Carme Masclans

El Sabadell de Carme Masclans

La Carme Masclans, nascuda a Sabadell l’any 1940, forma part d’una generació de cistellers, la tercera, presents a la nostra ciutat. Cal Masclans, la cistelleria centenària, actualment al carrer Sant Antoni des del 2013. De bon començament, a mitjan segle XIX, l’avi Francesc Masclans Casas, procedent de Caldes de Montbui i especialitzat en la fabricació de vímet, s’estableix al carrer de la Rosa, prop del Mercat de la Plaça Major -recordem que fins al nou emplaçament es feien les parades allà.

Com ens diu la Carme, als pobles i ciutats, sempre prop dels mercats, hi havia una cistelleria: coves, cistells, paneres pel peix i altres, pels diferents productes dels pagesos, peixaters i venedors. De la mateixa manera, el gran auge del tèxtil i les oportunitats comercials va afavorir la vinguda de l’avi Francesc a Sabadell. En aquest sentit, es va especialitzar també en canastres pel tèxtil: per rentar la llana, de mostres, tria de draps i altres. Els seus principals clients eren, doncs, pagesos i industrials tèxtils. 

Quan es va inaugurar l’edifici del nou mercat -actual Mercat Central-, l’any 1930, es van traslladar al carrer Escola Industrial, per estar més a la vora del mateix, on ara és la pastisseria Sallés. Com que l’establiment anava bé es van mudar al davant, a unes cases angleses i van fer la botiga més gran, essent un emplaçament de referència que hom recorda: un lloc espaiós on també hi havia el taller i el magatzem, que donava al carrer Calderón.

Aleshores, uns carrers amb llambordes que veien passar els carros amb cavalls que anaven cap a plaça a vendre, sobretot els divendres i dissabtes. Molts venien des de la carretera de la Salut, passant pels carrers de la Salut, plaça de l’Àngel, les Valls i Calderón fins al mercat. De bon matí la Carme sentia el seu soroll característic que encara té present. Després, ja vindrien en cotxe.

Pagesos de la comarca, Caldes, Castellbisbal, Mollet, Santa Perpètua, Castellar i altres, que, uns arrambats a la paret i altres d’esquena al carrer, fent com un passadís, portaven en els cistells i coves els seus productes. Temps en què l’aviram encara es venia viu: dins d’un cistell amb filat per respirar. Uns anys quaranta amb un mercat molt concorregut que abastia tota la ciutat.

Una cistelleria senzilla, a la que la Maria Sastre, mare de la Carme, quan va entrar a la botiga, li va donar un aire nou. Havia treballat sempre amb roba, com a dependenta, per tant, coneixia bé els teixits i com cosir-los. Va començar a folrar els cistells, els bressols de la canalla, dels nadons -ho tallava, dibuixava i cosia ella mateixa- amb tela donant-li un aspecte diferent i agradable.

La cistelleria va començar a fer estris pels més petits: cotxets, caminadors, cadiretes, bressols, molts d’ells amb la seva respectiva confecció amb roba. També al fons de la botiga, en un racó, es venien llençols, els quals es podien pagar a terminis en cinquanta-dues setmanes. La mare li va fer agafar a la filla el gust per la botiga a la qual s’ha dedicat tota la vida. La Carme, la gran de tres germans, va anar a col·legi -a les Carmelites del carrer Garcilaso- fins als quinze anys i després ja es va posar a treballar a la botiga, ajudant a la mare, aprenent d’ella i del tracte amb els clients. Ha continuat el que els seus pares havien començat.

Cistells, coves, canastres, polleres -caminadors pels nens petits-, papereres, covadors de coloms i altres objectes eren fets de vímet, un producte natural del salze utilitzat des de temps antic que trenat permet la manufactura de diferents objectes, tot un ofici. La Carme, a la conversa, ens va explicant com l’avi va aprendre l’ofici i va conservar el taller del carrer Sant Antoni on treballava més de cara a la indústria fent canastres i altres objectes.

Ens parla del Sabadell de mitjan segle XX. La botiga, amb la mare al capdavant, va anar agafant un aspecte més decoratiu amb una personalitat pròpia. Ara, continua la Carme, industrialment, la cistelleria, s’ha substituït pel plàstic, però l’ofici de cisteller continua amb altres usos: artístics, artesans i decoratius. 

Foto portada: Carme Masclans.

Deixeu un comentari