Ressenyem l’audiència que el Papa Pius XII va concedir a l’alcalde Josep Maria Marcet i la seva nombrosa família. Un esdeveniment que va ser degudament explotat per la propaganda nacional-catòlica de la dictadura.

El dimarts 18 de juny de 1957, a les 10 del matí, l’alcalde de Sabadell, Josep Maria Marcet, i la seva extensa família foren rebuts en audiència privada pel Papa Pius XII al Vaticà com informava dos dies després en un breu en portada el diari Sabadell. Editado por la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS. La visita al romà pontífex es celebrà quan encara no s’havien apagat els ecos dels solemnes actes del trasllat de les restes mortals de mossèn Gaietà Clausellas, assassinat per les patrulles de control l’agost de 1936.

A les seves memòries, Marcet li dedica un capítol titulat “Un memorable viaje a la capital de la cristiandad” on explica que, arran de la paràlisi cerebral del seu fill petit, havia anat en pelegrinatge amb la seva dona a Lourdes o Fátima cercant un miracle. “Hacía tiempo –escriu– que mi esposa, ferviente católica intransigente, fiel cumplidora de todos los preceptos de nuestra Santa Madre Iglesia, me instaba a gestionar que Su Santidad el Papa, entonces felizmente reinante, Pio XII, nos recibiera en audiencia privada a toda la familia”. La gestió de l’audiència privada va anar a càrrec de monsenyor Fernández Conde, llavors un alt càrrec de la Cúria Romana, que posteriorment seria nomenat bisbe de Còrdova. 

L’expedició estava formada per 27 persones entre els seus fills, fills polítics i nets, 15 dels quals menors de 6 anys, el més petit de només sis mesos. El viatge de Barcelona a Roma es va fer en un avió de Panamerican, en gran part ocupat per la família de l’alcalde. Durant el vol, “me asaltó, sin embargo, la idea de que, si por voluntad divina llegara a producirse un accidente, sus consecuencias serían la desaparición entera de una familia, de la que no quedaría ni un superviviente. Hubiera sido el fin de nuestra estirpe, de nuestro apellido”.

La senyora Anita

Josep Mª Marcet s’havia casat amb Anna Figueras i Crehueras amb qui tingué sis fills: Plàcid, casat amb Josepa Mota; Maria Antònia, casada amb Josep Maria García-Planas, Anna Maria, casada amb Joaquim Garriga; Engràcia, casada amb Frederic Romero; Joan i Josep Maria.

Anna Figueras, coneguda pels seus familiars i amics com Anita, va néixer a Sabadell el 28 de juny de 1903, filla -segons el seu biògraf Ricard Simó i Bach- “dels patricis sabadellencs” Joan Figueres i Soler i Engràcia Crehueras i Roca. Va cursar les seves primeres lletres a les monges de Sant Josep. “La senyora Anita -escriu Simó- tenia un extraordinari esperit caritatiu, profundament cristià. En els anys difícils de la postguerra, no va negar mai el seu suport als represaliats polítics, ni a les seves famílies”.

La seva principal obra va ser la construcció de l’Alberg Infantil del Nen Jesús, rebatejat com Clínica Infantil del Nen Jesús dedicada a la pediatria i a l’assistència sanitària als infants desvalguts. Anna Figueras va ser ànima del projecte amb el Dr. Joan Argemí Fontanet i Francesc Enric Valls, tots dos de l’Opus Dei, i el suport financer de la Caixa d’Estalvis Sabadell. Va morir a Sabadell el 26 de gener de 1985, amb 81 anys d’edat.

L’audiència privada

Marcet, per facilitar els desplaçaments d’un grup tan nombrós, va llogar un autocar. L’alcalde explica que al matí del dia de l’audiència pontifícia va succeir un episodi digne d’una pel·lícula còmica italiana o espanyola de l’època:

“Camino a la basílica de San Pedro, hacia la que se dirigía a toda marcha el autocar que nos llevaba, la mayor de mis hijas se dio cuenta de que, en el vestíbulo del hotel en que nos alojábamos, había quedado olvidado dentro de una canastilla, uno de mis nietos. Estábamos llegando ya a la plaza San Pedro con el tiempo justo, pero, naturalmente, no hubo más remedio que desandar lo andado”.

Així doncs, amb uns minuts de retard però amb el nadó, arribaren davant el Papa.

“La austera figura de Pio XII, sobrecogía e impresionaba. Su sin par prestancia, en la que armonizaban a maravilla su estilizada delgadez y su porte majestuoso, junto con sus ademanes tan sublimes que hacían de él un ser ajeno a este mundo, causaron en todos la emoción consiguiente. Apenas atinábamos a balbucir”. 

Els més petits, segons la crònica de Sabadell, foren la principal atenció del pontífex que els hi preguntà pels seus estudis,“mientras los acariciaba paternalmente”. Anna Figueras demanà i aconseguí de Pius XII una benedicció especial pel seu fill malalt i una altra per l’Alberg Infantil del Nen Jesús tot explicant-li el caràcter benèfic de la institució.

“Durante la audiencia, que para mayor dicha nuestra se prolongó más de veinte minutos, dije a Su Santidad que era el alcalde de una población con gran mayoría obrera, dedicada por entero al trabajo. Pío XII, muy interesado, me pidió amplios detalles de nuestra ciudad, interesándose por todas las facetas de su vida social, por nuestros problemas y aspiraciones (…) Me pregunto por múltiples cuestiones, y le respondí dándole detalles y explicaciones (…) Pío XII manifestó su gran satisfacción por la fe católica del pueblo español, avanzado en la Catolicidad, y tuvo palabras de gran amor para España, la que dijo tenía siempre presente en su pensamientos y oraciones”.

El clan Marcet va aprofitar l’estada per fer turisme durant un parell de dies pels museus i monuments de la capital italiana. Com a colofó del periple, esmorzaren al prestigiós Restaurante Alfredo, el rei dels fetuchini, i tornaren a la ciutat la nit del dijous, 20 de juny, com informava en portada Sabadell.

Campanya mediàtica

El 25 de juny el diari local publicà un ampli reportatge de l’audiència pontifícia. Especialment del ressò de la mateixa en la premsa italiana. En la portada s’inserí la fotografia que L’Osservatore Romano, òrgan oficial del Vaticà, publicà en primera pàgina l’endemà de l’audiència; una instantània que va ser reproduïda per molts diaris d’Espanya. A Sabadell es traduïa de l’italià la crònica del diari pontifici:

“El Santo Padre concedió ayer martes una audiencia especial al Alcalde de la industriosa y laboriosa ciudad de Sabadell, Diócesis de Barcelona, Iltmo. Sr. José María Marcet y Coll. El distinguido dignatario iba acompañado de su esposa, sus hijos y sus nietecitos; un grupo de almas que cumplen todos los días las cristianas enseñanzas recibidas por sus ejemplares progenitores. El Augusto Pontífice departió afablemente con todos ellos, grandes y chicos, recordando al Señor Alcalde, la grata audiencia concedida al Círculo Sabadellés. Finalmente, y como auspicio de los más señalados dones celestiales, impartió a todos la Bendición Apostólica”.

També es reproduïa, traduïda de l’italià, la nota publicada pel periòdic romà Il Quotidiano: “Una especialísima audiencia se concedió ayer por la mañana el Santo Padre al Alcalde de Sabadell, Sr. José Mª Marcet y Coll y a su familia. El Sr. Marcet representa a una ciudad de las más importantes entre los centros industriales españoles. Ha conducido a presencia de Su Santidad, a sus hijos y a un grupo que comprendía a dieciocho nietecitos, algunos de ellos de pocos meses de edad, motivo por el cuál fueron llevados a la audiencia en sus propias sillas portátiles. En el resto todas las edades representadas, hasta los adolescentes de catorce o quince años. El Santo Padre conversó paternalmente con esa magnífica representación de ejemplar familia cristiana y tuvo tanto para los progenitores como para sus descendientes palabras de exquisita bondad, no faltando tampoco detalles de particular ternura para los más pequeños.”

El Papa Pacelli

El pontífex, també conegut com el Papa Pacelli, va morir un any després de la visita de la família Marcet, el 9 d’octubre de 1957. Pius XII va protagonitzar un llarg i complicat pontificat que havia començat el 2 de març de 1939 i va haver d’entomar la Segona Mundial i la Guerra Freda. El balanç del seu mandat resulta ambivalent. Així no va amagar la seva hostilitat al nazisme i està documentada la seva tasca en favor dels jueus italians. D’altra banda, va ser un dels primers en reconèixer el règim franquista, acabada la Guerra Civil espanyola. A la Guerra Freda fou un abrandat militant anticomunista que amenaçà, a les crucials eleccions de 1948, amb l’excomunicació als catòlics que votessin al Partit Comunista Italià (PCI), promocionant sense embuts a la Democrazia Cristiana.

De fet, Pius XII va ser el darrer Papa tridentí. El seu successor, Joan XXIII, encetaria la renovació doctrinal de l’Església al Concili Vaticà II on el catolicisme cercava desprende’s de les posicions reaccionàries i antidemocràtiques que havia sostingut des de la Revolució Francesa. L’Església catòlica, que havia declarat la Guerra Civil espanyola una Creuada per la fe, era un dels més ferms puntals del règim franquista. El gir progressista del Vaticà complicaria les relacions entre les dues institucions i afavorí el posicionament antifranquista d’un important sector de l’Església espanyola i catalana.

Bibliografía

MARCET COLL, José Mª. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía 1940-1960, Duplex, Barcelona, 1963.
SIMÓ i BACH, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar, Agulló-Costa, Sabadell, 1988.
Sabadell, Editado por la Falange Española y Tradicionalista y de las JONS. 20, 22 i 25 juny 1957.