Tracem la semblança biogràfica d’una personalitat del catalanisme republicà sabadellenc, amb responsabilitats de govern a la Guerra Civil. Com molts membres de la seva generació, va morir a l’exili en el seu cas a l’Argentina.
Joan Sangres Serarols va néixer a Sabadell el 22 de març de 1908, fill del matrimoni de treballadors format per Joan Sangres Princep i Carme Serarols Bacardit. Va estudiar al Col·legi Mercantil, regentat pel mestre Domènec Colilles Morist. Com era habitual a l’època, va entrar al món laboral molt jove, al Banc de Sabadell i més tard a la Impremta Claramunt, propietat de Menna Claramunt Carol.
Aconsellat pel seu amic Jaume Massagué Camps, ingressà en el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Sabadell on arribaria a formar part de la junta directiva. Així mateix, seria el secretari general del sindicat d’Agents de Comerç de la FLS-UGT.
Joan Sangres treballà com a representat al Vallès de l’empresa de màquines d’escriure Hispano Olivetti, que fou un gran èxit de vendes. Tant és així que va obrir una botiga a la Plaça Major on, a banda d’exposar i vendre els diferents models de màquines d’escriure, s’impartien cursos de mecanografia amb nombrosos alumnes.
El maig de 1934 va casar-se amb Maria Canet Figueras amb qui tindria tres fills: Aurora, Jordi i Francesca Carme. A més de la vida professional, fou, segons el seu biògraf i amic, Ricard Simó, “un home dinàmic per la seva naturalesa i en les seves activitats, participà en diverses entitats de caràcter sòcio-cultural, esportiu i polític”.
Joan Sangres va formar part del club de bàsquet Juventus Atlètic Club, el primer de la ciutat d’aquesta esport i aviat aconseguí grans èxits. Després de guanyar el campionat de segona divisió de Catalunya, ascendiren a primera. A la temporada de 1931-32 es proclamaren campions de Catalunya i quedaran sots-campions d’Espanya. Sangres va format part de l’equip sabadellenc amb els germans Girbau, Petit, Novas, Massagué, Armengol, García, Mir, Barquet, Estop, Morral, Massó, Aspachs, Simó… i va ser durant molts anys el secretari del club.
Sangres adquirí una gran cultura de manera autodidacta i conreà l’amistat amb intel·lectuals com Amadeu Hurtado o Armand Obiols. Des de la seva fundació o millor dit refundació, al març de 1931, milità en el partit Acció Catalana Republicana (ACR). D’ideologia liberal i catalanista, ACR estava format per intel·lectuals, personalitats de diverses professions liberals i de la burgesia com Claudi Ametlla, Manuel Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer, Antoni Rovira i Virgili, Jaume Bofill i Mates, Carles Pi i Sunyer… A Barcelona editaven La Publicitat i La Nau, dos diaris que gaudien d’una bona reputació.
El partit es situava en una posició intermèdia, dins el catalanisme, entre la conservadora Lliga Regionalista i la progressista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que s’havia constituït dies abans. A Sabadell, Acció Catalana comptava amb el suport dels intel·lectuals de la colla de Sabadell com Francesc Trabal, Armand Obiols, que amb Joan Oliver controlaven el Diari de Sabadell.
Engrescats per les enquestes, que els donen la victòria, els dirigents d’Acció Catalana refusen l’oferta d’anar col·ligats amb ERC a les decisives eleccions municipals del 12 d’abril de 1931. Són els comicis que portarien la proclamació de la Segona República. De fet, després de la desfeta electoral i la gran victòria d’Esquerra, molts dirigents de l’ala esquerra del partit, com Antoni Rovira i Virgili, ingressaren a ERC.
La vocació periodística de Joan Sangres
A parer del seu amic i biògraf Ricard Simó, “la principal activitat per la qual [Joan Sangres] sentí gran vocació era la del periodisme que practicava amb assiduïtat i del que n’esdevingué un bon professional”. Prova d’això fou la seva tasca com a director de Democràcia, òrgan d’Acció Catalana al Vallès Occidental.
A la Guerra Civil, Joan Sangres va participar en la direcció del Full Oficial, publicació gratuïta i única a la ciutat als primers compassos de la guerra, que s’encarregava de la propaganda política de les forces del Front Popular a la ciutat (més info: ‘La premsa a la Guerra Civil‘). Primer s’anomenà Comissariat de Propaganda, en funcions d’òrgan de premsa del Comitè Local de Defensa de les Milícies Antifeixistes; després, va estar vinculat al sindicat FLS-UGT. Finalment, funcionà com una delegació de la Generalitat de Catalunya anomenada Comissariat de Propaganda del Vallès Occidental.
La seu del Full Oficial es trobava a la mansió del líder lligaire Ramon Picart, que havia fugit de la ciutat per por de represàlies de les forces d’esquerres.
A parer d’Andreu Castells, “aquest Comissariat es trobava sota el control absolut de Pere Cadena, que en va ser el cap concret, encara que al seu volt s’hi movien molts altres personatges com Joan Sangres Serarols, que junt amb el qual Cadena controlava, en nom de les Milícies Antifeixistes EAJ 20 Radio Club Sabadell i formava la ponència de Premsa i Ràdio d’aquest organisme revolucionari. També, treballaven en aquest comissariat el futur director de Vertical Josep Castells Candiri i Gustau Vila Bergada, Grapa. Al voltant d’aquest comissariat es movia una colla d’artistes locals sota la denominació d’Artistes Proletaris.
Així mateix va formar part de la direcció local del Cos d’Investigació i Patrulles de Control, creat el 29 d’octubre de 1936, en substitució de les Patrulles de Control responsables de la repressió incontrolada i de l’assassinat d’un centenar d’empresaris, sacerdots i personalitats de dretes a Sabadell. Aquest cos fou dissolt per la Generalitat l’1 de març de 1937, tot i que alguns patrullers continuaren actuant amb palisses i detencions.
Els fets de maig de 1937
El 17 d’octubre de 1936 es constituí l’Ajuntament, anomenat Consell Municipal, seguint la normativa de la Generalitat, que venia a legalitzar la situació revolucionària generada pel cop d’Estat del general Franco i la Guerra Civil. Sangres va ser nomenat, en representació del seu partit, per l’alcalde Josep Moix del PSUC, regidor de Sanitat i Assistència Social. Juntament amb el conseller d’aquesta àrea, Manuel Farràs Baró, s’encarregà del Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats.
A finals de 1936 el Comitè anunciava la presència de 541 refugiats sota el seu control, 58 instal·lats a la Granja Escola Camperola a la masia de Ca n’Arguelaguet portada per la CNT-FAI i el mestre àcrata Edgardo Ricetti. A l’octubre de 1937 el nombre de refugiats ja superava el 1.300. El desembre de 1938 ja eren 1.677. Posteriorment, fou titular de les conselleries d’Obres Públiques i Defensa Passiva.
Arran dels fets de maig de 1937, es convocà un Ple extraordinari la nit del 22 de maig per expulsar al regidor de la CNT-FAI, Bru Lladó, acusat de complicitat en la subversió. Una proposició signada per Sangres, en nom d’Acció Catalana, Sebastià Arderius (ERC), Manuel Farràs (FLS-UGT), Joan Masferrer (Unió de Rabassaires) i Vicenç Santonja (PSUC). La tumultuosa sessió, entre crits i insults, acabà amb l’expulsió de l’Ajuntament dels regidors de la CNT-FAI i del POUM, que no hi tornarien.
El moment de màxima tensió es produí quan l’alcalde Moix, després de llegir el resultat de la votació, va donar per acabada la sessió. Llavors, el regidor anarquista Joan Cinca es va treure la pistola. Sangres assegut al seu costat, li va donar un fort cop a la mà i va tirar-li l’arma al terra, evitant l’eventual assassinat de Moix en el saló de plens.
Exili a França i Argentina
A finals febrer de 1939, com milers de republicans, Joan Sangres emprengué el camí d’un exili que en el seu cas seria definitiu. Després de fugir d’un camp de concentració francès, s’instal·la a la perifèria de Tolosa de Llenguadoc on adquirí una modesta granja avícola i es reuní amb la seva família. L’explotació prosperà i esdevingué un punt de cita per molts exiliats catalans.
Després de més d’una dècada vivint a França, decidí, animat pel seu amic Joan Baptista Castellví, emigrar a la República Argentina. A tal efecte s’embarcà, amb la seva família i un bon grapat d’exiliats republicans, en un vaixell noliejat pel govern francès que primer va fer cap a Brasil i després a Buenos Aires. Sangres fou elegit delegat de l’expedició per tots els tràmits burocràtics.
A la capital argentina foren rebuts pels Castellví que els acompanyà a la seva nova residència a Villa Bosch, una urbanització ubicada a la perifèria de Buenos Aires. Aquí muntà amb la seva família una modesta artesania de joguines que va anar ampliant fins a esdevenir una petita indústria. Joan Sangres va morir, amb 70 anys d’edat, el 16 de febrer de 1979 a Villa Bosch, on està enterrat al cementiri municipal.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Quaranta dos anys de diaris sabadellencs en català (1897-1938), Ed. Riutort, Sabadell, 1976.
DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. Ajuntament de Sabadell, 1986.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obra social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs mort en l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.
Foto portada: Joan Sangres, en una imatge familiar.
