Benet Ferrer (Sabadell 1945 – Barcelona 2024), s’havia dedicat tota la vida a temes artístics. La seva obra abasta ceràmica, pintura, marqueteries, també treballs sobre vidre i acer, i escultura, entre altres. Un artesà i artista plàstic -ceramista, pintor i escultor- amb un recorregut molt ampli que formà part de l’avantguarda artística dels anys 60 i 70 del segle passat, obrint nous camins a l’art contemporani.

Romà Vallès, el seu professor de dibuix, l’escultor Camil Fàbregas, l’amic Alfons Borrell o Llorenç Balsach -industrial, pintor i col·leccionista- qui li compra uns dibuixos de molt jovenet van encoratjar la seva inclinació per les activitats relacionades amb el món de l’art. Uns anys 60 del segle passat, en què la influència d’Antoni Angle, Manuel Duque al voltant del grup Gallot -art abstracte i gestual-, junt amb el nou ambient cultural alternatiu que començava a brollar a la ciutat el portaren, acompanyat de Tomàs Pladevall i Francesc Bellmunt, a l’experimentació cinematogràfica amb diferents curts metratges -amb el nom de Lentiplastic cromocoli selecto serpentigraf– i també a col·laboracions a Ràdio Sabadell: els Miércoles musicales. Projectes que donaven peu a la crítica i a la innovació en un temps gris i conservador. Format a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell, Josep Maria Brull en va ser professor, i a l’Escola Massana de Barcelona, on d’alumne va passar a professor ensenyant la tècnica del bàtik -una tècnica oriental de decoració de teixits. En va ser docent durant trenta-nou anys.

Vinculat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell hi comença exposant l’any 1961, deu anys més tard guanyava la VII Biennal de l’entitat. Ja en aquest segle, l’any 2023 hi exposava amb el seu amic i company Josep Madaula: Una trobada inesperada. Iniciador i compromès a la Sala Tres dels anys 70 de l’esmentada Acadèmia –amb el seu estimat Josep Melo, Pep Domènech, Fina Miralles, el Tatum, i altres- es deixava pas a l’avantguarda i a l’anomenat art conceptual. Són els anys en què Benet agafa projecció i, a més a més de Sabadell, comença a exposar a diferents llocs: Sala Vinçon de Barcelona i a la Sala de la Caixa de Pensions, Centre d’Art Santa Mònica, Fundació Miró, Manchester, Fundació Vallpalou, entre altres. Formà part del col·lectiu “G”, sempre amb una mirada crítica cap a la quotidianitat artística i social.

Els seus objectes de fang: sabates, martells, desembussadors, motllures, bidons, draps, paperines i altres són quelcom més: hi posa una mirada personal en la qual qüestiona i reflexiona sobre el llenguatge de la ceràmica i el seu volum, donant-li una dimensió conceptual, com apunta Pilar Parcerisas. Objectes quotidians que agafaven una dimensió artística. A Sabadell, podem resseguir la seva presència en diferents obres al carrer, que destaquen per la utilització de colors vius: el Monument a Campoamor al carrer Goya, el mosaic a la plaça de Josep Rosell, i mural ceràmic de la plaça Llonch i Salas. A més recordem que l’any 1977, ja realitzà un mural ceràmic a Fraga a l’autopista de l’Ebre. Això sí, sempre insistia en el fet que calia replantejar-se el manteniment i evitar el “qui dia passa, any empeny”, cosa que feia extensiva a altres obres que es troben als carrers de la ciutat.

No oblidem els seus treballs d’interiorisme on aplicava els seus coneixements artístics i les col·laboracions de marqueteria amb Josep Melo en la creació de guitarres. Com dèiem més amunt, un artesà i artista plàstic amb una obra molt llarga i complexa. A la conversa que vàrem tenir a final de desembre de l’any 2022 podem observar part d’aquests aspectes que hem apuntat, però per damunt de tot coneixerem un Benet que ens va parlar dels seus records i vivències més personals.

Un Benet que trobava l’alegria de viure en la música, la qual el transportava altres zones, deia; i, també en els petits plaers de la vida com el menjar o una cervesa ben fresca on la capacitat d’emoció era molt gran. I, en el mar que tant estimava, el seu paradís terrenal “… algun lloc de la Mediterrània: com les aigües de Formentera, Còrsega, Sicília i Menorca”.