Foto portada: els regidors Guerrero, Rubio, Fernàndez, Serracant, Ferràndiz, Chacon i Ferràndiz. Autor: Ajuntament de Sabadell via Twitter.

Anàlisi. ‘Sabadell davant l’1-O’

Aquí s’entoma una primera aproximació a la situació generada per la convocatòria del referèndum unilateral i les seves conseqüències polítiques per a la ciutat. Sabadell serà de una de les ciutats, juntament amb Badalona, on el referèndum unilateral d’autodeterminació presentarà una major conflictivitat de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A la nostra ciutat, per les circumstàncies extraordinàries derivades del cas Mercuri i a Badalona pel rebuig a García Albiol.

L’alcalde Maties Serracant, membre de la Crida per Sabadell on està integrada la CUP, ha manifestat en diverses ocasions la seva determinació d’impulsar activament la celebració de la consulta i la seva decisió de desobeir els requeriments del Tribunal Constitucional (TC) i la Fiscalia. Així dijous passat va signar el decret d’alcaldia que dona “ple suport” al referèndum flanquejat, únicament pels regidors de les formacions independentistes i en absència dels seus socis d’Unitat pel Canvi (UpC) i Guanyem Sabadell (més info:Serracant signa un decret d’alcaldia que dóna “ple suport” al referèndum d’independència‘.

El compromís de l’alcalde Serracant amb la celebració del referèndum podria comportar com a mínim la seva inhabilitació, sense descartar altres conseqüències de caràcter penal. Així ha quedat palès amb la instrucció del Fiscal General de l’Estat per citar com investigats (abans imputats) als alcaldes que hagin signat el decret de cessió de locals (més info: ‘Fiscalia demana imputar als alcaldes a favor de l’1-0 i detenir-los si no compareixen al jutjat‘). En la compareixença de l’alcalde Serracant, flanquejat pels regidors de l’equip de govern, CiU i els dos edils no adscrits ha refermat la seva determinació de no anar a declarar davant l’administració de justícia. Això comportaria que la Fiscalia demani als Mossos d’Esquadra, com a policia judicial, la seva detenció per a ser portat a declarar. No es pot descartar que si es dona aquesta situació la CUP i altres organitzacions independendistes es concentrin davant l’Ajuntament per a evitar la detenció de l’alcalde, visualitzant un enfrontament de dimensions imprevisibles.

Compareixença aquest dimecres, a la plaça Sant Roc. Autor: David B.
Compareixença aquest dimecres, a la plaça Sant Roc. Autor: David B.

Les forces polítiques de la ciutat estan experimentant la mateixa correlació de forces del país. Per una banda, les formacions independentistes, Crida, ERC i PDeCat, l’antiga Convergència, que fins la compareixença d’aquesta tarda no s’havia pronunciat per recolzar a l’alcalde Serracant. D’altra banda, els partits constitucionalistes, PSC, C’s i PP. Enmig, l’espai dels Comuns que a la nostra ciutat està representat per UpC i en certa mesura per Guanyem.

La determinació de l’alcalde, amb el suport explícit d’ERC, va propiciar la reacció de les tres formacions constitucionalistes que s’apressaren a posar en marxa una sèrie de mesures jurídiques i polítiques per a exigir al govern municipal que acati la legalitat espanyola que, mitjançant el TC, ha suspès la llei del referèndum. Així, PSC va reclamar un informe del secretari, del qual segons Serracant encara no es té constància. C’s va presentar un recurs contra l’esmentat decret d’alcaldia un cop es va fer efectiva la suspensió de la llei del referèndum. El PP va anar més lluny i anuncià que portaria el tema a Fiscalia si no s’aturaven els tràmits de preparació de la consulta.

Foto portada: el portaveu d'UpC, Joan Berlanga, a l'esquerra, i la portaveu de Guanyem, Marisol Martínez, a la dreta. Autor: J.d.A.
El portaveu d’UpC, Joan Berlanga, a l’esquerra, i la portaveu de Guanyem, Marisol Martínez, a la dreta. Autor: J.d.A.

Així doncs, amb dos blocs antagònics, tota la pressió política es concentra en els socis de govern d’UpC i Guanyem. És cert que alguns dels seus edils han comparegut per recolzar a l’alcalde davant “l’atac judicial”, tanmateix això no significa que hagin modificat la seva posició respecte al referèndum que consideren una mobilització a favor del dret a decidir. Després d’un cap de setmana de silenci, ambdues formacions es pronunciaren evidenciant les mateixes ambigüitats i contradiccions que travessen l’espai del Comuns. Joan Berlanga, cap de llista d’UpC, considera si bé són partidaris del referèndum, aquest no reuneix els suficients suports socials, de manera que no ho avaluen com a tal, sinó com a una mobilització pel dret a decidir. Tampoc va fer una crida a la participació en la consulta, ni sobre el sentit del seu vot, a l’espera del resultat de la consulta a les seves bases.

Unes manifestacions que palesen els difícils equilibris a l’interior de la formació que reflecteixen les mateixes divisions que s’apreciaren al Parlament de Catalunya entre el sector procedent d’ICV, liderat per Joan Coscubiela i Lluís Rabell, i el procedent de Podem, capitanejat per Albano Dante-Fachín. Així, malgrat que Berlanga va comparèixer flanquejat pels tres edils del seu grup, el regidor d’EUiA, Eduard Navarro, és un dels signant del manifest L’1-O no anirem en contra de la participació en el 1-O, mentre que el regidor de Podem, Ramon Vidal va publicar a iSabadell un article en sentit contrari (més info: ‘Opinió de Ramon Vidal (Podemos). ‘Les urnes, expressió de democràcia’).

Marisol Martínez de Guanyem es posicionà en un sentit molt similar, encara que va anar una mica més lluny a l’afirmar que acataran la legalitat espanyola. Tanmateix, no va aclarir si demanarien l’abstenció o el vot negatiu o afirmatiu en la consulta. A més, per curar-se en salut, observà que el suport de l’Ajuntament al referèndum s’ha realitzat mitjançant un decret d’alcaldia que resta fora dels acords de govern, en un intent no massa reeixit de desvincular-se d’una decisió que afecta, agradi o no, al conjunt de l’executiu local.

Correlacions de forces

Abans de procedir a l’anàlisi polític de les conseqüències de la situació generada per la convocatòria del referèndum, hem de tenir en compte la correlació de forces local respecte a la independència. Per a això, l’indicador més adient són les eleccions “plebiscitàries” del 2015 on les forces partidàries de la secessió van obtenir a la ciutat el 41,67 per cent dels vots (Junts pel Sí el 33,73 i CUP 7,94 per cent). Ara bé, si al Centre (districte 1) van gaudir una clara majoria del 65,37 per cent (JxSí, 55, 03 i CUP 10,34), als barris del Nord (districte 3) només obtingueren el 17,89 per cent (JxSí, 12,77 i CUP 5,12). A Torre-romeu (districte 7), el seus suports foren del 14,22 per cent (JxSí, 10,18 i CUP 4,04).

Foto portada: Serracant, rodejat de regidors de l'equip de govern. Autor: David B.
Serracant, rodejat de regidors de l’equip de govern. Autor: David B.

Unes dades que mostren que, en el seu conjunt de la ciutat, l’independentisme no és majoritari i que els seus suports electorals es concentren a les zones habitades per les classes mitjanes i altes, reproduint la dualitat característica de la societat catalana. Tot això amb la circumstància que els sectors partidaris de la secessió estan summament organitzats i mobilitzats, mentre que l’àmbit no independentista està desorganitzat i desmobilitzat; potser per què confien en la força de les institucions de l’Estat espanyol que, al seu parer, finalment aconseguiran impedir la separació de Catalunya d’Espanya.

Hores d’ara ignorem si el referèndum es podrà celebrar, atès la bateria de mesures judicials i policials, endegades per les institucions de l’Estat. Tanmateix en el cas que es realitzés resulta previsible que aquest tindria una participació notable al Centre de la ciutat i una abstenció gairebé massiva als barris obrers, doncs l’opció majoritària entre els contraris a la secessió és no anar a votar al no reconèixer la legitimitat de la consulta.

Foto portada: el fiscal general de 'Estat, José Manuel Maza.
El fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza.

En qualsevol cas, si finalment l’alcalde Serracant fos inhabilitat o empressonat, es reobriria la qüestió del relleu a l’alcaldia, encara que en termes encara més crispats que fa uns mesos. Això ens porta a considerar fins a quin punt l’enorme tensió generada pel referèndum pot afectar la cohesió del govern municipal. De moment, sembla que UpC i Guanyem volen esquivar el problema i continuar en l’executiu local malgrat les seves discrepàncies amb el bloc independentista. Encara que la pressió judicial i policial de l’Estat espanyol podria contribuir a cohesionar-ho.

De tota manera, són justament aquestes dues formacions les que poden sortir més perjudicades per l’extrema polarització de la societat sabadellenca i catalana. Malauradament, la duresa del conflicte està propiciant la pràctica desaparició dels espais entremitjos, ja que amplis sectors de la ciutadania reclamen un posicionament clar respecte al suport o al rebuig a la secessió. En conseqüència, les ambigüitats i contradiccions, particularment agudes en UpC, poden passar-li una severa factura electoral. Això afavoreix les expectatives del PSC que, alliberat del passat bustista, podria recollir una part important d’aquest electorat majoritàriament no independentista.

En qualsevol cas, fins a l’1-O i més enllà, ens esperen unes jornades d’extrema tensió i crispació. El xoc frontal entre els governs espanyol i català adoptarà a la nostra ciutat un caràcter especialment virulent, atesa la determinació de l’alcalde i dels grups municipals que li donen suport, per acció o per omissió, de desobeir els mandats del TC i la Fiscalia. Tot això incrementat pel fet que a Sabadell no existeix una majoria social independentista la qual cosa farà encara més exacerbades totes aquestes contradiccions.

Foto portada: signatura del decret d’alcalde de suport a l’1-O. Autor: Ajuntament.