Quan s’acaba l’hivern i comença el bon temps, a finals del mes de febrer o pels volts de Sant Josep al mes de març, les arrels del cep de la vinya recuperen la capacitat d’absorbir aigua i minerals de la terra, s’activa el metabolisme de la planta i la saba comença a fluir. Aquesta arriba fins a la part més aèria, brolla en petites gotes per les ferides de la poda d’hivern i vessa a causa de l’augment de la pressió radicular de la planta. És el plor del cep o de la vinya, la primera manifestació de l’activitat de la planta després de la letargia hivernal i un signe de recuperació del cicle vegetatiu. La gota -«llàgrima»- és a la vegada un element cicatritzant, que farà possible la regeneració del cep, i també un anunci del naixement de nous brots. És un procés amb una durada variable – oscil·la entre dues o tres setmanes, el qual depèn de la meteorologia i la poda, entre altres. Després començarà el creixement dels rovells i els brots, d’on sortiran els sarments amb els pàmpols i els raïms. El plor de la vinya és l’inici d’una nova temporada en el món del vi.
Actualment al Vallès, el conreu de la vinya tot i ser marginal, es va recuperant. Com és conegut, la vinya ha tingut una gran presència al Vallès i en tenim referencies des de fa segles: a l’antiguitat romana -àmfores procedents del Vallès i excavacions arqueològiques, a l’època medieval -segons documentació- la vinya s’estenia per tota la comarca, al segle XVIII destil·lats, exportacions a Amèrica i contractes de rabassa morta. Recordem que al segle XIX, al Vallès Occidental la vinya representava el 68 % de la superfície conreada -com ens explica l’historiador Jordi Planas, era la comarca de Catalunya amb una especialització vitícola més accentuada. Al Vallès Oriental constituïa el 27%. L’arribada de la fil·loxera a final segle XIX va acabar amb l’expansió de la vinya i el paisatge vallesà va canviar. Amb tot, segueixen presents i vius a la comarca parts de la seva cultura mil·lenària: tradició, tècniques i vinyes.
Una cultura i tradició que té, com dèiem més amunt, per les persones que hi treballen un moment molt especial en el plor de la vinya. Els sarments podats de la vinya anuncien amb «les llàgrimes» l’inici d’una nova anyada i la continuació d’una feina que no s’atura. La poda d’hivern donarà pas al plor, el qual rejoveneix i regenera la planta -i la qualitat del fruit, facilitant la seva germinació. Amb l’arribada de la primavera començaran els primers brots i seguidament la floració: els diferents verds i la germinació. Quan la planta inicia el procés de floració es fa la poda en verd, la qual selecciona els brots verds o borrons per afavorir el creixement de la planta, mentre es van teixint els brots en l’enramat.
A l’estiu, quan la flor ha donat el fruit, és temps de treure fulles dels ceps i airejar el raïm: despampolar. A les vinyes de la Muntada a la Vall d’Horta (Vallès), es fa entrar les ovelles per fer-ho: el raïm és encara amarg i se senten atretes per les fulles. També en aquests mesos té lloc el verolat: el canvi de color del raïm. Degut a l’acumulació de sucres les varietats de raïm blanc passen de color verd a groc i les negres de verd a morat. El cicle del conreu es tanca amb la verema. L’orografia de la Vall d’Horta retarda la verema fins al mes d’octubre. Aquesta vall -situada 540 metres d’alçada- juntament amb la marinada -un vent que bufa sovint de dia- i les parets de conglomerat del Montcau amb la seva ombra, formen un petit ecosistema que genera una climatologia especial, la qual condiciona el cicle de les vinyes. Unes vinyes situades en una vall farcida de murs de pedra seca i barraques de vinya que ens parlen del seu passat vitivinícola.
Adrià Garriga viticultor de la Muntada – 5quarteres, ens comenta que el plor de la vinya marca un doble punt d’inflexió. Per un costat, s’ha estat podant i recollint la vinya. S’acaba l’hivern i comença la primavera i amb ella arrenca la nova anyada. Començar de nou: posar el cronòmetre a zero. Per altra banda, simbòlicament, la saba que puja pel cep i va caient seria com el plor del nadó: respira i creix. La vida s’obra pas a la vinya.
