El Mercat de Campoamor recupera el pols amb la inauguració del bar Olimpo. Abans de la Covid-19, el carnisser Raül Sánchez era l’únic paradista que quedava en peu; ara, ja en són set i, l’últim, s’ha estrenat aquest dissabte. Després de gairebé dos anys, el nou propietari del bar, Eric Acevedo, ha aixecat la persiana que hi ha al mig de la galeria i als veïns els ha faltat temps per anar-hi: “He obert a les vuit i pico del matí, són les onze i ja han vingut unes 30 persones. Aquesta és la meva idea: aixecar el mercat”. La voluntat dels paradistes i dels clients, però, no és suficient per mantenir-lo viu. La salut de la llotja és delicada i l’Ajuntament és l’únic actor que els pot ajudar.
Malgrat que mai ha acabat de tancar del tot, encara hi ha qui es pensa que el Mercat de Campoamor està tancat o no sap que ja hi ha set parades obertes: una xarcuteria, una fruiteria i verduleria, una petita fleca, una botiga de llegums i encurtits, una parada de menjar llatí preparat, una rellotgeria i un bar, que s’ha inaugurat aquest dissabte. Tots els comerciants són veïns del barri i, a excepció del xarcuter que alhora és el president de l’Associació de Paradistes del Mercat de Campoamor, Raül Sánchez, tots han emprès aquest negoci de zero. Mai abans havien tingut una parada en un mercat, però han començat un nou camí per sortir de l’atur.
“Per mi el Mercat és una benedicció. L’oportunitat em va arribar en un moment on jo ja no sabia què fer, tenia una situació econòmica molt crítica. Fora del mercat, no hauria pogut tenir un local així perquè només el lloguer ja seria caríssim” explica Aurora Aguirre, propietària de la botiga que ofereix menjar llatí preparat.
Per desencallar l’impàs de la llotja, l’Ajuntament ha facilitat l’adquisició d’una parada: els mercaders no han de pagar cap concessió, només el lloguer i les despeses corresponents. A més, el primer any, tenen una rebaixa del 50 per cent. Tot i això, per la majoria de paradistes encara no els surten els números. És el cas, per exemple, del verduler. Pablo Silva lamenta que s’esforça molt per oferir productes de qualitat, però, econòmicament, no li compensa. De moment, la fruiteria aguantarà, però si no percep beneficis a mig termini, buscarà altres horitzons.
El rellotger és un dels paradistes que menys activitat té. José González reconeix que no podria viure d’aquest negoci perquè “només entren de tant en tant i per preguntar, no pas per comprar”, però com que pot teletreballar en el seu lloc de feina principal, ho fa al Mercat i així mata dos pardals d’un tret. Josefina Hernández és una senyora que fa molts anys que viu al barri. Abans, quan la llotja tenia dos bars i més parades obertes que tancades, Hernández era una clienta habitual del Mercat de Campoamor i n’ha seguit tota l’evolució. “Tu creus que aquesta barriada anirà a la bugaderia o a la costurera perquè li posin una cremallera o un botó? Si està ple de vells, sabem perfectament com fer-ho! Campoamor no és barri per aquest negoci. Som barri de fruita, de carn, de pa, d’oli, de tot això. D’un bar. Jo no em feia el cafè a casa, jo venia al bar i fèiem el corrillo cada matí” recorda Josefina Hernández.
La seva teoria podria explicar per què totes les botigues de roba estan tancades i el rellotger té tan poca feina. El forner, Marc Acevedo (que, per cert, és germà del propietari del bar), va ser el primer a fer una instància a l’Ajuntament per obrir una parada al Mercat. Ara fa més d’un any que s’hi dedica i assegura que la clau està en saber cuidar als clients: el tracte és molt més pròxim en un mercat que en cap altra plataforma comercial i això es nota, diu.
La pilota està a la teulada de l’Ajuntament
Els veïns de Campoamor estan decebuts amb el govern municipal i, els paradistes, molt enfadats. “L’alcaldessa no té cap interés a fomentar el Mercat. L’únic que ha intentat fer és tancar-lo” diu una sabadellenca que ha lluitat per revifar-lo. Paqui Zafra lamenta que la gent del barri no té on anar a comprar: només hi ha un Condis i un pakistanès en tot el barri. Per tant, si una persona, com la Paqui, vol comprar menjar de proximitat no té on fer-ho; el Mercat, però, seria un dels llocs més indicats. En aquest sentit, el president de l’Associació de Paradistes del Mercat de Campoamor, Raül Sánchez, lamenta que l’Ajuntament hagi invertit en tots els mercats de la ciutat menys en el de Campoamor, que és un dels que més ho necessita. “Diuen que no hi ha diners, però mentrestant munten un parc infantil davant el Mercat. Crec que abans de fer un parc, seria més lògic invertir diners aquí. S’ha d’invertir a cuidar-se i nosaltres el que venem és salut”, diu el president de l’Associació de Paradistes, Raül Sánchez.
De fet, les instal·lacions són tan antigues (de l’any 1982) que quan l’Ana Santana va voler contractar una companyia elèctrica per començar el seu negoci, no ho va poder fer per qüestions administratives. Atès que no era una falta seva, l’Ajuntament va deixar que s’endollés al corrent general del mercat durant dos mesos per poder seguir amb el seu negoci. Santana suggereix que cal potenciar i visibilitzar el mercat perquè hi vagin més clients i assenyala a les diferents iniciatives municipals que ha impulsat el consistori en els darrers mesos per donar aire al comerç local.
Cal un canvi d’imatge
En entrar per la porta, la primera impressió és de pobresa. De 13 locals comercials i 20 parades, només hi ha set persianes amunt. Tota la resta està tancat, fosc i buit. El Mercat de Campoamor no té ni el nivell del Mercat Central, ni el bullici del Mercat de la Creu Alta i no es pot ni comparar amb el de Barberà del Vallès. També és cert que no té l’aspecte que tenia fa un parell d’anys, quan estava sentenciat a mort, però encara hi ha qüestions a millorar, com la seguretat del recinte.
“La gent no se sent segura aquí. Cada tarda venen tot de jovenets al moll del mercat per fumar i beure. Quan no hi ha una baralla, hi ha una carrera. Això no transmet seguretat ni imatge”, lamenta Ana Santana. Els paradistes expliquen que fa un temps van tenir un “problema seriós”. Entre uns i altres, la impressió dels veïns no és positiva i estan segurs que aquest problema es resoldria amb, simplement, més presència policial.
Aquest cap de setmana, però, Eric Acevedo ha batejat el nou Mercat de Campoamor. El propietari del bar està convençut que l’Olimpo donarà vida a la llotja i al barri. “El bar és el punt de referència d’un mercat. A través de bar, vens i compres. Ho demanava tothom”. No obstant això, Acevedo avança que intentarà negociar amb l’Ajuntament una flexibilització horària. Per normativa municipal, ha de tancar el bar a les 13:30 hores i, a la tarda, només el pot obrir dijous i divendres de cinc a vuit. La seva intenció és no tancar al migdia per poder oferir dinar al personal de l’ambulatori, als professors de l’institut, als operaris així com a la resta de veïns.
Més informació:
Foto portada: Ana Santana, Raül Sánchez, Eric Acevedo i Aurora Aguirre del Mercat de Campoamor. Autora: J.Ramon.
