Carnestoltes

L’enterrament del rei Carnestoltes a Terrassa

El proper dijous 20 de febrer, Dijous Gras o Llarder, es donarà el tret de sortida als actes del Carnestoltes a Terrassa. Com és conegut, enguany el període de Carnaval va des d’aquest Dijous Gras fins el Dimecres de Cendra -festivitat movible, 46 dies abans del diumenge de Pasqua-, i el punt àlgid és el cap de setmana anterior a l’entrada de la Quaresma. En la tradició cristiana, el temps de Quaresma seria una preparació per la gran festa de Pasqua (en el sentit de resurrecció i de vida), la qual requereix purificació a través del dejuni i la confessió dels pecats, entre d’altres. En aquest sentit, durant el Carnaval s’aprofitava per fer tot allò que durant els 40 dies de Quaresma quedava prohibit. Per això, el Dijous Gras venia marcat pels àpats protagonitzats per les truites i els ous amb carn, les botifarres d’ou i les coques de llardons; i, encetava les festes de Carnaval amb la seva crítica satírica i disbauxa. La Quaresma començaria just el dia que acaba el Carnaval, el seu darrer ritu seria l’enterrament de la sardina. Així doncs, i com veiem a Terrassa, durant l’enterrament del Carnestoltes assistim a la lluita entre el personatge del Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma, una de les figures més populars de la nostra tradició cultural.

Els emissaris de Sa Majestat Rei de Carnestoltes convidaran a nens i nenes i als més grans de Terrassa a participar d’aquests dies de disbauxa on tot és permès. Rua pels carrers de la vila, sopar de comparses i ball de màscares, entre d’altres, ompliran el dissabte de festa i xerinola. La rua dels més petits al diumenge donarà pas a la vetlla del Carnestoltes de Dilluns i Dimarts a l’Atri de l’Ajuntament, on les vídues i ploraneres es faran càrrec de les despulles de Sa Majestat, per acabar el Dimarts amb el Ball on elles són les protagonistes. D’aquesta manera ens plantarem al Dimecres de Cendra, on amb una gran pena i sentiment podrem assistir a la gran rua mortuòria i al trasllat solemne de les despulles del Carnestoltes fins al parc de Vallparadís, on serà enterrat i cremat.

Efectivament, l’enterrament del Carnestoltes a Terrassa té lloc el Dimecres de Cendra al vespre i marca la fi de les festes de Carnaval a la ciutat. El Seguici Mortuori, format per un reguitzell de diferents personatges, es comença a formar davant de l’Ajuntament de Tetassa, on s’ha fet la vetlla, i pels carrers del centre s’arriba a l’Avinguda Jacquard fins a  la Casa Baumann per on s’entra al Parc de Vallparadís. Aquest model de festa va començar a l’any 1991 de la mà del que posteriorment es constituiria com la Sussietat de l’Embut -la qual ha anat creant i consolidant les rues, balls i altres; especialment el que es considera el millor enterrament del Carnestoltes. Tot i que des de final de segle XIX ja es té constància de la rebuda del Carnestoltes i del seu discurs satíric; a partir de 1977 l’Ajuntament recuperà els actes del Carnaval, i a l’any següent i fins el 1990 l’entitat Carnavalis en tindrà cura. Actualment, a més de diverses entitats de cultura popular i cíviques de la ciutat amb el suport de l’Ajuntament, l’organització va  a cura de l’entitat independent la Confraria Mascarada.

En el seguici hi trobem: el carruatge mortuori amb el taüt del difunt custodiat pels armats i els tabalers marcant el ritme amb el seu so. Després tota la comitiva: amb la Pàjara, una vídua desconsolada; les Ploraneres amb les seves grans pameles; els Nans de la ciutat; la coral de les Absoltes, les quals acomiaden amb els càntics les despulles del Rei; Membres del Jurat; els Diables amb les seves torxes; els Esquelets, representant la mor, i el Fantasma de la Mort. Per la banda de la Quaresma hi podem comptar: un ocellot anomenat l’Esparver; els Quaresmots, calbs i amb el nas punxegut, emissaris de l’Esparver i la Quaresma; les donzelles; el  Bisbe que fa de mestre de cerimònies; els Set Mals, representants dels set pecats capitals; i els Bastoners. Com veiem un seguici ben especial, el qual representa la lluita entre els partidaris de Sa Majestat i els afins a la Quaresma.

Finalment la comitiva fúnebre arriba al Parc de Vallparadís, on té lloc la crema del Carnestoltes. Els diables roben el taüt i el llencen a la foguera mentre el Bisbe llegeix el  testament del Rei, el qual fa sàtira de diferents aspectes de la vida local i del país. El taüt  és envoltat per les flames i els esquelets i el Fantasma de la Mort dansen al seu voltant, mentre l’ànima del difunt es va enlairant cap el cel, simbolitzada pel globus que deixen anar les anxanetes que han bastit dos pilars. La crema del Carnestoltes, que ha presidit la festa, té un sentit clar de purificació de tota la col·lectivitat, la qual ha participat dels excessos dels dies anteriors. D’aquesta manera es simbolitza tot allò que restarà prohibit amb l’entrada de la Quaresma. Se salva una part del ninot per enterra-la i tot seguit es dona pas a una sardinada gratuïta per tothom amb música, llum i vi, davant del Castell Cartoixa. El Rei Carnestoltes ha mort, visca el Carnaval!