La difusió del comunicat Ràdio Sabadell diu prou ha posat sobre la taula un malestar de la plantilla de l’emissora municipal que venia de molt lluny i ha esclatat com una bomba entre les mans del govern municipal.
Justament, l’estricte control polític de l’aparell bustista sobre l’emissora municipal executat per l’exgerent Montse Costa, dona de l’exalcalde Manuel Bustos, i l’exdirector Marc Sabater, havia estat un dels cavalls de batalla de l’oposició, que reivindicà la despolitització i la llibertat d’expressió pels treballadors d’aquest mitjà de comunicació.
Potser per això el canvi de govern va desvetllar moltes esperances en una plantilla que, en honor a la veritat, tampoc va fer públiques les seves queixes al dur règim de control polític i manca de llibertat d’expressió a que estaven sotmesos durant l’era Bustos. Un silenci potser explicable per la por de ser acomiadats com va succeir, només per posar un exemple, amb Ricard Ustrell.
Al darrer mandat de Bustos, el Consell Assessor i Consultiu de l’emissora, del qual l’autor d’aquestes línies formava part, va haver d’elevar el nom d’un candidat/a per a dirigir l’emissora i que havia de comptar amb el suport de dos terços del ple municipal, segons la normativa del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). L’esmentat consell va dividir-se en dues parts al voltant del candidat bustista, Manuel Garrido, recentment acomiadat de l’emissora, i Montserrat Pérez, que comptà amb el suport dels membres d’aquest consell que defensaven la renovació i regeneració democràtica d’aquest mitjà de comunicació municipal. Finalment, tots dos noms van ser portats al ple, però cap d’ells va aconseguir el nombre de vots preceptius i la ràdio va estar vora de dos anys sense direcció que fou assumida de facto pel gerent del moment, Josep Abellán, un altre notori bustista.
Amb el nou govern, i el canvi de majories al plenari, les coses van començar amb mal peu per la manera com va ser designada l’actual directora de Ràdio Sabadell. En comptes d’obrir un nou concurs per triar un nou director/a, sense la pressió bustista i en condicions de transparència, l’equip de govern va decidir portar de nou al ple el nom de Montserrat Pérez Creus que, havia obtingut un vot menys que Manuel Garrido, com candidata del Consell Assessor. De fet, la designació de Pérez fou una conditio sine quan non del regidor responsable de comunicació i periodista radiofònic Miquel Soler (Guanyem Sabadell) que fins i tot va amenaçar amb trencar el govern de coalició i deixar en minoria a l’executiu local si no s’avenien a acceptar el nomenament. Pérez Creus va obtenir els dos terços necessaris i va ser contractada com a nova directora.
Doble denúncia
El tarannà autoritari del regidor es va posar de relleu amb el projecte de modificació del Reglament de l’emissora per tal d’excloure als periodistes del Consell Assessor i substituir-los per representats de les entitats cíviques. Sota la retòrica de la participació ciutadana i fer una ràdio oberta a la ciutat, en realitat es volia apartar a uns professionals que podrien fiscalitzar i qüestionar els continguts de l’emissora.
Ara l’extens comunicat de Ràdio Sabadell diu prou ens ha permès conèixer la situació interna d’aquest mitjà de comunicació. D’una banda, es denuncia l’empitjorament de les condicions laborals amb jornades maratonianes i sous “mileuristes” que contrasten amb les elevades retribucions del personal directiu. Segons els treballadors de l’emissora, les seves reivindicacions laborals han estat contestades amb “coaccions i amenaces constants” per part del regidor. D’altra banda, també denuncien la “cacera de bruixes” i la “politització” de la ràdio amb les persistents interferències del regidor en la tasca informativa dels professionals que han arribat a l’extrem esperpèntic d’imposar fins i tot la música que s’ha d’emetre. En fi, de la lectura del comunicat es desprèn una situació intolerable que no té res a envejar a les pràctiques del bustisme i que, segons els treballadors de l’emissora municipal, fins i tot han empitjorat.
Bomba política
La difusió del comunicat va tenir l’efecte d’una bomba política, doncs resulta com una mena de torpede en la línea de flotació dels discurs sobre la transparència i la renovació democràtica de la ràdio municipal de l’equip de govern, però també sobre el compromís amb la millora de les condicions laborals i salarials dels treballadors.
Una circumstància que, com era d’esperar, ha estat aprofitada immediatament pels grups de l’oposició. CiU, Ciutadans i PP han demanat la convocatòria d’un consell d’administració extraordinari de la ràdio per tal d’analitzar la situació i que Miquel Soler doni explicacions. El PP va anar una mica més lluny a l’anunciar que també demanarà un informe del CAC. El PSC, com ja ve sent habitual, va posicionar-se de manera esbiaixada demanant les dimissions del regidor, de les dues responsables tècniques i la readmissió dels treballadors acomiadats; així mateix afirmaren que no aniran a cap programa ni tertúlia fins que no es resolgui el problema. S’ha de tenir molta barra per voler presentar-se com els campions de la llibertat d’expressió i la pluralitat informativa a la ràdio quan ells, en el temps que van tenir responsabilitats de govern, van exercir un control gairebé dictatorial sobre l’emissora.
Per part de l’equip de govern, la resposta ha estat un espès silenci en un tema que visiblement els incomoda. Únicament la Crida per Sabadell ha respòs manifestant la seva preocupació per la situació i afirmant el seu compromís amb els drets dels treballadors.
Des del punt de vista polític, la crisi a Ràdio Sabadell té una difícil solució. No cal ser un gran analista polític per endevinar que Miquel Soler amenaçarà amb sortir del govern i deixar-lo en minoria si, des d’alcaldia, es pretén adoptar mesures que qüestioni el seu poder sobre l’emissora. No és la primera vegada que Guanyem Sabadell ha utilitzat amb èxit aquest recurs, assentant un nefast precedent.
Tanmateix, el govern municipal no podrà evitar prendre alguna mesura per reconduir la situació a la ràdio. En cas contrari, el seu discurs de regeneració democràtica quedaria seriosament compromès en un tema de la seva estricta competència.
La mejoria en sabadell ha supuesto hasta dia de hoy:
– comunicado de sociaciones de vecinos de barrios de sabadell quejandose de que el ayuntamiento mira solo para el centro.
– secuestro de la alcaldia por parte de la crida y sumision de los demas partidos.
– un regidor de sanidad con la peor capacidad de gestiin y politica en un politico que jamas se ha visto en sabadel… sin ni siquiera la capacidad de defender sus propios discursos.
– un regidor que se pasea a sus anchas por la radio, explotando a las trabajadoras salvajemente, con horarios criminales y sueldos ridiculos.
– caza de brujas y castigo a la libertad de expresion de los trabajdores en instituciones publicas.
– la policia municipal en constante revelion con el ayuntamiento.
– la mitad de efectivos de policia en la noche de sabadell, el doble de peligrosidad.
– un local de la creu alta valorado en cientos de miles de euros cedidos sin concurso previo y con escasa legitimidad a unos amigos de un integrante del ayuntamiento, esto finalmente se tendra de corroborar en los juzgados de sabadell.
– un teniente de alcalde imputado por corrupto apenas transcurrido un año en el govierno.
– una pista de aterrizaje en pleno centro de sabadell donde no se podran celebrar espectaculos ni ferias.
– Una subvencion de 120.000 euros del ayuntamiento a unos arquitectos para realizqr un proyecto de rehabilitacion a papel para la masia de can oriach, cuando por ese precio se podria rehabilitar parte de la masia.
– la peor navidad en muchos años de sabadell, y esque este año ya no hay ni pista de hielo ni piata de hielo ecologica.
– recor de containers quemados en sabadell. Son muchas las noches donde aparecen containers de basura quemados, esto se debe a la baja presencia policial por la noche…
En fin.. podria seguir pero ya me duelen los dedos de escribir…
Tienes toda la razón pero me sangran los ojos. Por favor, pasa antes de enviar un texto, el corrector ortográfico, es gratis. De nada.
I no només hi ha malestar a la plantilla de la Ràdio. El continuisme en les polítiques de personal de la pitjor època del bustisme afecten tota la plantilla municipal. La direcció de Recursos humans ha convocat un concurs de borsa de tècnic mitjà on, com sempre des de fa anys, s’ha obligat als funcionaris de la casa a cocòrrer juntament amb els de fora (Visca la promoció interna) i tot i que el resultat del concurs ordenarà els aspirants per ordre de puntuació els de Casa serem discriminats perquè no se’ns oferiran totes les vacants que es vagin produint, sinó només aquelles que la direcció consideri més adients, no sigui cas que per vestir un Sant n’haguessim de desvestir un altre. No obstant hi ha un sistema de promoció interna clàssic i infal·lible, amb el qual no importa si algun Sant ens queda despullat i que consisteix a anar-se’n al llit amb algun polític, millor si és el de Serveis interns, i esdevenir així, per exemple, Directora de Serveis Interns. Quanta autoritat moral, oi?
La mejoría se notará en Sabadell cuando este comentarista -aunque escriba barbaridades y demagogia- lo haga sin faltas de ortografía.
Gracias.
Pregunto: ¿Qué barbaridades? ¿Y en qué argumento o pasaje del artículo al caso aprecia usted la demagogia que así sin más le atribuye? Dicho esto, que así digo, porque desde luego lo de las eventuales faltas de ortografía o las incorrecciones sintácticas, que si las hay, no invalidan en nada lo expuesto por el autor del artículo. Dificultarían su comprensión, eso sí, y tal vez delatarían un cierto carácter desprolixo en el quehacer del autor. Pero eso, claro está, no afecta a lo razonado y razonable de su exposición. Y si es de ella que usted se duele, vaya al fondo y no se escude en la forma, tanto más cuando su comentario no revela nada más que la intención de descalificar. Si no por lo que dice, aquí el bueno del Santamaría, pues por como lo dice. Total…
¡Qué gracioso el señor Santamaria! Ahora resulta que sólo los periodistas pueden fiscalizar bien la labor de sus colegas. Pues déjeme decirle que esa parte de su análisis tiene un tufo abiertamente corporativo. Le diré también que yo prefiero que seamos los ciudadanos (independientemente de nuestra capacitación o dedicación profesional) quienes participemos en esos órganos. Usted, señor Santamaria, también, pero como un ciudadano más. Porque de periodistas fiscalizando a otros periodistas me fío más bien poco.
Desde luego, el ejercicio del periodismo no debe comportar ningún privilegio. Cuando un periodista hace una pregunta a alguien debe señalar, ante todo, su identidad personal, para que medio trabaja y la noticia para cuya elaboración pide los datos o valoraciones en la entrevista consigüiente. Dicho esto, tal como si el del Taulí pretende ser un hospital con cierto nivel profesional, es más que coherente que sus órganos de valoración cuenten con profesionales independientes y por ello ajenos, además de representantes de la Generalitat y la ciudad, al caso los que pagan. Respecto al CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), se produjo una cierta polémica cuando en 2012 pareció que no habría ningún periodista entre sus miembros. Se apuntaba a un “copo” de exdiputados y cargos políticos (aún peor, en mi opinión, los “representantes” de lo del”tejido social” o la “sociedad civil”, que llevados a tales cargos no suelen ser más que clientela) En aquella polémica, buscando para citar, encuentro una noticia de aquel entonces en la cual leo: “El diputat del PSC Joan Ferran ja va afirmar dilluns -durant l”examen’ als nous membres del CAC- que “no haurà ni un periodista al nou CAC, ni un economista cosa que potser també aniria bé en els temps que corren” i el d’Esquerra, Carmel Mòdol, també va destacar que “no té massa sentti que no hi hagi cap periodista en un òrgan regulador de mitjans públics”. Si lo que quieren es darle de hóstias al observador mensajero, al caso el bueno del Santamaría, les agradecería un algo más de finura y enjundia argumentativa. Lo que he leído aquí me recuerda lo peor del farresismo, cuando aquel Trives dijo en 1979 que los periodistas locales no habían sido votados y, por lo tanto tenían que ir todos al paro. El Pais le puso entonces las peras al cuarto a Trives, cipayo de su señorito Farrés: http://elpais.com/diario/1979/11/21/ultima/311986804_850215.html Y, con mucha mayor lamentación, veo que su sueño se ha cumplido, caso del Diari de Sabadell, donde sólo quedan unos figurantes que firman como autores notas de prensa mayormente municipales, y ya por el mismo camino el de la Radio, vistas estas noticias. Y si quieren que al bueno del Santamaría se le someta también a un referéndum trivesiano, que de serlo sería visto lo visto como los de aquellas cazas de brujas en plan Arthur Miller en las de Salem (obra de gran arraigo en la escena local gracias al benemérito Ramon Ribalta) pues yo voto por Santamaría y que, puestos a quemar herejes o brujas, a mi con él. Un honor, desde luego.