En poc més de dues setmanes, i en ple confinament, a l’Albert Garcia Codina se li va morir la mare, Pilar Codina Simón, i a la seva parella el pare, Xavier Ciuró Bisbal. “És molt dur i molt difícil de pair. No ho oblidarem mai. Semblava que ens venien per totes bandes”, recorda tres mesos després.
Aquest economista i la seva germana administrativa recorden com la mare tenia obsessió que estudiessin. Era el que ella no va poder fer, nascuda el Cap d’any (1 de gener) del 41 a Fonollet, al terme de Puig-reig, a la vall del Llobregat (Bergedà). Va créixer en una família “de pagès” de vuit germans que Pilar Codina va deixar amb 11 anys per venir a Sabadell amb una cosina de la mare. “Primer la va ajudar en el que va poder, perquè la cosina era modista, i després es va fer cosidora de peces, cosa que ja no va deixar mai”, recorda Garcia Codina. Repassava peces, primer a la fàbrica (per exemple, Llonch) i després de néixer els fills, Maria i Albert, des de casa seva, a La Creu Alta. “Venia un repartidor de peces i li portaven per repassar”, recorden els fills.
Pilar no va poder estudiar, però volia que ho fessin els fills. “Havíem d’estudiar sí o sí, i ho vam fer “, convenen. La mare era una persona de costums senzills, discreta, sacrificada, que mantenia amistats tant de la feina com al barri. Tot a més en una família molt del Sabadell del segle XX que ha marxat una mica més encara amb la pandèmia: ella, dona del tèxtil; el pare, Julio Garcia, home del metall.
Julio Garcia va morir quan la seva dona tenia 53 anys. I ella poc després va contraure diabetis. Però més que la insulina que s’havia d’injectar la va marcar la perforació de l’intestí que va patir fa menys d’una dècada i que va comportar una colostomia, una operació que comporta portar una bossa exterior per la femta. “Li va costar molt de pair perquè limitava molt el que a ella li agradava: sortir amb les amigues a passejar per Barcelona o ballar de tant en tant”, recorda el fill, qui precisa que tot i així era molt autònoma, vivia sola i es canviava i netejava la bossa cada cop que calia malgrat els seus ja 79 anys.
El passat 15 de març, Pilar Codina es va despertat amb mal de coll i una mica afònica. L’endemà l’afonia havia anat a més. No feia febre ni tos, però no estava bé. Sobretot es desorientava. El fill se la va endur a casa, a seguir el confinament, aïllada. El 19 de març, després de trucar al 112, una ambulància la va dur al Parc Taulí. Li van fer plaques. Diagnòstic: pneumònia.
79 anys. Diabètica. Colostomia. Pneumònia per coronavirus. Els fills ho diuen amb naturalitat: “el tracte humà a l’hospital va ser fantàstic. Trucàvem i ens informaven de tot. Però des del primer dia, ja la doctora d’urgències ja ens van deixar entreveure que la mare no tindria UCI. No oblidarem mai quan ens van dir que d’entrada veien difícil que hi pogués accedir. Estaven desbordats i hi havia altres perfils, havien de fer una mica de selecció”, rememoren els fills, preguntant-se com altres, com tants, que hagués passat si hagués pogut entrar-hi. “Vulguis o no, no és un retret, però això ha estat difícil de digerir. Mai sabrem que hauria passat”, diuen.
El tercer dia a la planta de l’hospital les coses es torcen de sobte i tot es complica. El 24 de març l’equip mèdic comunica a la família que provaran amb un respirador. Si en un parell d’hores no millora l’hauran de sedar. I així va ser. Pilar Codina va morir l’endemà, 25 de març.
12 dies després ho va fer el seu consogre, Xavier Ciuró. “Ha estat molt dur. Ella venia sempre els dimecres a casa. Tot plegat ha estat com un accident de trànsit. Una mort no esperada que ens ha vingut de cop. Ha costat i encara costa de pair”. Mentre la mare va estar ingressada, els fills la van poder visitar una estona al dia. A l’enterrament de Codina hi van poder assistir fills i nets, 10 persones en total.
Perquè no eren números, perquè tenien una història, perquè les víctimes d’aquesta pandèmia tenen nom i cognom. Mereixen el record que la pandèmia els va negar. Aquest és el nostre record a les víctimes de la Covid-19. Anirem ampliant les semblances cada dia. Si voleu contactar, si coneixeu o sou familiars d’algun difunt per la Covid-19 i ens voleu explicar la seva història, podeu fer-ho a l’adreça redaccio@isabadell.cat.
Més informació: