Des del punt de vista polític, el 2023 ha estat determinat per les municipals del 28 de maig, a meitat de l’any. El 2023 ha estat el del final d’un mandat i de l’inici d’un altre. Una correlació de forces dominada per la majoria absoluta de Marta Farrés, reforçada per l’entrada de Junts al govern local, per la davallada d’ERC com a principal força de l’oposició i per l’entrada de Vox a l’Ajuntament
En el mandat anterior, la cap de llista del PSC, Marta Farrés, fou la primera dona que accedia a l’alcaldia de Sabadell. El seu partit va ser la primera força política, amb 10 regidors, a quatre de la majoria absoluta. Per assegurar-se la governabilitat del municipi, va formar govern amb l’única regidora de Podem, Marta Morell, que seria expulsada del partit, i el suport de Junts per Sabadell, primer amb Lourdes Ciuró i després amb Lluís Matas. Una formació que, malgrat no entrar al govern municipal, tenia un peu a dintre amb dos comissionats (Ripoll/Gran Via i Projecció Exterior i Turisme) amb funcions executives.
L’oposició va estar liderada pels set regidors d’ERC i els tres edils de la Crida per Sabadell, que s’havien repartit l’alcaldia en els quatre anys de l’autodenominat “govern de transformació”. Dues formacions independentistes que exerciren una tasca rigorosa de fiscalització de l’equip de govern. L’espai del centredreta espanyolista estava ocupat per tres regidors de Ciutadans (C’s) ja que el PP que havia perdut la seva representació al consistori.
Quatre factors i dos interrogants
El veredicte de les urnes, el 28 de maig, dibuixà un nou escenari polític determinat per quatre factors.
- Primer, la majoria absoluta de Marta Farrés que, contra pronòstic, assolia la majoria absoluta amb 14 regidors i s’imposava en els set districtes de la ciutat. Aquest resultat no només avalava la seva gestió i li permetia governar en solitari, sinó que sembla anunciar un llarg període dominat per la seva figura, com havia succeït amb els alcaldes Antoni Farrés i Manuel Bustos.
- Segon, el retrocés de les tres formacions independentistes amb una notable abstenció en el Centre, Creu Alta o Gràcia que respon més a qüestions de política nacional que local. La davallada va castigar més durament a ERC que, amb tres regidors, perdia més de la meitat de la seva representació municipal i empatava amb la Crida. Aquesta formació, vinculada a l’esquerra independentista, conservava els seus tres edils, però sense poder captar el vot independentista desencantat. Junts cedia un dels tres seus edils, pràcticament tocant el seu terra electoral. Aquesta tendència de fons es confirmà, dos mesos després, a les eleccions generals avançades del 23 de juliol.
- Tercer, la recomposició de l’espai de la dreta espanyolista amb la desaparició de Ciutadans (Cs) que venia preludiada per la incorporació del seu cap de llista, Adrián Hernández, a les files del PSC. Aquí, la dada principal radica, no tant en el retorn del PP amb una regidora, Cuca Santos, com l’entrada per primer cop a l’Ajuntament d’una formació d’extrema dreta com és Vox.
- Quart, la recomposició de l’espai a l’esquerra del PSC després d’anys de convulsions internes que menaren a la desaparició d’ICV i a la fragmentació d’ofertes electorals. La candidatura d’En Comú Podem (ECP), liderada per Joan Mena, obtenia dos edils, alhora que la llista de Marta Morell es quedava sense representació.
Aquest resultat electoral deixava oberts dos interrogants: ¿Com gestionarien els socialistes la majoria absoluta? ¿Quin seria el comportament de Vox i la reacció de la resta de forces polítiques a la seva presència en el Consistori?
Majoria absoluta reforçada
La majoria absoluta del PSC permetia a Marta Farrés i a la seva mà dreta, Pol Gibert, primer tinent d’alcaldessa i diputat al Parlament de Catalunya, governar en solitari cercant acords puntuals, tant a la seva dreta amb Junts com a la seva esquerra amb ECP, situant-se en una posició de centralitat de l’espectre polític municipal.
No obstant això, la direcció socialista va decidir, a inicis del mes d’octubre, aprofundir i oficialitzar la seva relació de col·laboració amb Junts, que venia de l’anterior mandat. i donar-los entrada a l’executiu local en les àrees que havien gestionats els comissionats. Un govern de coalició de requetemajoria absoluta, en paraules de Joan Mena, orientat clarament cap al centredreta. La notícia va coincidir amb la pujada del 15 per cent lineal dels impostos i taxes municipals, el sablazo, per utilitzar l’expressió de Gabriel Fernández, cap de llista d’ERC. Per cert, una tàctica semblant a l’emprada fa uns dies amb la coincidència entre l’aprovació definida de les ordenances fiscals del 15 per cent i la notícia que el govern municipal “aturava” la tramitació de la piscina d’onades, Surfcity. Un tema, que juntament amb la Ronda Nord o Quart Cinturó, havia estat una de les qüestions estrella de la campanya electoral.
Probablement, per mirar d’equilibrar la balança, el govern de coalició PSC-Junts, ha arribat fa uns dies a un acord amb EPC sobre el mercat de Campoamor. Un tema del qual aquesta formació havia fet bandera. Com va dir Mena al darrer ple de l’any, estan en política per ser útils i millorar les condicions de vida de la ciutadania mitjançant la negociació.
Des del punt de vista tàctic, la innecessària entrada de Junts al govern municipal, respon per part del PSC a una mena de pagament pels serveis prestats al mandat anterior, però també a mena de reassegurança cara a futures comtesses electorals. D’altra banda, respecte a qüestions de fons que afecten al model de ciutat, com ara el suport a la Ronda Nord o Quart Cinturó, les dues formacions sostenen posicions molt semblants i força allunyades dels plantejaments d’ERC, Crida i EPC.
Cordons sanitaris?
En aquests primers mesos de mandat, el comportament de Vox en els plens municipals ha oscil·lat entre, d’una banda, la provocació en aquells temes que afecten a les seves guerres culturals cercant el cos a cos dialèctic i d’altra, els intents per trencar el cordó sanitari i ser acceptat com una força més en el consistori municipal. Fins ara, la resta de grups municipals han evitat caure en les seves provocacions ideològiques i han mantingut un cert cordó sanitari enfront a aquesta formació.
Ara bé, ignorem si aquesta actitud podrà mantenir-se durant un mandat que tot just acaba de començar. A mig termini, resulta inevitable que el xoc polític i ideològic acabi produint-se.
Foto portada: Farrés, celebrant els resultats del PSC, la nit del 28 de maig de 2023. Autor: David Jiménez.
