El debat sobre Economia organitzat pel Consell de l’Economia Productiva va estar molt per sota de les expectatives generades. El format del debat, d’intervencions tancades de dos minuts per cadascú dels blocs temàtics, no va afavorir precisament ni les interpel·lacions ni les rèpliques. De fet, quan Maties Serracant, cap de llista de la Crida per Sabadell, va intentar fer-ho fou tallat de socarrel per la conductora del debat, la periodista Cristina Puig.
Així, doncs, es va assistir a una successió, de vegades tediosa, de monòlegs. Circumstància que va afavorir a l’alcaldable socialista Josep Ayuso, que va poder esquivar les crítiques que segurament s’haguessin produït en un debat amb un format més viu. Així va donar la impressió que ningú era responsable de la situació de crisi econòmica i institucional que pateix la ciutat.
D’altra banda, es va notar el desconeixement de la conductora del debat sobre els problemes de la ciutat. D’aquesta manera, en el bloc dedicat a les infraestructures es va proposar com plat fort el tema del Quart Cinturó, però no es va dedicar ni un segon a les obres de l’anomenat Metro de Vallès que des de fa anys té a la ciutat potes en l’aire i que preocupen infinitament més a la ciutadania que l’incert projecte de l’autopista orbital.
Els altres blocs temàtics van estar dedicats a la implantació de la fibra òptica, a la unificació del Vallès Oriental i Occidental, al model de comerç i a les mesures per atraure les inversions empresarials. De manera que no es van tractar temes tan rellevants com el futur dels locals d’oci de la Zona Hermètica, ni es va parlar de les perspectives del Parc Empresarial de Sant Pau de Riusec, ni de la pèrdua de centralitat econòmica de Sabadell derivada de l’adquisició de la Companyia d’Aigües (CASSA) per Agbar –filial catalana de la multinacional francesa Suez Environement– ni dels efectes per a la ciutat de l’enfonsament de Caixa Sabadell/Unnim i la seva compra pel BBVA, ni tampoc de la conveniència de reformar l’exhaurit Pla General d’Urbanisme (1993) com a eina per a repensar la ciutat.
Tret d’alguna excepció –com la proposta de Joan Garcia de Ciutadans d’elaborar un Pla Estratègic de ciutat o l’aposta per l’economia social de Maties Serracant (Crida)- la majoria d’intervencions es van moure entre el políticament correcte i els tòpics benpensants, com va succeir amb la qüestió del comerç i la defensa de manual del “comerç de proximitat”.
A diferència dels històrics debats d’alcaldables que s’havien celebrat a La Faràndula o a El Principal, en aquest no es van permetre les preguntes del públic. Un element que segurament hagués introduït certa agilitat i realitat a l’encarcarat format d’aquest debat i que esdevé un símptoma inquietant de la pèrdua de qualitat democràtica a la nostra ciutat.
Cuanto se nos llena la boca cuando hablamos de democracia y que poco la practicamos, y si no es cierto pregúntenles a estos empresarios de Pimec, la cámara de comercio, Esdi etc. porque han dejado a un partido que esta legalizado como los demás sin la oportunidad de poderles explicar sus bases programáticas, tal vez sera porque es el verdadero representante de la izquierda en Sabadell, este partido se llama, Guanyem Sabadell, y vamos a tener nuestros votantes de izquierdas en nuestros barrios, en los cuales nos conocen de sobra porque nos ven cada día, no solo cada cuatro años para las elecciones municipales y luego si me as visto no me acuerdo como pasa año tras año, solo promesas, y las mejoras de infraestructuras solo para el centro de la ciudad, los barrios olvidados de la mano de Dios.