Tracem un perfil biogràfic d’un dels artistes més singulars de la ciutat, l’obra del qual és visible a molts indrets de Sabadell. Una trajectòria vital i artística que abasta pràcticament tot el segle XX
Camil Fàbregas Dalmau va néixer a Moià, el 28 de febrer de 1906. Amb quatre anys d’edat es traslladà amb els seus pares, Benvingut Fàbregas Giol i Mercè Dalmau Fodoyol, a Badalona. Cursà l’ensenyament primari als Escolapis de Moià i als Maristes de Badalona. L’any 1915 amb els seus pares i els seus tres germans s’instal·là a Sabadell on es matriculà a les Escoles Pies i va rebre lliçons de Joan Vila Cinca. Continuà els seus estudis a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell on va tenir com a professors a Joan Vilatobà, Pere Gorro i Vila Cinca.
Als anys 20 participà en els tertúlies dels dilluns a la biblioteca de la casa de Joan Llonch –els dillunsos– on s’aplegaven artistes i intel·lectuals de l’Acadèmia de Belles Arts i de la Colla de Sabadell com Joan Oliver, Ricard Marlet, Joan Sallarés, Miquel Carreras, Josep Vives, Armad Obiols, Francesc Trabal, Sanllehí o Joan Garriga. Camil Fàbregas, Màrius Vilatobà, Valls Baqué i Molins del Mur eren els més joves del grup.
Camil completà la seva formació a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona entre 1925 i 1928. Al 1925 va exposar per primer com a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Al 1931 es traslladà a París on estudià a l’École de la Grande Chaumière,l’Ècole des Arts Apliqués i l’escola d’escultors de Charles Despiau i Robert Wlerick. A la capital francesa va coincidir amb Joan Vila Puig, Màrius Vilatobà i Esteve Valls Baqué i va conèixer les avantguardes artístiques. Tanmateix, a llarg de la seva trajectòria Camil Fàbregas es va mantenir fidel a l’estètica noucentista d’abans de la Guerra Civil.
De retorn de París, viatjà a Madrid i al 1933 fixà la seva residència definitivament a Sabadell, iniciant una sèrie d’exposicions a Barcelona i participant en certamens nacionals i estrangers. Per guanyar-se la vida, compaginava la feina de marbrista a Cal Molina amb les classes de dibuix i francès.
L’any 1933 va participar a l’Exposició de Primavera a Barcelona amb dos bronzes. També va exposar amb Màrius Vilatobà i va rebre el primer encàrrec per fer un bust dedicat al pintor Francesc Gimeno. Al fons Ricard Simó i Bach de l’Arxiu Històric de Sabadell (AHS) es troba el dibuix d’un esbós per un projecte d’escultura a Francesc Layret, datat entre el 1933-1934, però que va arribar a realitzar-se. A la Guerra Civil va formar part del sindicat d’artistes de la FLS-UGT i col·laborà amb Vertical el seu òrgan de premsa. Llavors va conèixer a l’escultor Manolo Hugué amb qui es retrobà acabada la Guerra Civil (1936-1939) i mantingueren una intensa amistat personal i de col·laboració artística.
A la dècada dels 50 va estudiar a la Universitat de Perugia (Itàlia). Camil Fàbregas participà al concurs internacional The Unknown Political Prisoner. Va obtenir el tercer premi a la I Biennal d’Art de Sabadell. L’any 1957 va prendre part a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid i el 1958 concursà en el Premi de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona. Camil Fàbregas va rebre la Medalla Vila Cinca de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell en la IV Biennal de l’any 1959.
Obra monumental
Durant tota la seva trajectòria va realitzar monuments dedicats a diverses personalitats L’any 1948 s’inaugurà el monument a Fèlix Sardà i Salvany al Santuari de la Salut i l’any segúent les escultures a Sarda i Salvany i Antoni Maria Claret a la façana de la parròquia de l’Immaculat Cor de Maria amb motiu del 50è aniversari de l’arribada dels claretians a la ciutat.
El 18 de setembre de 1949 s’inaugurà el monument a Anselm Clavé a la plaça del mateix nom. A parer de Rossend Lozano, es tracta d’una obra insòlita “per l’aire populista que va prendre la construcció, transformant un sentiment popular i catalanista, pel significat dels Cors d’en Clavé, en una celebració institucional”. Es creà una comissió presidida per l’alcalde Josep Maria Marcet que coordinà la participació d’institucions i entitats -particularment corals- de tot Catalunya. A l’acte inagural es cantaren dues cançons en català La maquinista i Glòria al mestre interpretades per 3.000 coristes i amb desfilada de senyeres. Un esdeveniment que encaixa en l’anàlisi de Martí Marín respecte a la voluntat de l’Ajuntament franquista d’integrar en el règim a tota la ‘gent d’ordre’, especialment als sectors del catalanisme catòlic, molts dels quals havien militat a la Lliga Regionalista o freqüentaven l’Acadèmia Catòlica.
En una línea més oficial executà, al 1956, el monolit a mossèn Gaietà Clauselas instal·lat al km 3 de la carretera de Matadepera prop de Sant Julià d’Altura on fou assassinat el 14 d’agost de 1936 per una patrulla de republicans incontrolats.
Posteriorment, al 1960, realitzà el monument a Alexander Fleming a la plaça del Dr. Fleming, el monument a l’alcalde Marcet, retirat l’any 2017 del que ara és la plaça de les Dones del Tèxtil (1974) o el monument als Avis a la plaça Creu Alta (1987).
A Sant Quirze del Vallès realitzà el monument al Doctor Josep Maria Relat (1989) i el monument als Avis (1990). A més d’aquesta obra momumental, realitzà diversos bustos de personatges de la cultural sabadellenca com Mirna Lacambra, Joan Llonch Salas, mossèn Ernest Mateu o Lluis Clapers.
L’any 1959 dissenyà el conjunt decoratiu de l’església parroquial de Sant Salvador de Sabadell, al carrer Covadonga, una de les seves obres més representatives i singulars que es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes del romànic amb un cert folclorisme temàtic. L’any 1960 va exposar, a la Sala Gaspar de Barcelona, els 26 capitells destinats a aquesta església que també foren mostrats al Saló de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. A propòsit d’aquest exposició, Joan Oliver (Pere Quart), va escriure:
“Camil Fàbregas és tot un escultor. Uns quants, temps ha que ja ho sabíem. Ara ho sabrà tothom. Reivindiquem per aquest artista artesà sabadellenc el lloc que de dret li pertoca entre els millors escultors del nostre país. Al capdavall la modèstia haurà estat inútil”.
També aquell any va lluitar per la reactivació de l’Acadèmia de Belles Arts des del seu càrrec de vicepresident i per cercar una nova seu per l’entitat. L’any 1962, la Caixa li va encarregar l’execució del Premi a la Ciutadania que atorgava cada any i que es pot veure al darrera de l’escala principal de l’Ajuntament.
L’any 1971, Camil Fàbregas, va rebre l’homenatge de la ciutat de Sabadell amb motiu de la celebració del cinquantenari de la seva tasca com escultor, organitzant l’exposició 50 anys d’escultura i antologia de retrats.
El 1977 donà 120 obres de la seva col·lecció de pintures a l’Associació Protectora de Subnormals (posteriorment Associació Pro Disminuïts Psíquics de Sabadell i Comarca i actualment Fundació Atendis). Els quadres foren venuts en pública subhasta per cinc milions de pessetes, una iniciativa on va comptar amb el suport i la col·laboració entusiasta de la seva esposa Maria Moix Prat i per la qual va rebre la Creu de l’Ordre Civil de la Beneficència atorgada pel Ministeri de Sanitat.
A banda de la seva obra escultòrica, Camil Fàbregas fou un notable pintor i dibuixant, així es palesa a les pintures murals de la capella del Santíssim Sacrament de l’església de Sant Vicenç de Jonqueres (1949).
Al març de 1980, a la galeria Tot-Art de Sabadell, va inaugurar l’Exposició de retrats dibuixats a la mina de plom, sobre gent que es mou en el món artístic actual de Sabadell. Així mateix va publicar diversos articles al Diari de Sabadell, entre ells els tres articles titulats Els tres grans avis que, de ma vida, sigueren sempre companys fidels, lloant les figures de Joan Vila Cinca (28/12/1990), Manolo Hugué (22/01/1991) i Pau Vila Dinarès (3/01/1991).
L’any 1994 muntà les darreres exposicions individuals organitzades per la Fundació d’Amics de les Arts i de les Lletres, Caixa de Sabadell, Acadèmia de Belles Arts i l’Ajuntament, sota el títols de Màscares, Tauromàquia i Homenots de Sabadell.
Al final de la seva vida anà a viure amb les Germanetes dels Ancians Desemparats i va donar el seu estudi i taller, del carrer de Migdia, a la Fundació d’Amics de les Arts i de les Lletres. En una entrevista publicada al Diario de Sabadell (26/03/1982), manifesta:
“Sóc escultor perquè ja hi vaig nèixer. Puc dir que el meu temperament o la meva manera d’ésser m’han influit, però jo considero que sóc escultor perquè, únicament, he desenvolupat el que era des del mateix moment en que vaig nèixer (…) Penso que l’escultura és un ofici força difícil, s’han de conèixer una gran quantitat de factors, tenir una bona documentació, saber alinear tots els materials. És, veritablement, una de les arts més difícils i que necessita molt de temps perquè és lenta”.
Camil Fàbregas Dalmau va morir el dia 15 d’agost de 2003. Uns anys abans havia declarat: “No em fa gens de basarda arribar al final perquè sé que hi ha un món millor. I la meva dona ja m’hi espera”.
Bibliografia
LOZANO, Rossend. Vint anys d’art a Sabadell dins Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell 1939-1959. Museu d’Art de Sabadell, 2000.
MARÍN i CORBERA, Marín. Premsa i poder en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942. Arraona, n. 13. III Època, 1993.
SALA-SANAHUJA, Joaquim. Pensament i producció cultural dins Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.
FONS Simó Ricard i Bach. Arxiu Històric Sabadell.
Foto portada: l’escultor Camil Fàbregas al seu taller, treballant en el bust de Cleopatra Burguès Padrós. Asseguda en un tamboret alt, fent de model, Cleopatra. Sabadell, 1934. Autor desconegut (AHS) via historiadesabadell.com.