Tracem el perfil biogràfic del dirigent del POUM Joan Bartomeu, que va combatre des de primera hora a la Guerra Civil espanyola al front d’Aragó i va morir als 37 anys com membre de la Resistència francesa en una acció armada contra una columna militar alemanya.
Joan Bartomeu Valls va néixer a Sabadell el 28 de març de 1907, fill del matrimoni de treballadors format per Salvador Bartomeu Farré i Caterina Valls Tiana. Va fer les seves primeres lletres al col·legi de l’Església Espanyola Reformista del pastor anglicà Antoni Estruch Simó, inaugurat com Escola Dominical el febrer de 1904. El centre docent protestant va haver de superar molts entrebancs i la campanya en contra seva de l’església catòlica, liderada per Fèlix Sardà i Salvany, que va endarrerir fins al novembre del 1906 les autoritzacions i permisos per impartir ensenyament (més info: ‘Gènesi i consolidació de les esglésis protestants‘). Més tard es matriculà a les Escoles Pies i a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis on cursà estudis de teòric tèxtil, sota el mestratge de Lluís Gomis Mas.
Bartomeu entrà a treballar a l’empresa tèxtil Manufactures Carol (Cal Jepó) on arribà a contramestre de telers i posteriorment amb la mateixa qualificació a la fàbrica de Vicenç Planas.
Des de molt jove formà part de la joventut artística i literària del Centre d’Estudis Psicològics on va aprendre declamació i oratòria. També fou bibliotecari i fundador, amb Josep Vall Sabata, Isidre Valls Pascual, Joan Torras Puig, Josep Solé, Amadeu Benito i els germans Martí del Centre Cultural Recreatiu. Segons el seu company de partit, amic i biògraf Ricard Simó i Bach, va ser un gran melòman. Els seus compositors favorits foren Bach, Beethoven, Brahms i per damunt de tots, Richard Wagner.
Bartomeu va fer la seva formació política i cultural a l’excel·lent biblioteca del Círcol Republicà Federal i fou, al novembre de 1930, un dels militants de la Joventut Republicana Federal que fundaren la secció local del Bloc Obrer i Camperol (BOC) juntament amb Joan Vila Comas, Ramon Arteu Vidal, Salvador Aymerich Gras, Jaume Giralt Espuñes, Galileu Molins Ventura, Josep Oltra Picó o Josep Farràs, la majoria dels quals ingressaren al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) (més info: ‘Els primers partits marxistes: el BOC i el POUM’).
Va ser candidat pel BOC a les municipals del 12 d’abril que desembocarien en la proclamació de la Segona República i on el seu partit no va treure cap regidor. Durant aquests anys col·laborà amb nombrosos articles a la premsa d’esquerres: La Humanitat, l’òrgan d’ERC, La Batalla i Impuls, òrgan nacional i local del POUM, respectivament.
Voluntari al front d’Aragó
A l’esclatar la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, Bartomeu fou un dels primers sabadellencs que s’allistà voluntari per anar combatre al front d’Aragó. Hi seria nomenat comissari polític de la 29ª Divisió, comandada per Josep Rovira Canals, que aplegava les milícies del POUM. En aquesta unitat combateren molts sabadellencs com Jaume Massagué, Antoni Sala, Lluís Mimó, Ramon Morera, Jesús Mañé, Rafael López, Camil Formosa, Evarist Ribell, Esteve Olivé, Marcel·lí Bruguera, Ricard Simó o Joan Carné. Al front va dirigir, amb l’ajuda de Formosa i Ribell, el diari de campanya Artilleria Roja.
Com la majoria dels militants del POUM va ser perseguit i detingut arran dels Fets de Maig de 1937, moment en el que el seu dirigent Andreu Nin fou segrestat, torturat i assassinat per serveis secrets soviètics amb el suport del PSUC, d’obediència estalinista.
Exili a Montpeller
Al febrer de 1939, amb la desfeta republicana i amb ferides de guerra mal guarides, va travessar la frontera francesa on fou internat a diversos camps de concentració. Com explica Ricard Simó, que va viure aquests esdeveniments, un grup de companys POUM l’ajudaren a evadir-se del camp de concentració de Barcarés.
Instal·lat a Montpeller, es retrobà amb amics i companys del partit com Josep Pallach, Joan Mora Adserà, Joan Balart Armengol, Joan Puig i Pujol, Joan Sala Alavedra, Joan Pont Padrós, Amadeu Navarra Ginestà, Josep Ibáñez Gargallo, Jaume Massagué Rodríguez, Mateu Rifà Andreu, Antoni Tort Rocabert i el matrimoni format per Josep Figueras i Àngels Viñolas. En aquest entorn es recuperà del seu estat precari estat de salut amb la cura de metges catalans també exiliats a Montpeller on freqüentà la Residence des Intelectuels Catalans, presidida per Pompeu Fabra, on va conèixer a Antoni Rovira i Virgili, Carles Riba o Francesc Pujol. Així mateix, va fer noves amistats amb joves estudiants exiliats com Heribert Barrera, Alexandre Cirici, Víctor Torres o Ferran Rahola. Els exiliats passaven per grans penúries econòmiques, malgrat haver format una caixa comuna en la que tothom aportava els diners que podia i on Bartomeu assumí les tasques de cuiner.
L’entrevista del general Franco i el mariscal Pétain en Montpeller, el febrer de 1941, per tractar d’una posició comuna davant les pressions de Hitler i Mussolini per entrar en la guerra, comportà la detenció de la majoria de refugiats republicans que foren portats al camp de concentració d’Adge mentre va durar la visita.
Mort en combat
Malgrat que no es va acabar de guarir mai de les seves ferides de guerra, Bartomeu s’enrolà a com voluntari als Francs-Tireurs et Partisans (FTP) de Charente de Resistència francesa per continuar lluitant contra el feixisme.
La seva mort s’esdevingué el 27 de juliol de 1944 en el combat de Saint-Pierre Ambernac (departament de Charente, Nova Aquitània) contra una columna militar alemanya. Bartomeu va arribar com a reforç dels guerrillers de FTP procedents de Chabanais. Jean Léonard i Joan Bartomeu van morir quan creuaven el pont sobre el riu Brailloux, crivellats per una metralladora alemanya apostada dalt d’un campanar. En aquesta acció sis partisans més resultaren ferits, entre ells el seu capità Marc, i un altre va morir.
Bartomeu està enterrat al cementiri de Chasseneuil-sur-Bonnieure amb la menció honorífica de “Mort pour la France”, aprovada pel FTP. A Saint-Pierre d’Ambernac, prop de l’indret on va morir, s’erigí una estela en homenatge als resistents caiguts en combat: Joan Bartomeu, Jean Leónard i Marc Blanchet. Bartomeu té un carrer dedicat a la vila.
L’octubre de 1985 l’Ajuntament de Sabadell li dedicà un petit carrer al barri de Campoamor, prop del carrer Goya, el Passeig Espronceda i les conegudes com a cases de Fàtima.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República (1918-1936), vol IV, Edicions Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució (1936-1939), vol V, Ed Riutort, Sabadell, 1982.
MASJOAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939), L’altra aventura de la ciutat industrial. Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts a l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.