- La trama de suborns segueix encallada enmig de nous canvis de jutges mentre tres peces haurien d’arribar a judici al llarg del 2020.
- L’alcaldessa Farrés, a l’espera de declarar com a testimoni a la peça SMATSA. L’exalcalde Sánchez serà desimputat en l’única investigació oberta contra ell.
Si el cas Mercuri va començar algun dia va ser el 26 de gener de 2010. Aquell dia Nicolás Giner va denunciar que Jordi Soriano, llavors portaveu del PP a l’Ajuntament i soci principal del govern socialista cobrava comissions a canvi de fer valdre les seves influències a benefici de les empreses. Giner havia col·laborat amb Soriano. De forma sigilosa el cas va anar avançant fins que va esclatar el 27 de novembre de 2012, ara fa set anys. El Mercuri va suposar la mort del bustisme i la paralització d’un ajuntament que encara no ha recuperat el pols. Set anys després d’aquell fred matí de novembre, la investigació avança a ritme de cargol entre vicissituds de tot tipus.
S’espera que al llarg de l’any vinent tres peces arribin a judici però cap d’elles respondrà les preguntes que s’han acabant configurant com la pedra de toc del cas. Quines persones van cobrar comissions? Fins a quin nivell de l’administració van arribar els suborns? L’empresa SMATSA tenia lligada la concessió més gran del consistori abans de temps? Com de grans eren els vincles entre el bustisme i el holding Vendex? Mentre es responen les preguntes principals, hi haurà més judicis que, com una pluja fina van sumant a l’univers Mercuri, que, ja és sentència, tenia a Manuel Bustos com a traficant d’influències. La galàxia té anotades dues condemnes contra l’exalcalde. Una amb derivacions cap a la cúpula del PSC de l’època. Bustos es va emportar per davant el número 3 del partit, Dani Fernández, també condemnat. I l’altra amb derivades cap a la pròpia família de l’exalcalde, a qui es van retirar sancions de trànsit.
Amb el PSC de nou a l’alcaldia, el cas agafarà alçada de nou en les properes setmanes. La nova alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, haurà de declarar com a testimoni per uns viatges pagats per SMATSA a una delegació municipal al Marroc fa prop d’una dècada. Farrés va escapar de l’escàndol l’any 2012, va prendre distància del bustisme any i mig després i va sortir indemne del bustisme en les passades municipals de 2019, quan els vincles passats amb Bustos no van ser penalitzats pel votant. Els tentacles del Mercuri ja no castiguen a les urnes, però seguiran marcant l’agenda. Ara just el seu primer mig any com alcaldessa coincidirà amb l’entrada als jutjats per declarar com a testimoni. No és una foto agradable per a ella i, a hores d’ara, cap fonts judicial pot descartar que algun dia sigui investigada com a beneficiària a títol lucratiu d’aquell viatge oficial pagat per SMATSA.
La peça SMATSA, la més potent
Farrés declara per la peça 28, ara per ara la més important del cas. Investiga si el principal contracte de l’Ajuntament durant 15 anys es va atorgar de forma irregular. A l’ull de l’huracà hi ha l’empresa SMATSA, i entre els investigats diversos càrrecs públics de l’època (els germans Bustos i en un segon terme els exregidors Cristian Sánchez i Anna Carrasco), assessors i funcionaris i la cúpula del grup empresarial. Entremig tot de presumptes suborns, sopars, viatges, trucades de telèfon, reunions i fins i tot un acte electoral presumptament finançat per l’empresa. Una miríada de presumptes vulneracions del Codi Penal (més info: ‘Per què creuen els Mossos que el contracta d’SMATSA estava arreglat?‘).
La investigació va accelerar fa un any, amb una nova tongada de declaracions i més investigats, però ha encallat arran del canvi de jutge i de funcionaris als jutjats de Sabadell. El proper capítol, al desembre, amb la declaració de l’actual alcaldessa, Marta Farrés, i l’exalcalde Joan Carles Sánchez en condició de testimonis. Tant l’entorn de l’empresa com les acusacions donen per descomptat que la peça acabarà en judici.
I els suborns?
Tot va començar al voltant dels presumptes suborns. Això va marcar la primera denúncia, de l’entorn de l’exportaveu del PP Jordi Soriano: l’edil d’exquisides formes cobrava comissions a empresaris que així es volien garantir contractes públics. Quines obres? El sumari en marca algunes: l’ampliació del centre cívic de Can Llong i l’adequació d’un viver d’empreses al lateral de Fira Sabadell són les més clares. També l’ampliació del cementiri, externalitzat però a l’empresa Torra SA. I un munt de promeses i compromisos que no van ser realitat.
Set anys després de l’esclat del cas, la peça principal segueix encallada, sense vincles directes amb el govern socialista de l’època i amb Soriano com a principal implicat en la presumpta trama, a més d’un grapat d’empresaris dels que, en honor a la veritat, mai han remogut les cireres a Sabadell i van ser detinguts a finals de novembre de 2012.
Tres peces separades, pendents de judici
El primer instructor del cas, el magistrat Ramón González, va separar el Mercuri en una trentena de peces per facilitar la investigació. Una pràctica del tot habitual en macrocasos. Ara per ara tres d’elles esperen judici. Totes afecten l’exalcalde Bustos o el seu entorn més directe.
- La principal peça a l’espera de judici és la 25bis. Afecta Bustos, però sobretot qui va ser gerent dels consorcis comarcals de Residus, Turisme i Ocupació, Paco Fernández, un exregidor d’ICV que va passar a files socialistes durant els anys daurats del bustisme. La investigació detalla milers d’euros gastats de forma irregular a través de la seva targeta corporativa. La fiscalia, l’acusació popular, Sabadell Lliure de Corrupció, i la particular a través del Consell Comarcal demanen l’entrada a presó de Fernández. La vista oral s’ha de celebrar als jutjats de Terrassa, perquè allà hi té la seu el Consell Comarcal. I no hi haurà tribunal sinó jurat popular. La fiscalia demana 4,5 anys de presó per a Fernández per malversació i cinc anys de presó per falsificació documental, més 60.000 euros de multa i una indemnització a les institucions comarcals de 27.000 euros més interessos. L’acusació popular eleva la pena fins els sis anys de presó per malversació i sis més per falsedat documental. Demanen prop de 9.000 euros de multa i una indemnització de prop de 45.000 euros més interessos. A més, tant fiscalia com l’acusació popular demanen una inhabilitació d’entre vuit i 10 anys per a Fernández. Per la seva part, Bustos hauria de tornar 326 euros per una nit d’hotel que se li va pagar amb fons comarcals com a beneficiari a títol lucratiu dels moviments de Paco Fernández.
- La peça 18 jutjarà si el president del Gremi de Constructors, Melquíades Garrido (tiet de l’exalcalde) es va beneficiar de les seves influències en unes obres sense llicència al carrer de Fernando Poo, al barri dels Merinals. Entre els investigats, l’exacap d’Urbanisme, Manuel Somoza, ara jubilat i abans l’home de Garrido a l’Ajuntament de l’època segons detallen els milers de pàgines del sumari. La plataforma Sabadell Lliure de Corrupció demana dos anys de presó per a Garrido i Somoza per tràfic d’influències. A més, es demanen tres anys per falsedat de document oficial i multa per als dos protagonistes.
- Finalment, la peça 33 ja està a les portes de judici també. Investiga una reunió entre José Ríos, un dels empresaris que havia subornat Jordi Soriano, l’excap de la Policia Municipal Duran i el cap d’Urbanisme Somoza. Tot a instàncies de Bustos. L’objectiu era aplacar l’empresari i aturar la denúncia pública que havia amenaçat amb fer i que deixaria en evidència tant Soriano com el govern socialista. Ríos deia que tenia un pen drive amb gravacions i que les faria públiques però després de la reunió s’ho va repensar. S’acusa Bustos, Somoza i Duran del delicte d’omissió del deure de perseguir els delictes. En aquest cas, tant la fiscalia com l’acusació popular demanen inhabilitació durant un termini de dos anys tant per a Bustos com per a Duran i el ja jubilat Somoza.
Fonts judicials veuen com a molt probable que aquests tres judicis se celebrin al llarg de l’any 2020.
L’exalcalde Sánchez, desimputat
Un dels actors principals del bustisme va ser Joan Carles Sánchez, mà dreta de l’alcalde en urbanisme entre 2003 i 2011, tinent d’alcalde de Presidència després i finalment el seu successor a l’alcaldia fins que van trencar relacions poc després. Sánchez no ha resultat esquitxat en res del cas Mercuri. Amb una excepció: l’any 2015 va ser investigat, com els germans Bustos i els exregidors Joan Manau i Ricard Estrada, per les dietes que cobraven en virtut de ser consellers d’administració de la Companyia d’Aigües de Sabadell mentre eren càrrecs públics (més info: ‘Investigats Bustos i el seu successor Sánchez per les assignacions de CASSA‘). Presumptes sobresous que, quan va accedir a l’alcaldia, Sánchez va suprimir. Però que li van costar ser investigat pel que havia cobrat mentre era tinent d’alcalde.
Però, això és prou nou, la investigació serà arxivada. La fiscalia no presentarà acusació al no veure indicis de delicte, segons han confirmat fonts judicials a aquest digital. I per tant s’aplica l’anomenada doctrina Botín: si la fiscalia no acusa no ho pot fer cap acusació popular. Per tant, la peça 34 serà arxivada. I Sánchez, des de fa anys al sector immobiliari des del cantó privat, desimputat.
Una peça separada, al jutjat del procés
Casualment, durant aquest 2019 una de les peces separades ha canviat de jutjat. És el que queda de la peça 25. Va ser una peça clau, ja que l’estiu del 2014 va acabar afectant mig centenar d’alcaldes. Va provocar la definitiva caiguda de Bustos, qui havia deixat de ser alcalde però mantenia l’acta de regidor i de diputat provincial fins aquell moment. La peça 25 gira a l’entorn de la Federació de Municipis de Catalunya, la principal institució municipalista, i als sous que Bustos i la resta de membres s’havien adjudicat. Escandalitzant Anticorrupció, el Tribunal Superior de Justícia va donar per bo que, a l’hora de la veritat, la FMC era un club privat, tot i que sostingut amb fons públics. I, se sap que en un club, els socis es posen les normes. Així que el TJSC va arxivar els presumptes sobresous.
De tot allò ja en fa alguns anys, però queden alguns serrells, vinculats a la concessió de subvencions i algunes despeses. El que queda pendent ha passat al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, perquè allà té la seu la FMC. Casualment el famós jutjat del procés sobiranista. La peça 25 va fer passar desenes d’alcaldes de Catalunya per Sabadell però, si acaba a judici, ho farà en un jutjat barceloní.
Dues condemnes
El cas acumula dues condemnes, i alguns arxivaments. Bustos ha estat doblement condemnat per tràfic d’inflùencies, primer en la peça Montcada, que va afectar el número 3 del PSC Dani Fernández. La pena pel cas Montcada està suspesa arran d’un curs de bones pràctiques i al fet que no ha tornat a delinquir més des d’ençà. A finals de l’any passat va ser condemnat pel cas multes. La sentència no és ferma fins que el Suprem no resolgui el recursos que les defenses dels condemnats (Bustos i Duran) van presentar. Bustos està condemnat pel cas multes a dues penes d’any i mig de presó, tres anys en total.
En funció de la sentència del Suprem, haurà d’entrar a presó o no. Decidirà el tribunal de l’Audiència Provincial que el va jutjar, presidit per la coneguda magistrada progressista Montserrat Comas, qui va ser molt dura amb les pràctiques bustistes en la sentència.
I la resta? A ritme de cargol
La resta de peces separades continuen en instrucció, a la marxa lenta habitual en aquest procés. Entre les peces destacades, hi ha la presumpta col·locació a dit de militants socialistes a les institucions comarcals (investigat Bustos i el seu home als consorcis, Paco Fernández). I tres peces que afecten directament Melquíades Garrido qui, per cert, set anys després de l’esclat del cas segueix presidint el Gremi de Constructors i deixant-se veure sovint entre els cercles econòmics de la ciutat.
Canvi de jutgessa
El baix ritme de la instrucció, que podria donar lloc a atenuants en les possibles condemnes, s’ha exacerbat més encara aquest 2019. La titular del cas, Beatriz Faura, té nova destinació. Va ser substituïda amb una suplent i al juny d’aquest any es va nomenar l’actual titular, Alejandra Llido Carrillo, una jove jutgessa que es va estrenar com a titular a Berga l’any passat i abans havia estat com a suplent a Vic. Però Llido està embarassada i ha hagut d’agafar la baixa. Probablement no tornarà fins que acabi el permís de maternitat pertinent. Al canvi de jutgessa se suma un fet tan o més important: la funcionària que ha coordinat el cas des dels seus inicis s’ha jubilat aquest any i ara cal que les dues persones que ocupen la seva funció es posin al dia a marxes forçades.
En els seus nou anys d’instrucció, el cas Mercuri ha canviat diverses vegades de jutge: de Ramón González en la seva inicial a Beatriz Faura i ara Alejandra Llido. Entremig, diversos suplents. Han de sumar al macrocas tot el dia a dia del jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell. També va canviar el titular de la Fiscalia Anticorrupció, de Fernando Bermejo a Teresa Duerto qui, per cert, en les darreres declaracions no s’ha personat als jutjats de Sabadell i ha optat per la videoconferència.
