Esbossem el perfil biogràfic del dirigent polític independentista, lluitador antifranquista i pedagog Magí Colet, que residí durant 32 anys a la nostra ciutat i que té un carrer dedicat al barri de la Creu de Barberà des de mitjans dels anys 80.
Magí Colet i Mateu va néixer a Vila-rodona (Alt Camp) el 30 d’octubre de 1909. Fou el quart de sis germans del matrimoni format per Joan Colet i Ventura i Paula Mateu i Rius. El seu pare, sense terres al poble i comercial de vins, decidí traslladar-se a Sant Just Desvern el 1923, cercant una sortida laboral arran que la plaga de la fil·loxera havia despoblat una comarca vitícola i on trobà feina com comercial de vins i licors.
Magí, que havia fet les seves primeres lletres al col·legi de Vila-rodona, entrà a treballar com aprenent de torner l’empresa La Santjustenca i amb el seu germà Francesc s’apuntaren al grup excursionista Nosaltres Sols que posteriorment esdevindria en partit polític. Entre 1925 i 1931, va ser jugador de l’equip de futbol local, una de les seves passions. Va contraure matrimoni el 1935 amb Edelmira Canet i García, natural de Corbera d’Alzira (València), amb qui va tenir una filla, Montserrat, nascuda a Sant Just el 1937.
Amb el seu germà Francesc formà part del grup fundador de les joventuts de Nosaltres Sols, un partit polític independentista dirigit per Daniel Cardona i Josep Milà, que es constituí el 1931. Més tard, el 1936 ingressà a Estat Català, on s’integrà Nosaltres Sols, tot i conservant la seva autonomia interna. Magí Colet entrà a formar part del cos de vigilància de la Comissaria General d’Ordre Públic de Catalunya; primer, com agent de tercera i després com a escorta de l’alcalde de Barcelona i més tard conseller de Cultura de la Generalitat, Carles Pi i Sunyer. El seus germans Joan i Josep també foren policies de la Generalitat.
Magí Colet va participar el 1937 en l’operatiu policial a Sabadell contra Sadurní Nicolás Antolino, Lino, que s’havia fet tristament famós pels seus assassinats incontrolats als mesos del terror roig al començament de la Guerra Civil. Lino va poder escapar-se i es refugià al seu poble natal de Santomera (Múrcia) (més info: ‘Els primeres compassos de la Guerra Civil’).
Exili, resistència i lluita guerrillera
Amb la desfeta de 1939, Magí Colet va anar a parar la camp de refugiats de Saint-Cyprien, on romandrà tres mesos, en condicions terribles. Va poder sortir gràcies a les gestions de Pi i Sunyer i va fixar la seva residència al poble de Pézenas. Amb l’ocupació alemanya de França fou enviat pels nazis, a través de l’organisme Main d’Ouvre Immigrée (MOI), a Setè per a treballar de torner. Allà va ser jugador del CF Camargue.
Un vespre, quan estava reunit amb un grup d’exiliats catalans escoltant la BBC britànica en un semisòtan amb una finestra oberta que donava la carrer, va passar un oficial alemany que al sentir-los entrà pistola en mà. Els reunits van desarmar-lo, el lligaren i el deixaren a la via del tren. Després d’això, Colet va incorporar-se a la resistència, al grup 423 amb base a Bort-les-Orgues, al centre de França, sota el comandament del capità gallec Barreiros, d’Izquierda Republicana. Amb aquest grup va participar en nombroses accions contra els nazis. Especialment en les operacions, coordinades a tota França, per donar suport al desembarcament dels Aliats a Normandia (1944). Així combateren durant dies per alliberar el poble d’Egletons, una acció per la que el grup 423 va rebre la medalla col·lectiva de la resistència. Posteriorment, alliberaren les poblacions de Tulle, Brive-la-Gaillarde, Agem, Codem i Mirande.
Així mateix va participar el 1944 en l’Agrupación de Guerrilleros, formada per 4.000 homes, la majoria comunistes, amb l’objectiu de penetrar en Espanya, per la Vall d’Aran, i proclamar un govern d’Unión Nacional. El grup 423 es concentrà a Tarbes, on van fer un gran desfilada. La invasió, que al principi semblava que seria un èxit amb la conquesta de Bossòst, va acabar en desastre a l’intentar prendre Viella. Els guerrillers es dispersaren en petits grups. Colet va poder creuar la frontera i s’instal·là a Perpinyà.
Fidel al seu ideari independentista s’havia incorporat al Front Nacional de Catalunya (FNC), fundat a París el 1940 i format per les organitzacions independentistes que ingressaren a Estat Català quan aquesta formació abandonà ERC al maig de 1936 (Estat Català, Partit Nacionalista Català, Nosaltres Sols i Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya). El FNC tenia una branca militar, dirigida per Jaume Martínez Vendrell, que desenvolupà tasques d’espionatge per als serveis d’intel·ligència britànics i francesos. Magí Colet milità a la secció de Perpinyà del FNC on col·laborà en l’edició d’Opinions, òrgan de la formació a la Catalunya Nord.
Residència a Sabadell
Pel volts de Nadal de 1946, travessà al frontera on es troba a Sant Climent Sescebes amb el guerriller anarquista Antonet Franquesa. Amb documentació falsa, va passar uns dies a Barcelona i Lleida. Va decidir establir-se a Sabadell, instat per bons amics que li facilitaren la seva estada. L’alcalde Josep Maria Marcet li proporcionà documentació autèntica. Entrà a treballar a l’empresa tèxtil Francesc Alegret i Roig.
Més tard va muntar un petit magatzem de ferros i material electrònic al carrer de la Borriana 34, en un local propietat de Joan Fuster, també militant del FNC, i conegut en els cercles antifranquistes com La barraca. Al magatzem s’hi accedia baixant per unes escales amb molt de pendent, que portaven a una mena de cova fosca i humida. Allí, darrera una taula, Magí Colet s’encarregava de les comandes de material, fumant un puret toscano que desprenia una olor intensa que impregnava l’estança. La Barraca fou durant molts temps el centre de debat polític de la ciutat i de bona part de la comarca. També fou mestre de català i francès a l’Acadèmia Labor, regentada pels seu amic Jaume Viladoms.
A Sabadell va reprendre les relacions amb Josep Tramunt i Bussom, amic i correligionari a Estat Català i company a la policia de la Generalitat. De fet, tots dos, inseparables, foren les ànimes del FNC a la ciutat.
El seu biògraf, Pere Font i Grasa, explica que el reagrupament a Sabadell amb la seva família no va ser possible fins el 1950. Al 1939 la seva dona, Edelmira, i la seva filla, Montserrat, es refugiaren durant una temporada a casa dels avis materns a Corbera d’Alzira, posteriorment es traslladaren a Barcelona on Edelmira sobrevisqué fent feines domèstiques. El 1950 van venir a Sabadell on treballà de teixidora. Al principi la família residí a la carretera de Castellar, 137, a la Creu Alta, a casa de Josep Colet, oncle del seu pare; més tard, s’instal·laren al carrer Gambús i finalment al carrer de les Paus 68, al centre de la ciutat.
Les relacions amb l’alcalde Marcet
Juntament amb Tramunt, Colet va donar suport, més enllà del seu partit, a les activitats de totes formacions de l’oposició antifranquista. Tanmateix va mantenir unes complexes relacions amb l’alcalde Marcet.
Segons explicà Tramunt a Andreu Castells, a la dècada de 1950 la propaganda clandestina entrava a Sabadell a través d’Inés Lazcano, una senyora d’una certa edat, que periòdicament anava a Caldes de Montbui a prendre banys termals. Lazcano portava una maleta de doble fons que dipositava a casa de Joan Ruiz, que repartia la propaganda i les consignes per tot Sabadell. Sembla ser que la germana de Ruiz ho denuncià a la policia que va detenir a Lazcano i Ruiz.
A Sabadell caigueren els militants del PSUC, Josep Moix Devesa, nebot de l’alcalde republicà i conegut com Moixet, Pere Vilargunté, Josep Noguera, Francesc París, Manuel Alfonso, Antoni Ortiz, Pere Solà, Vicenç Cornel i Antoni Colet, cosí germà de Magí i com ell militant del FNC. A la resta de Catalunya es detingueren més de 90 militants del PSUC, alguns dels quals foren brutalment torturats. La majoria foren condemnats a penes de 20 anys, encara que finalment només compliren quatre o cinc. Magí Colet i el sindicalista Ferran Peralta s’entrevistaren amb Marcet per tal que aquest intercedís per rebaixar les penes. Marcet i Colet anaren diverses vegades en l’avioneta de l’alcalde, pilotada per l’empresari Josep Gorina, al penal de Burgos per visitar-los i portar-los per Nadal els regals de la família, així com les cotitzacions econòmiques de suport.
Colet i Tramunt, segons explicaren a Castells i com hem relatat en una anterior entrega d’aquesta secció (més info: ‘Els maquis i els fallits atemptats contra Marcet‘), convenceren l’escamot anarquista de Josep Lluís Faceries, de desistir de l’intent d’atemptar contra Marcet. De fet, sembla ser que fou Colet o algú del seu cercle qui advertiren l’alcalde. En qualsevol cas, després de la mort de Faceries i la detenció de l’escamot, la policia va detenir a Colet, que va passar vuit dies incomunicat als soterranis de Via Laietana. La intercessió de Tramunt davant Marcet aconseguí que fos alliberat.
Així mateix, Colet fou el negociador laboral a la vaga de l’empresa de l’alcalde, Marcet SA, a finals de la dècada de 1950. Tal i com va explicar-li a Andreu Castells, quan Marcet va trobar el telers parats, preguntà des de dalt què passava, un treballador li va respondre: “Bájate que te lo explicaremos”. Marcet indignat va ordenar, l’endemà, tancar les portes i posar un cartell on s’advertia que es passessin per direcció qui volgués el reingrés, això sí perdent l’antiguitat. Ningú s’hi va presentar i la fàbrica va restar parada durant quatre dies. Per a resoldre el conflicte, Colet va reunir-se amb Marcet durant tres hores al cotxe de l’alcalde. Marcet molt enfadat li va dir: “A mi m’havia de passar això! És que no em porto bé amb els treballadors? I aquell brètol que m’emplaçà”, al·ludint al fet que els seus obrers gaudien d’unes condicions laborals i socials millors que a la resta de la ciutat. Segons Colet, fins i tot va plorar. Al final el va convèncer per tal que l’endemà obrís l’empresa i readmetés tothom sense represàlies, inclòs el treballador que se li havia encarat al qual volia acomiadar.
El 29 d’abril de 1960 es celebrà el ple municipal on Marcet, després de 20 anys a l’alcaldia, donava el relleu a Antoni Llonch Gambús Marcet va telefonar a Colet per convidar-lo personalment assistir a la sessió. Al final de la investidura, Marcet el va presentar a Llonch en els següents termes: “aquest és el de qui ja t’he parlat en altres vegades. És de tota confiança. Amb ell i els seus companys mirem que no hi hagi gent a la presó, mirem de treure’ls-en”.
A l’enterrament de Marcet, que va morir el 5 d’abril de 1963, Colet i la seva colla dipositaren una corona de flors.
Lluita antifranquista
Des del 1964, Colet i Tramunt organitzaven la manifestació clandestina de l’11 de setembre, distribuint octavetes i penjant pancartes. El 1969 es produí l’escissió del FNC, d’on sorgiria el Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN) a càrrec d’un grup de joves que propugnaven una mena de síntesis entre marxisme i independentisme amb l’objectiu de crear un Estat català socialista i independent en el territori dels Països Catalans, en un procés on es conjugués la lluita per l’alliberament nacional i la revolució social.
Al consell nacional del FNC on es va debatre la qüestió, Colet va intervenir en defensa del sector històric, on hi romandrà. Des del FNC continuà fins a la seva mort participant en moltes accions i actes reivindicatius. Així fou membre cofundador a Sabadell d’Òmnium Cultural i de l’Assemblea de Catalunya. Amb motiu de la mort de Josep Moix, el 27 d’agost de 1973 a Praga, edità el full informatiu titulat Qui és en Josep Moix? i s’encarregà de posar una necrològica al diari Sabadell.
Colet, que patia diabetis, va ser operat diverses vegades als ulls pel doctor Arruga. Va morir a Sabadell el 25 de desembre de 1978. El seu enterrament fou punt de cita de molts dels seus amics i lluitadors antifranquistes que havien freqüentat La barraca. El 30 d’octubre de 1985, l’ajuntament de Sabadell li dedicà un carrer al barri de la Creu de Barberà.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, Informe de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca (1939-1976. Edicions Riutort, Sabadell, 1983.
FONT i GRASA, Pere. Magí Colet, pedagog i patriota català. Quaderns d’Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, n. 105, Sabadell, 2008.
– Magí Colet i Mateu: la vida d’un lluitador (Vila-rodona- Sant Just Desvern-Sabadell). Miscel·lània d’Estudis Santjustencs XIV, 2007.
MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldía (1940-1960). Duplex, Barcelona, 1963.
RUBIRALTA, Fermí. El nuevo nacionalismo radical. Los casos gallego, catalán y vasco (1959-1973). Tercera prensa-Hirugarren Prentsa, Donostia, 1997.
SURROCA i TALLAFERRO, Robert. La Catalunya resistent. Allò que la transició ens ha amagat. Pagès Editors, Lleida, 2006.