Resseguim l’evolució de les institucions polítiques de Sabadell als primers compassos de la Revolució liberal que, per primer cop, instaurà el sufragi universal masculí indirecte per l’elecció dels càrrecs municipals. Una revolució política liderada per l’emergent burgesia forjada en les manufactures tèxtils, fonament del creixement demogràfic i econòmic de la vila en aquest període.

A Sabadell, la revolta popular que ha passat a la història com els rebomboris o els avalots del pa (1789), anunciava la crisi de l’Antic Règim. Seguint les tesis de Mercè Renom, llavors es conformà una mena de “front antioligàrquic” que tindria la seva continuïtat en la Revolució liberal. A les dècades centrals del segle XVIII, el poder local havia estat monopolitzat pels pagesos de mas productors de cereals i pels paraires de la llana alguns dels quals serien els futurs fabricants industrials (més info: ‘L’organització política del municipi a l’Antic Règim‘).

Després de gairebé un segle de pau, la vila va patir les pesades conseqüències de la Guerra de la Convenció (1793-1795) contra la revolucionària República francesa. Tanmateix, va ser la invasió de Napoleó a la Península Ibèrica, al maig de 1808, que inicià la Guerra de la Independència o del Francès (1808-1814), i fou l’arrancada de la Revolució liberal a Espanya.

El rei Carles IV i el seu hereu, Ferran VII, presoners a Baiona, havien renunciat a la corona d’Espanya en favor de José I, Pepe botella, germà Napoleó Bonaparte. Sense sobirà ni govern legítim, es crearen les Juntes Provincials de resistència a l’invasor que convocaren Corts Generals a Cadis que celebraren la seva primera sessió el 22 de setembre de 1810 amb 304 diputats, 21 dels quals eren catalans.

El 19 de març de 1812, dia de Sant Josep, (d’aquí la seva denominació popular de La Pepa) s’aprovava la primera Constitució liberal que substituïa la monarquia absoluta per un règim de monarquia parlamentaria. Aquesta primera Carta Magna, establia que la sobirania resideix en la Nació, i no en el Rei, la separació de poders, la llibertat d’impremta i el sufragi universal masculí indirecte per elegir els diputats a Corts a través de compromissaris. També, s’abolien les senyories i jurisdiccions feudals i s’instaurava la llibertat d’empresa i comerç.

El primer Ajuntament Constitucional

A la Constitució de Cadis estava prevista la celebració d’eleccions municipals. A Sabadell, que a diferència d’altres ciutats com Barcelona no estava ocupada pels francesos, es celebraren els dies 9 i 20 de desembre de 1812. La nova legislació significava una ruptura radical amb el sistema de representació de l’Antic Règim de cooptació entre els oligarques del cereal i la llana. Es tractava d’unes eleccions, en dos graus o sufragi indirecte. Tenien dret a vot tots els homes majors de 25 anys o caps de casa i podien ser elegits aquells amb cinc anys de residència a la vila que funcionava com una circumscripció única. Les dones no tenien dret ni a votar, ni a ser votades.

En una primera volta, on participaven els caps de casa, s’elegien uns compromissaris, els quals en una segona votació triaven els càrrecs municipals. El nombre d’electors o compromissaris va variar en els dos breus períodes en què va funcionar el sistema de la Constitució de Cadis. En el primer, de 1812 a 1814 fins que Ferran VII reinstaurà l’absolutisme, es triaven 17 compromissaris; en el segon, al Trienni Liberal (1820-1823), s’elegien només nou.

Aquests compromissaris triaven a l’alcalde (el candidat amb més vots) que substituïa a la figura del batlle. També es votaven els sis regidors (els mateixos que a l’Antic Règim) i al síndic-procurador, encarregat de supervisar la gestió de l’Ajuntament constitucional. En el nou sistema desapareixien els figures de síndic personer i de diputat del comú, establerts a la reforma ‘il·lustrada’ de Carles III al 1766 en representació del poble o comú, ja que ara tots els càrrecs municipals representaven al poble.

Mercè Renom ha realitzat una exhaustiva investigació de la documentació disponible, molta de la qual va ser destruïda o ha desaparegut, sobre l’origen i la composició social dels compromissaris i dels càrrecs municipals en aquest període. “Els resultats -escriu- d’aquestes eleccions ens indiquen que l’any 1812 hi hagué una veritable ruptura respecte als governs absolutistes dels anys anteriors a la guerra, acaparats per l’oligarquia de pagesos de mas i paraires-fabricants (…) el resultat va ser de renovació total dels càrrecs municipals”.

A més, indica la historiadora sabadellenca, les persones triades tenien manifestes connexions amb el “front antioligàrquic” de finals del segle XVIII. Miquel Busquets, el primer alcalde constitucional de Sabadell, era fill del flequer Gabriel Busquets que havia tingut un paper protagonista als rebomboris del pa. Els regidors triats foren Miquel Manel (fabricant de llana), Josep Renom (traginer), Rafael Soler (espardenyer), Josep Campdepadrós (pagès) i Joan Torras (tintorer?). Josep Sayol Argemir fou elegit síndic-procurador. “Es constata la majoritària pertinença d’aquests homes a sectors econòmics intermedis, com els traginers i comerciants.”

El Trienni Liberal (1820-1823)  

El retorn del rei Ferran VII a Espanya, el 22 de març de 1814, significà l’abolició de la Constitució de Cadis, la reinstauració de l’absolutisme i la repressió contra els homes que s’havien destacat en la Revolució liberal. Ara bé, com ha estudiat Josep Fontana, després de 1812 no era possible tornar a la “normalitat” de la monarquia absoluta.

El 4 de setembre de 1814, la reconstituïda Audiència de Barcelona, dissolia els ajuntaments constitucionals i ordenava la reposició provisional dels càrrecs que estaven en exercici el gener de 1808. A Sabadell, fou reposat el batlle, Agustí Lluís, tot i que l’Audiència li va demanar que proposés dos noms per substituir-lo que foren els fabricants Pau Turull i Josep Formosa. L’Audiència es decantà pel primer que fou  nomenat el 27 de gener de 1815, tot i que la corporació municipal no celebrà la seva primera sessió fins el 11 de març.

El pronunciamiento del comandant Rafael del Riego, l’1 de gener de 1820, amb el suport de gran part de l’exèrcit, obligà a Ferran VII a signar el decret, el 7 de març, reinstaurant la Constitució de Cadis i promulgant l’amnistia als liberals condemnats per motius polítics. Per sotamà el monarca tramava amb les potències absolutistes europees la seva intervenció militar per enderrocar el règim constitucional.

A Sabadell, aquestes noticies foren rebudes amb eufòria entre els liberals. Llavors ocupava la batllia, per designació de l’Audiència, Joaquim Puigjaner, el primer terratinent, segon comerciant i el principal contribuent del municipi. En el nou marc constitucional, les eleccions foren convocades al març de 1820 en tots els ajuntaments d’Espanya. Aquí, els comicis es desenvoluparen segons el sistema en dos graus que s’havia aplicat entre 1812 i 1814. El càrrec d’alcalde, síndic-procurador i la meitat dels regidors havien de renovar-se cada any.

A Sabadell, les dues voltes es celebraren el mateix dia, 22 de març. A la vigília es va fer una crida a tots els caps de casa a acudir a la Casa de la Vila per participar en les eleccions. Primer es triaren als nou compromissaris; acte seguit, aquests votaren un per un els càrrecs de l’ajuntament constitucional , segons consta a l’acta de la sessió, “se hicieron las votacions con separación: una de la otra”. Renom observa la continuïtat entre els representants dels primer ajuntament constitucional amb aquest segon. Fou elegit alcalde, Jordi Cassadesús Alcobé, apotecari (farmacèutic), fill de Josep, també apotecari, que s’havia establert a la vila a l’acabar la guerra i des de l’1 de juny de 1814 ostentava el càrrec de apotecari de l’Hospital militar de Sabadell. Els regidors electes, ordenats pel número de vots, foren: Pere Renom, que ja ho havia estat al primer ajuntament constitucional, Jacint Gumbert, Josep Pla i Utesà, Llorenç Valls Aurell i Rafael Cruz. Josep Salvany va ser escollit síndic-procurador.

El 24 i 25 de desembre de 1820 es celebraren, pel mateix sistema, les segones eleccions municipals del Trienni Liberal. Es mantenien tres regidors: Pere Renom (traginer), Jacint Gumbert (teixidor de llana) i Josep Pla (ferrer). Els compromissaris elegiren alcalde a Jaume Amat (advocat) i entraren tres nous regidors: Joaquim Puigjaner (hisendat) que havia estat batlle absolutista que Renom considera un “polític de transició” i Andreu Castells un reaccionari. L’acompanyaren Bartomeu Puig (fabricant de llana) i Tomàs Torras (fabricant de llana). El cirurgià, Antoni Grau, fou triat síndic. Grau va tenir un gran protagonisme en la Revolució liberal a Sabadell. Al 1821 va ser elegit primer comandant de la Milícia Nacional; a la posterior etapa constitucional, fou segon alcalde al 1836 i primer al 1841. El nou ajuntament constitucional va prendre possessió l’1de gener de 1821. Al mes de maig, es va fer una altra votació per elegir al segon alcalde segons les instruccions rebudes, sent triat el pagès Josep Fontanet Salas.

La insurrecció absolutista

El mandat d’aquest ajuntament constitucional va estar marcat pels violents enfrontaments amb el rector de Sant Fèlix. Isidre Oliveró, i per les incursions de les partides absolutistes. Per combatre-les es constituí l’any 1821, la Milícia Nacional, instituïda a la Constitució de Cadis, per defensar-se de les partides absolutistes que operaven a la zona d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Terrassa. Una d’aquestes partides comandada per Agustí Saperes (Cargol) ocupà Sabadell el 24 de juny de 1822. Prengueren com a hostatges set de les persones principals de la vila pels qui demanaren un rescat de 800 duros. L’Ajuntament va haver de nomenar sis captadors, un per barri, perquè cada veí contribuís en la mesura de les seves possibilitats a reunir aquesta suma.

Per evitar que es repetissin fets com aquest, el 22 de setembre de 1822, començaren les obres de fortificació de la vila. Els treballs, a càrrec de l’enginyer militar Bonaplata, sota els ordes del comandant Brey, estaven sota la supervisió d’una comissió on figuraven “els homes de més pes de vila, constitucionalistes, fabricants i grans propietaris”- escriu Castells. Aquests eren: Onofre Vila, Damià Sanmiquel Dinarés, Josep Fontanet Parés, Feliu Casanovas, Josep Rifós, Josep Sardà, Jordi Cassadesús, Joan Capdevila, Josep Llobet, Joan Vilarrubias i Pere Turull Sallent.  D’altra banda un mes després, el 27 d’octubre de 1822, es formaren les quatre companyies que composaven el Batalló de la Milícia Nacional de Sabadell.

El 9 de desembre de 1821 es celebrà la primera volta del tercer ajuntament del Trienni Liberal que prengué possessió l’1 de gener de 1822. D’acord amb la nova normativa, per garantir la netedat dels comicis i per primera vegada a Sabadell, es triaren prèviament un secretari i dos escrutadors. Foren elegits, “por aclamación general”, Joan Cusí d’Alda (secretari), que ja ho era de l’ajuntament, i com escrutadors Josep Roca i Josep Dinarès. Acte seguit es votaren els nou electors que havien d’elegir els càrrecs municipals.

Al cap d’una setmana, el 16 de desembre de 1822, els nou compromissaris triaren els càrrecs municipals. Elegiren alcalde a Llorenç Juncà (boter) i segon alcalde a Ramon Mimó. Es mantingueren els tres regidors que havien entrat a l’anterior mandat i entraren tres nous edils: Gabriel Roca (fabricant de llana), Isidre Lluch (pagès) i Pau Roca (fabricant de llana). Josep Antoni Borrell, també fabricant de llana, va ser elegit síndic-procurador. Un resultat que manifesta un clar predomini dels fabricants i l’empenta de la burgesia.

La dècada ominosa

No es disposa cap informació sobre el quart i darrer ajuntament del Trienni Liberal que probablement hauria convocat eleccions per renovar els membres del consistori al desembre de 1822. L’abril de 1823, les tropes absolutistes dels Cent Mil Fills de Sant Lluís envaïen Espanya per enderrocar el règim constitucional i no trobaren gaire resistència. El 30 de setembre, Ferran VII, es proclamava monarca absolut, abolint la Constitució, restaurant institucions de l’Antic Règim com la Inquisició i desfermant una feroç repressió contra els líders polítics i intel·lectuals de la Revolució liberal.

L’Ajuntament Constitucional va ser dissolt i substituït per una corporació municipal nomenada des de l’Audiència segons les normes absolutistes. El 15 de juliol de 1823, tria com a batlle (alcalde era una denominació liberal) a Joaquim Puigjaner. Tanmateix, ara, escriu Castells, “va ser considerat massa constitucional” i fou cessat el 10 d’octubre del mateix any i substituït per Josep Sardà Pujol, que havia estat batlle al bienni 1817-1818, però que va tenir greus problemes amb l’Audiència que no acceptà cap dels homes proposats per acompanyar-lo en el govern de la vila.

Com a la resta d’Espanya, es desfermà la repressió contra els constitucionalistes. A Sabadell, el rector de Sant Fèlix Isidre Oliveró es destacà en la denúncia dels liberals, aconseguint la destitució de Joan Gusí i d’Alda, secretari municipal al Trienni Liberal.  Castells es mostrà molt dur amb Jordi Cassadesús, alcalde constitucional al Trienni, que “s’havia canviat de camisa” i “totalment addicte a l’Església immobilista”. Tant és així que va ser designat regidor i proposat com a batlle.

L’Estatut Reial i sufragi censitari

A Sabadell, malgrat les guerres, la revolució i la inestabilitat política, el primer terç del segle XIX fou període de gran creixement demogràfic i econòmic que s’explica per la introducció de la revolució industrial, al voltant de les manufactures llaneres i cotoneres, liderada per la nova classe burgesa. L’any 1803, la vila comptava amb 2.888 habitants;  al 1824, tenia quasi el doble, 4.564; al 1837 arribava als 7.945.   

La mort de Ferran VII, l’1 d’octubre de 1833, posà fi a la denominada dècada ominosa absolutista i desfermà immediatament la Primera Guerra Carlista (1833-1840) entre els liberals, partidaris d’Isabel II, l’única filla de rei difunt, i els absolutistes partidaris del seu germà Carles de Borbó.  Mentre Isabel II, nascuda el 10 d’octubre de 1830, no arribés a la majoria d’edat, la seva mare, María Cristina de Borbón, va assumir la Regència.

Davant la nova situació política els onze majors contribuents de Sabadell adreçaren a una carta al corregidor de Mataró, del qual depenia la vila, per tal que acceptés una terna per substituir l’ajuntament absolutista. Els signataris eren: Josep Torras del Pla, Joan Borrell, Salvador Alsina, Pere Oliver Salt, Pau Duran, Pau Turull Font, Joaquim Puigjaner, Marian Fontanet, Josep Rifós Pigrau, Salvador Barata i Raimon Benassat. La petició fou acceptada i l’Audiència va triar Pere Turull Sallent, un dels principals fabricants de la vila, que va prendre possessió de l’alcaldia el 4 de març de 1834.

Poques setmanes després, la reina-regent cercant reafirmar els suport dels liberals i de la burgesia, va promulgar el 10 d’abril l’Estatut Reial, una mena de Constitució, i més tard, el 23 de juliol la legislació electoral per les eleccions municipals. La Constitució de Cadis, reivindicada pels liberals, era considerada massa radical per cercles cortesans de María Cristina. L’alcalde Pere Turull aprofità l’avinentesa per organitzar unes grans festes i il·luminacions, el 15 de juny de 1834, amb desfilada i concert de la banda de la Milícia Nacional. Turull era alhora alcalde  i capità de la tercera companyia local d’aquest cos armat.

Les eleccions municipals es celebraren a Sabadell el 13 de setembre de 1834 amb unes normes no tant democràtiques com als comicis de la Constitució de Cadis. Ara, només podien votar els homes majors de 25 anys, amb un mínim de quatre anys de residència a la província i dos a la vila. A més havien de pagar una contribució que demostrés que eren econòmicament independents. Un sufragi censatari que excloïa a la majoria de la població i que propicià l’elecció d’un ajuntament conservador. El reaccionari Puigjaner, amb 105 vots, fou elegit alcalde, seguit de Pau Duran (93 vots) i Antoni Riera (68 vots). El constitucionalista Antoni Casanovas fou elegit procurador del Comú.

L’octubre de 1836 es realitzà una reforma de la legislació electoral per eixamplar el dret a vot. Es tornà al sistema d’elecció de tots el homes majors de 25 anys, independentment de la seva condició econòmica, en dos graus, segons les normes del Trienni. A Sabadell, les eleccions es celebraren el 16 d’octubre de 1836, i van atorgar la victòria als liberals amb l’elecció com alcalde del notari Francesc Viladot de conegudes idees progressistes i del cirurgià Antoni Grau com segon alcalde. Tanmateix, l’absolutista Puigjaner va ser elegit segon procurador (regidor). Des de la rectoria de Sant Fèlix s’endegà una dura campanya contra l’alcalde Viladot. No obstant, això, l’alcaldia continuarà a dècada de 1840 en mans dels liberals com Pere Turull, Antoni Casanovas o Antoni Grau.    

Bibliografia

ARNABAT MATA, Ramón. La revolució de 1820 i el Trienni Liberal a Catalunya, Eumo Editorial, Vic, 2001,
CARRERAS COSTAJUSSÀ, Miquel. Elements d’història de Sabadell. Edicions de la Comissió de Cultura, Sabadell, 1932.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Prolegòmens 1788-1868. Ed. Riutort, Sabadell, 1975.
FONTANA, Josep. La revolució de 1820 a Catalunya, Rafael Dalmau, Barcelona, 1961
RENOM i PULIT, Mercè. Conflictes socials i revolució. Sabadell, 1718-1823, Eumo, Vic, 2000.