FES-TE SUBSCRIPTOR!
Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.
Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.
—————————————————————————–
Resseguim la trajectòria d’una entitat benèfica adreçada als infants malaltissos de famílies pobres que resulta expressiva de la mentalitat de l’època i que, de alguna manera, resulta un precedent de les activitats de lleure infantil.
Els grans avenços de la medecina des de mitjans del segle XIX comportaren la difusió de la preocupació per la higiene com un component bàsic de la salut. Tanmateix, en una ciutat industrial com Sabadell les condicions de vida i treball dels infants no eren precisament massa saludables. Cap a finals del segle, l’edat mitjana d’entrada al mercat de treball remunerat es situava al voltant dels 10 anys en establiments industrials insalubres
(més informació: ‘Treball infantil i femení al Sabadell del segle XIX‘). La dècada de 1920 marcà un punt d’inflexió amb l’extensió de l’escolarització, de manera que l’entrada al mercat de treball s’allargarà al voltant dels 14 anys. La mateixa creació de la Lliga d’Higiene Escolar expressa la preocupació per la situació higiènic-sanitària, però també moral, dels infants “desvalguts”, en la línia de la Topografia Médica de Sabadell del doctor Agustí Rius i Tarragó, publicada al 1914.
En aquest context de preocupació per la salut de la infància es celebrà l’any 1912 a celebrà a Barcelona el primer Congrés d’Higiene Escolar que, a Sabadell, va tenir la seva translació l’11 de juliol de 1912 quan es constituí la comissió organitzadora de la Lliga d’Higiene Escolar. Els seus estatuts s’aprovaren el 25 d’octubre de 1912, amb seu social a l’Acadèmica Catòlica al carrer de Sant Joan. Cinc dies després, el 30 d’octubre, es rep l’aprovació del Govern Civil de Barcelona i el 8 de novembre es constitueix formalment l’entitat. Aquests estatuts serien lleugerament reformats al 1928.
La primera junta directiva estava presidida per l’adinerat fabricant, Joan Baptista Ponsà (més info: ‘La Casa Ponsà‘) i el Dr. Pere Fusté Campderà com a secretari. Entre la resta de fundadors es troben altres metges com Josep Mir Marcet, Blai Vallribera i Joan A. Wemberg, influents prohoms i industrials de la ciutat com Feliu Griera, Joan Farreras Grané, Ferran Casablancas, Enric Turull, Joan Fontanet Casalí, Josep Llobet i Josep Roure Trias.
Devem a Joan Aran i Suriol, un treball monogràfic sobre aquesta entitat, a la primera part del seu llibre sobre les colònies de vacances a Sabadell, amb un buidat de les seves memòries anuals i les notícies sobre les seves activitats publicades a la premsa local que permet resseguir amb gran detall la seva història.
Salut física i moral
El principal objectiu de l’entitat era “organitzar anyalment Colònies Escolars” de caràcter “profilàctic”. A tal efecte es constituí la Junta de Colònies presidida pel mestre d’escola nacional -fins al 1924 ho va ser Josep Roure, ajudat per Josep Pascual, i des de llavors Enric Casassas- un metge, el dr. Josep Mir, i Joan Farreras del Consell Directiu de l’entitat. Segons els estatuts s’havia de celebrar almenys un cop l’any la Junta General de socis en la qual s’havia d’aprovar la memòria anual i si s’esqueia la renovació de la direcció. Els primers anys es reuniren al local de la Creu Roja i més tard al Consultori de Puericultura i Maternologia.
El principal objectiu de la “creación de una Colonia Escolar de Vacaciones” és “disminuir que no evitar, el número considerable de ninos enfermizos y poder devolver a la Sociedad ninos robustos que sean firme base de regeneración”. Més enllà, es cerca “la higienización física y moral de las escuelas”. Aquest propòsit original es mantindrà fins al final. Així, al 1929, s’afirmava que l’objectiu de les colònies és “refer les energies del nostres nens nascuts i desenrotllats en uns ambients mancats dels elements més indispensables, a fi de prevenir malalties mortals”.
Al costat de la preocupació principal per la salut, el segon objectiu era de caràcter “moral”, per emprar la terminologia de l’època, o educatiu que diríem ara. Encara que les colònies no tenien un caràcter religiós, no es pot dir que fossin laiques, ni neutres en aquesta matèria. En els seus inicis, l’Acadèmia Catòlica va exercir una gran influència. Per exemple, el Dr. Josep Mir formava part alhora de les junts directives de les dues entitats. A les primeres colònies a Sentmenat, 11 dels 25 nens celebraren al primera comunió. Les noies s’hostejaven als col·legis de les Carmelites i les Escolàpies. Com afirma Aran, “les pràctiques religioses eren pressents, i fins en abundància”. A les memòries anuals sovintegen referències a “l’esperit religiós de les colònies”, la pràctica d’una “missió cristiana” i una mostra de “vertader i cristià humanisme”.
Criteris de selecció
La seva primera fita de l’entitat fou organitzar la primera tanda de colònies que portaren al president i secretari a recórrer diferents pobles de la comarca fins que triaren Sentmenat. Al mateix temps cercaren les ajudes materials i els donatius en metàl·lic per dur-les a terme. Ferran Casablancas encapçalà els ajuts regalant els matalassos. La Casa Poch va fer el mateix amb el teixits de les bruses dels infants que foren confeccionades gratuïtament per la Casa Bella i els Brutau regalaren les tovalloles. L’Ajuntament de Sabadell i la mateixa Lliga d’Higiene Escolar obriren una subscripció popular que obriren ingressant 500 i 200 pessetes respectivament.
L’elevat nombre de peticions obligà a realitzar una selecció del nens d’entre 10 i 12 anys candidats a fer la primera estada gratuïta en les colònies, atenent a dos criteris: sanitari i social. Es presentaren 42 sol·licituds per a 25 places. A tal efecte es reuní a l’Ajuntament el Consell Directiu de l’entitat i facultatius del Cos Mèdic Municipal per la revisió mèdica que va repetir-se quan acabaren les colònies, elaborant una fitxa de cada nen amb tota una sèrie de dades sobre el seu estat fisiològic. El segon criteri social va establir.se clarament a l’article 11 dels seus estatuts, segons el qual les Colònies Escolars anaven adreçades a “los niños menesterosos de la ciudad”. A les seves memòries anuals es repeteix el terme “infants desvalguts”, de tal manera que la “posición económica de los padres del solicitante justifique el auxilio de la Ciudad” (art. 9).
Això continuà igual fins la reforma dels estatuts el 1928 que obrí la participació a d’altres entitats i va permetre les colònies de grups escolars “de pagament”, que no anaven per separat, sinó en algunes de les tandes ja organitzades, tot concretant que el seu número no podria superar el 5 per cent del total i abonant íntegrament les despeses. Així es volia preservar l’objectiu fundacional d’estar adreçades als “nois i noies de famílies pobres que realment necessiten sortir al camp”.
Les cases de colònies
La primera colònia sortí de Sabadell el 3 d’agost de 1913 per tornar el 30 del mateix mes. L’estiu de l’any següent es llogà la casa Gallés, a Castellterçol, per a les colònies de nens i s’organitzà la primera colònia escolar per a nenes al col·legi de les Carmelites de Moià. A les dues poblacions, els petits estiuejants foren rebuts festivament per les autoritats municipals. A Sabadell, la sortida i arribada dels nens i nenes era tot un esdeveniment social amb rebuda a l’Ajuntament i música de la Banda Municipal.
Les estades dels nois a Castellterçol es perllongaren fins al 1925. L’any següent es traslladaren a Rellinars, on romandrien fins el 1929 per anar a Tona fins l’estiu del 1936. Les noies aniran a Moià als estius del 1914 al 1916. Del 1917 al 1931, les colònies es faran a Ocata-Masnou, al pensionat de les Escolàpies. L’any 1932 es desplaçaren a Premià de Mar on romandran fins a l’estiu de 1936. A més, de 1926 a 1936, es disposava d’una altra casa de colònies a Llavaneres.
Menció especial mereixen les colònies escolars sabadellenques a Tona organitzades per primer cop al setembre de 1929, promogudes pel doctor Blai Vallribera i adreçades als infants escrofulosos per prendre les aigües del balneari. Després d’una prova pilot exitosa, es decidí arrendar una casa a Tona que s’anirà ampliant. De les sis tandes que en total organitzà l’entitat l’any 1932, quatre es van fer a Tona. De aquestes darreres, al setembre, es feren dues tandes, una de nois i altre de noies, tots ells malats d’escrofulosi.
Segons els dades recollides per Joan Aran, en els seus 25 anys d’història, passaren un total de 2.804 infants (1.453 nens i 1.351 nenes), distribuïts en un total de 89 grups (45 nois i 44 noies). Del total de grups, 35 anaren a la costa i 54 a l’interior.
Finançament mixt
A diferència de les Colònies Escolars de Barcelona, gestionades directament per l’Ajuntament, a Sabadell el finançament d’aquestes colònies gratuïtes per als nens i nenes malaltisses de famílies pobres s’obtenia dels donatius de particulars, empreses i entitats que en ocasions prenien la forma de beques per algun infant en concret.
Tanmateix, des del principi, l’Ajuntament fou el principal col·laborador econòmic de les colònies. Als Pressupostos Municipals hi havia una partida destinada a l’efecte que s’anirà incrementant constantment. A la reforma dels estatuts del 1928, l’alcalde, en aquell moment Esteve Maria Relat, serà el President Honorari de l’entitat, en reconeixement d’aquest esforç. Per avaluar el pes econòmic de l’Ajuntament, Aran comprova com només l’aportació municipal superava la resta d’ajudes de particulars i entitats. Així, a les colònies de l’estiu de 1925, l’Ajuntament posà 7.406 pessetes, els 242 particulars 6.572 ptes i les 19 entitats 2.730 ptes. L’any 1931, l’aportació municipal ascendia a 12.000 pts.
A la Dictadura de Primo de Rivera, des del 1924, el Ministerio de Instrucción Pública, destina una subvenció de 1.500 ptes, que es mantindria als anys de la República.
L’any 1913, el nombre d’entitats col·laboradores eren de 12 que anirien incrementant-se fins 74, pràcticament totes les més importants de la ciutat. El primer any de funcionament de les colònies el número de particulars que aportaven fons va ser de 127 que arribarien als 720 a l’etapa.
La fi de les colònies escolars
L’esclat de la Guerra Civil va coincidir amb la partida el 17 de juliol de 1936 de la primera tanda de colònies cap a Tona. Al tornar, el 16 d’agost, encara va poder sortir un segon grup. En qualsevol cas, la xifra de 225 participants -igual o lleugerament inferior a la d’edicions precedents- indica que es van realitzar amb certa normalitat. Foren les darreres Colònies Escolars organitzades per la Lliga d’Higiene Escolar.
La Lliga d’Higiene Escolar va autodissoldre’s a l’assemblea extraordinària del 30 de juliol de 1937. Per unanimitat es decidí fer-ho i cedir tot el seu patrimoni a l’Ajuntament, presidit per Josep Moix. L’agost d’aquest any, la Comissió de Cultura municipal organitzà una colònia a Tona per a 72 infants sabadellencs.
El Boletin Oficial del Estado de l’11 de maig de 1940 publicà l’Ordre Ministerial del Ministeri de Governació on estableix que “la organización de las Colonias Escolares sostenidas o subvencionadas por las Corporaciones locales, estarà a cargo de las Delegaciones Nacionales o Provinciales de las Organizaciones Juveniles de la FET y de las JONS”.
L’estiu de 1940, la casa de colònies de Tona era el destí del primer campament de les joventuts de la Falange on s’organitzarien durant uns quants anys. La Caixa d’Estalvis, que havia finançat a la Lliga d’Higiene Escolar va aportar 10.000 pessetes que més tard ascendirà a 15.000. No serà fins a la dècada dels 50 que comencen a organitzar-se les colònies parroquials que, d’alguna manera, enllacen amb la tradició de les colònies escolars d’avantguerra.
Foto portada: Rebuda a Sabadell dels nens i nenes de les colònies d’estiu de 1926
Article relacionat:
Bibliografia
ALBERICH BARNUSELL, Joan. Cent anys de colònies per a infants a Sabadell. Vallesos, n.6, Tardor-Hivern 2013-2014.
ARAN i SURIOL, Joan. Colònies de Vacances de Sabadell (1912-1983), Sabadell, 1984.
CARBONELL, Òscar, SANZ Jesús i GÀLVEZ, Noemí. Aproximació a la història de l’educació en el lleure i l’esplai a Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 2005.
Foto portada: rebuda als infants de retorn de les colònies (1926).