Els Pastorets és una de les tradicions nadalenques més arrelada a les nostres terres i segurament l’obra teatral més representada a Catalunya. Són un emblema del teatre popular, voluntari i amateur, i han traspassat el discurs religiós per convertir-se en un element més de la cultura popular.
Cada cop són més els municipis del Vallès que ofereixen l’obra per Nadal; a més de Sabadell, Terrassa -els del Social amb més de 100 anys d’història-, Rubí, Santa Perpètua de Mogoda, Granollers, Canovelles, Caldes de Montbui, Bigues i Riells, i hauríem d’afegir una llarga llista de municipis i localitats que han recuperat o incorporen aquesta representació teatral dins dels seus actes culturals i festius. Tanmateix, el fet de l’existència d’una Coordinadora de Pastorets a nivell de Catalunya, que vetlla per la seva salvaguarda, ens indica el grau de dinamisme social, cultural i vivesa del qual gaudeixen.
Així, doncs, durant les festes de Nadal es representen principalment els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres, o bé, l’Estel de Natzaret de Ramon Pàmies – aquí voldríem esmentar els esforços de Castellar del Vallès per la recuperació dels seus centenaris Pastors cantaires de Betlem de Mossèn Joan Abarcat. Les representacions es caracteritzen per tenir un elenc molt gran -centenars de persones pugen a dalt de l’escenari- i anar, gairebé sempre, a cura d’associacions teatrals amateurs, les quals formen part de centres parroquials, teatres municipals o centres socials. En aquest breu recorregut ens fixarem en dues representacions que tenen lloc a la ciutat de Sabadell, i que d’alguna manera representen l’esperit i tarannà de tots els altres: els Pastorets de la Joventut de la Faràndula i els Pastorets del grup de Teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç, les quals es remunten a més de 50 anys i estan fortament arrelades a la ciutat i a la comarca. Ambdós grups concentren les seves representacions -de 8 a 10 per temporada- els mesos de desembre i gener, durant les festes de Nadal. A l’any 2016, i amb motiu de la commemoració del centenari dels Pastorets de Folch i Torres, ambdues entitats i per primer cop des de la seva fundació van barrejar els respectius elencs per realitzar una representació única al Teatre la Faràndula.
Joventut de la Faràndula
Des de l’any 1947, l’obra els Pastorets de la Joventut de la Faràndula s’ha representat ininterrompudament. L’espectacle es fa al Teatre la Faràndula al barri del centre de Sabadell i cada any aplega milers d’espectadors, essent una de les representacions més emblemàtiques de l’associació. L’obra -feta amb grans mitjans tècnics, les quals aprofiten els recursos d’un teatre amb infraestructures professionals- és fidel al relat de Folch i Torres de principis del segle XX, això si amb alguns arranjaments per actualitzar-la de cara al públic infantil i captar la seva atenció, com per exemple: els cuplets tant en Rovelló com en Lluquet els adapten a l’actualitat i van a discreció dels actors; abans se solia homenatjar a familiars o amics de l’associació, avui en dia, de forma satírica, es ridiculitza i critica la política local o nacional. Tot plegat dota a aquests Pastorets d’una gran qualitat tècnica i visual. Un cop s’acaba l’obra, el públic es troba al vestíbul amb els actors on es freqüent veure abraçades entre familiars i amics.
Centre Sant Vicenç
Pel que fa al grup de teatre Sant Vicenç, entitat de teatre amateur amb més de mil socis i una tradició de 100 anys de teatre, van començar a representar els Pastorets a l’any 1942. Al 1958 es va substituir la versió de Folch i Torres per l’Estel de Nazaret, la intenció era representar una obra amb un caire menys infantil i optar per un espectacle amb peces cantades i números musicals. La dècada dels anys 50s va significar un canvi substancial per aquest grup, on a més d’iniciar-se les representacions mixtes (masculines i femenines) es va construir el teatre Sant Vicenç annexat a la part posterior de l’església de la Creu Alta. Finalment a la dècada dels anys 70 del segle passat és tornà a l’obra de Folch i Torres amb una versió mes rejovenida i engrescadora. Des de llavors s’ha anat a buscar la espectacularitat, eliminant la vessant més folklòrica per atreure a un públic més juvenil. Els Pastorets de Sant Vicenç es duen a terme al centre parroquial de Sant Vicenç ubicat al barri de la Creu Alta de Sabadell.
La qualitat teatral de les dues companyies -Teatre Sant Vicenç i Joventut de la Faràndula- i l’alt nombre de membres que hi participen permet disposar de dos repartiments. D’aquesta manera es poden cobrir possibles absències i compaginar les funcions. Un altre punt en comú als dos grups és l’assignació dels personatges principals: és habitual que certs actors i actrius mantinguin el personatge unes quantes temporades. El relleu sembla assegurat en un repartiment on és habitual trobar-hi membres de la mateixa família pertanyent a diferents generacions; cosa que ve facilitada per la proliferació de grups de teatre infantil i juvenil al voltant de les dues entitats, els quals permeten la transmissió de coneixement associat a l’obra. Tanmateix, un dels objectius de la representació és la promoció del teatre amateur -d’aquesta manera, tant els més menuts com els adults poden trepitjar un escenari-, cosa que fomenta l’associacionisme cultural i la dinamització social del barri on es fa la representació teatral. Com dèiem al començament, la representació dels Pastorets, és una tradició identitària de la cultura popular, la qual a més a més de transmetre el relat cristià sobre l’advent i el naixement de Jesús, s’ha convertit en una representació lúdica i visual, on també es busca fer passar una bona estona al públic amb els característics personatges d’en Rovelló i Lluquet, Satanàs i Llucifer, les calderes d’en Pere Botero, Jeremies, Getsè, pastors i pastores, entre molts d’altres.
No ens equivocarem gaire si diem que l’obra és l’estrella de la temporada per les dues entitats, la qual demana una feina de producció important, arribant-hi a participar unes 150 persones a Sant Vicenç i a la Faràndula 250: actors i actrius, maquillatge, vestuari, tramoies, il·luminació, so i direcció, entre d’altres; cosa que implica la gestió d’un gran nombre d’equips, els quals fan possible que es pugui aixecar el teló a cada representació. Són els Pastorets!
