sé el que és just i el que no”, assegura, “però sabem que hem de tancar”, afegeix. “Crec que hi ha altres solucions”, reconeix, tot i que “és una norma que s’ha dictat i s’ha de complir”, afirma.
Més informació:
El Gremi d’Hostaleria: “Ens utilitzen per espantar la població”
