Resseguim el període que arrenca amb l’aparició del primer setmanari en llengua catalana a la ciutat, Lo Catalanista al 1887, fins a al 1910 quan surt al carrer el primer exemplar de Diari de Sabadell. La publicació periòdica en català de més llarga durada a la ciutat fins a l’esclat de la Guerra Civil
La primera publicació periòdica en llengua catalana, el setmanari Lo Catalanista. Diari defensor dels interessos morals y materials de Catalunya, va aparèixer l’any 1887. Des de la dècada de 1850 havien sorgit diversos diaris i setmanaris tots ells en castellà. El primer d’ells Diario de Sabadell ho va fer al 1853 del que es conserven pocs exemplars, seguit per Los Ecos del Vallès, semanario científico, literario, industrial y de noticies (1855), El Sabadellés, periódico de intereses locales, agricultura, industria, literatura y artes (1869), El Espectador, semanario industrial, agrícola, literario y de noticias (1872) o Revista de Sabadell que va aparèixer com a bisetmanari al 1884 en castellà i com a diari bilingüe des de gener de 1888 i que va publicar-se fins al 1935. Una publicació finançada i al servei dels interessos polítics de la poderosa nissaga dels Turull.
Així mateix, sorgiren publicacions de caràcter polític com El Concialiador, diario político. de anuncios, avisos y noticias (1882), Los Desheredados, órgano de todos los que aman la verdad y el bien (1882), d’ideologia anarquista o El Federal (1886). Una mica més tard s’assisteix a la proliferació de revistes satíriques, moltes en català, com L’Ase del Mamet (1886), Lo Polisson (1887), Lo Gitano Blanch, periòdich semanal humorístic (1890) o La Cotorra, setmanari agre-festiu, satírich i literari (1891) o La Llansadora, periòdich satírich, humorístich i literari (1893).
Lo Catalanista (1887-1902)
El primer número de Lo Catalanista va aparèixer el 4 de setembre de 1887. Aquesta publicació sorgeix al voltant del Centre Català, fundat el 1886, i en el context de la implantació del catalanisme cultural i polític a la ciutat. Durant una dècada de 1887 a 1897 va aparèixer com a setmanari. En una segona breu etapa, de 1897 a 1898, va convertir-se en diari. Finalment, va reaparèixer efímerament entre 1901 i 1902. El seu primer director i mecenes va ser Antoni de Pàdua Campany i Borri (1858-1912), industrial i periodista de vocació. Una personalitat clau en la difusió de la premsa en català i del catalanisme polític i cultural a la ciutat. L’altre puntal de la publicació va ser Manuel Folguera i Duran, no només en termes econòmics, sinó també com autor de nombrosos articles i editorials. Altres fabricants llaners recolzaren Lo Catalanista com el cosí de Folguera, Modest Duran Folguera i Pere Garriga Amigó i l’industrial metal·lúrgic Joaquim Baciana Olivé.
La línia editorial de Lo Catalanista, com es va fer palès al programa publicat en el seu primer número com a diari i redactat per Manuel Folguera, era molt crític amb el sistema caciquil de la Restauració i partidari d’un catalanisme conservador basat en la llengua, la tradició, la història i la legislació pròpia. Així defensaven l’autonomia administrativa i legislativa no només de les colònies de Cuba i Puerto Rico, sinó de Catalunya i totes les regions d’Espanya. L’Estat tindria competències en afer comuns i les relacions exteriors. Ara bé, es posicionà en contra del separatisme en coherència amb la seva postura proteccionista per als productes de la indústria catalana al mercat espanyol. Aquesta barreja de proteccionisme i catalanisme, defensant l’ensenyament del català a les escoles, constitueix la seva ’espina dorsal ideològica.
Lo Catalanista i el Centre Català es vincularen a la Lliga de Catalunya, fundada al 1887 on Manuel Folguera va tenir un paper destacat. La seva posició crítica amb la política espanyola a la Guerra de Cuba i Filipines, li va valdre diverses suspensions, penyores i processos als seus redactors. A parer d’Andreu Castells, la crisi econòmica derivada de la guerra acabaren amb el diari. El darrer exemplar, n. 655, és de l’1 de novembre de 1898, dedicat a la transcripció íntegra del discurs de Folguera i Duran com a president del Centre Català.
Lo Catalanista va tornar a sortir com a setmanari, sense èxit, al 1901 i va desaparèixer definitivament al 1902. La primera redacció i administració de Lo Catalanista estava ubicada al carrer Calderón, 36; posteriorment es traslladaren al Centro Periodístico, a la plaça Sant Roc, 11. Normalment tenia vuit pàgines i l’exemplar solt valia cinc cèntims. Entre els col·laboradors locals destaquen Pau Colomer, la poetessa Agnès Armengol, Manuel Ribot i Serra, director de la Revista de Sabadell, Modest Folguera i Duran, Francesc Rondon, Josep Got Anguera, Enric Duran o Domènec Saló Salas.
Acció Catalana. Diari nacionalista (1907-1909)
Antoni de P. Campany, des del Centre Català, va ser el promotor d’aquesta segon diari catalanista i en català, Acció Catalana. Diari Nacionalista. Ara el paisatge polític havia canviat substancialment amb la constitució de la Lliga Regionalista (1901) com a partit polític modern i representant genuí dels interessos de la burgesia catalana. L’aparició del diari es produeix en el context d’ascens del catalanisme al voltant de la Solidaritat Catalana (1906). Un moviment unitari de totes les forces antidinàstiques que a Sabadell estava dirigit pels republicans federals hegemònic a la ciutat i que s’estroncà als greus successos de la Setmana Tràgica al juliol de 1909.
Campany va delegar la direcció en el jove depenent de comerç, fundador del Centre de Dependents de Comerç i Indústria, Domènec Saló Salas (1871-1930) i que havia col·laborat a Lo Catalanista.
El primer número d’Acció Catalana va aparèixer l’1 de gener de 1907. A partir del número 3 s’afegí a la capçalera Adherit a la Unió Catalanista, a la qual s’havia sumat la major part de la redacció. A parer de Castells, Acció Catalana es situà més a l’esquerra que Lo Catalanista, condicionat pel context polític de l’època on, en la candidatura solidaria, s’aplegaren els catalanistes de la Lliga Regionalista i els republicans federals, hegemònics a la ciutat, i fins i tot els carlins. Prova d’aquesta inclinació cap a l’esquerra seria la seva defensa de la llibertat de cultes enfront al clericalisme de l’Acadèmia Catòlica. També, pel seu tractament respectuós dels actes del poderós moviment obrer dominat pels anarcosindicalistes i pel fet que àcrates com Albà Rosell, docent a l’escola laica i gran amic de Mateu Morral, hi col·laboressin.
Aquesta orientació esquerrana d’Acció Catalana, no agrada gens a la burgesia industrial sabadellenca aplegada al voltant de la Lliga, especialment quan el malestar social esclatà violentament a la Setmana Tràgica (1909) i posà fi a la Solidaritat Catalana. En aquest context polític, els prohoms de la Lliga es desmarcaren d’Acció Catalana i impulsaren una nova publicació en llengua catalana, Gazeta del Vallés, el primer número de la qual va aparèixer l’1 de gener de 1908. El diari estava dirigit per un home de palla, Joan Baptista Vives, propietari de l’impremta on es tirava. A parer de Castells, “els veritables fautors de la Gazeta -els més immobilistes de la Lliga i d’Acció Catòlica- posaren aquest diari a mans del Dr. Sardà i Salvany”. D’aquesta manera, ben aviat la publicació esdevingué en l’òrgan dels sectors més reaccionaris i ultradretans, com corresponia a l’autor de El liberalismo es pecado i fundador de l’Acadèmia Catòlica.
Els redactors d’Acció Catalana -escriu Castells- “comprengueren que havien emprès un camí massa a l’esquerra”. S’adonaren que l’aparició de la Gazeta era la reacció dretana de la Lliga i del Centre Català en els esdeveniments que culminaren a la Setmana Tràgica. Així doncs, “baixaren dòcilment el teló. Quan la majoria d’aquesta gent tornarà a aparèixer a la palestra ha serà més a la dreta, amb el nou periòdic català, el Diari de Sabadell”.
La Setmana Tràgica, particularment virulenta a Sabadell, va marcar el final d’aquesta publicació, el darrer número, (747, només un full), aparegué el 4 d’agost de 1909. El diari tenia quatre pàgines i el preu de l’exemplar solt era de 5 cèntims. La seva primera redacció estava ubicada al carrer Jardí, 37, posteriorment es traslladarien al carrer Montserrat, 60 i Sant Domènec, 34.
La fundació del Diari de Sabadell (1910)
La deriva reaccionària de la Gazeta del Vallès, que es publicaria fins el 20 desembre de 1917 (n. 2.958), tampoc acabava d’agradar als industrials llaners i a la burgesia il·lustrada de la ciutat. Especialment pel seu integrisme religiosos i posteriorment per la manifesta seva aposta per Alemanya i Austro-Hongria a la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
En aquest context, un altre cop Antoni de Pàdua Campany va impulsar la creació d’un diari catalanista i en català, Diari de Sabadell, del qual presidirà el primer consell d’administració. El primer número va aparèixer el 2 d’agost de 1910 i la seva redacció estava al carrer Les Planes, 19. Tenia quatre pàgines i l’exemplar solt costava 5 cèntims. El periòdic aplegava a molts antics redactors i col·laboradors de Lo Catalanista i Acció Catalana com Manuel Folguera i Duran, el seu cosí Modest Duran, Joan Montllor i Pujal, Francesc de P. Bedós, Pau Griera Cruz, Francesc Armengol entre d’altres.
El seu primer director va ser el poeta valencià Miquel Duran i Tortajada (1883-1947) amb el suport de la seva mà dreta, Domènec Saló que havia dirigit Acció Catalana, però que havia evolucionat vers a posicions més dretanes a l’òrbita de la Lliga i l’Acadèmica Catòlica. El Diari de Sabadell, seria el periòdic en català de més llarga durada de l’època, amb 26 anys d’existència i 7.508 números publicats, el darrer dels quals el 18 de juliol de 1936, el mateix que esclatà la Guerra Civil. Però, això, serà la matèria d’una altra entrega d’aquesta secció.
Bibliografia
CARNÉ, Isidre. Manuel Folguera i Duran (1867-1951). Notes per a una biografia política dins Manuel Folguera i Duran. Una flama de la meva vida (Memòries), Nova Biblioteca Sabadellenca, 1996.
CASTELLS, Andreu. Quaranta-dos anys de diaris sabadellencs en català (1897-1938). Ed. Riutort, Sabadell, 1976.
FIGUERAS i CIFUENTES, Gisela. Inventari de l’hemeroteca local: Publicacions Periòdiques Sabadellenques (1854-2004). Arxiu Històric de Sabadell, 2006.