La participació dels fabricants en la mostra internacional fou l’expressió d’un moment d’expansió de la indústria tèxtil i de creixement demogràfic de la ciutat. Als anys 20 del segle passat es consolidaren les estructures d’una ciutat-fàbrica especialitzada en els teixits i filats de llana i d’estam que es perllongarien fins a la crisi industrial dels 70.

Als anys 20, Sabadell es consolidà com el principal centre productor llaner d’Espanya amb un terç de la producció total de l’Estat. L’any 1925, amb 40.997 habitants, era la segona ciutat de Catalunya per població. L’any de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929) ja havia crescut fins els 45.000 habitants. Gairebé la meitat de la població activa, 11.000 persones, treballaven a la indústria llanera. D’aquests treballadors, quasi la meitat eren dones. Urbanísticament era una ciutat industrial de cases baixes, només trencada per les xemeneies de les fàbriques, els campanars de les esglésies i les torres d’Escola Industrial o la Torre de l’Aigua.

Des del cop d’Estat de setembre de 1923, després dels anys de plom del pistolerisme, Espanya estava governada pel general Miguel Primo de Rivera amb la aquiescència del rei Alfonso XIII. Des de la dissolució de l’ajuntament constitucional, la ciutat estava regida per un consell de notables que triaren per unanimitat com alcalde al metge monàrquic Esteve Maria Relat Corominas, que exercí el càrrec fins la caiguda de Primo de Rivera al gener de 1930. Un consistori del qual seria regidor el futur alcalde de Sabadell durant dues dècades, Josep Maria Marcet Coll.

En aquest període la ciutat experimentà notables transformacions. L’any 1925 arribaren els actuals Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. El 1927 començaren les obres del Mercat Central, en el programa d’obres de la dictadura que inclogueren les reformes a la Casa de la Caritat, (a l’actual plaça de les Dones del Tèxtil, antiga plaça Marcet), la creació del Consultori de Puericultura i Maternologia i el Sanatori Antituberculós Victòria Eugenia al Taulí. L’any següent es remodelava la Rambla per construir un bulevard a imitació dels de París. La  vella Cooperativa La Sabadellenca inaugurava els seus nous locals al carrer del Sol on molt anys després s’instal·laria un teatre del mateix nom.

La iniciativa del Gremi de Fabricants

Les exposicions internacionals o universals sorgiren a meitat del segle XIX en plena revolució industrial i dels grans descobriments científics i tècnics de l’època. La primera Exposició Internacional es celebrà a Londres el 1851. Aquestes mostres van prendre volada comercial i importància econòmica com aparador de les darreres novetats de la indústria. Alguns fabricants de Sabadell havien participat puntualment en algunes d’aquestes exposicions com la de Londres (1862), Filadèlfia (1876), Chicago (1883), Barcelona (1888), París (1889 i 1900), Brussel·les i Buenos Aires (1910).

Clausurada l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, sorgí la iniciativa d’organitzar una segona exposició a la capital catalana que comportaria la remodelació de la muntanya de Montjuïc, com ho havia fet la primera a l’entorn de l’Arc del Triomf i del Parc de la Ciutadella. Es plantejaren diverses propostes i intents fallits que quedaren suspesos amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

Primo de Rivera agafà el projecte de l’Exposició Internacional a Barcelona com un afer gairebé d’Estat i una oportunitat per mostrar a escala mundial els èxits del seu règim. Així, amb el suport polític i econòmic del govern, s’iniciaren les obres d’accés i remodelació de Montjuïc, la construcció de jardins, fonts d’aigua i llum, pavellons i palaus, el Poble Espanyol… per tenir-ho tot enllestit a la primavera de 1929.

La participació de la indústria sabadellenca arrenca de la conferència que Frederic Barceló, membre del Comitè Executiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, pronuncià a la sala d’actes del Gremi de Fabricants el mes de juliol de 1928. Barceló subratllà la importància de l’esdeveniment, amb la presència d’industrials d’arreu del món, per mostrar en un aparador internacional els productes de la indústria local.

La proposta va trobar una molt bona acollida. Arran d’aquesta conferència es constituí un Comitè Local, amb l’autorització del Comitè Executiu de Barcelona, format pels presidents i vicepresidents de les principals organitzacions empresarials: Cambra de Comerç i Indústria, Gremi de Fabricants i Associació de Fabricants de Teixits de Llana. També estaven representats els filadors d’estam, els auxiliars de la industria tèxtil i els constructors mecànics. Posteriorment, es formà una Comissió Executiva Local, amb raó social a la seu del Gremi de Fabricants, formada per Ramon Molins, de la Cambra (president), Ernest Abelló, del Gremi (vicepresident), Josep A. Capmany, dels Fabricants dels Teixits de Llana (tresorer), Jaume Ninet, pels constructors mecànics (vocal), i Gabriel Casals (secretari).

La primera tasca que entomaren fou engrescar al conjunt de l’empresariat local a participar en l’esdeveniment. A tal efecte, el Gremi de Fabricants distribuí la circular, L’aportació de Sabadell a la próxima Exposición Internacional de Barcelona, reproduïda per Òscar Carbonell, adreçada als industrials. L’escrit finalitzava amb aquesta vibrant apel·lació:

“Apresseu-vos tots, productors de Sabadell, així els fabricants com tots els auxiliars de la indústria principal, a fer la vostra inscripció; no deserteu de lloc que se us ofereix; no oblideu que la vostra absència seria dolorosa, no sols per la ciutat, sinó també per vosaltres mateixos, quan, en contemplar el nombre important d’expositors que representaran Sabadell, us hi trobéssiu a faltar vosaltres i us hi trobessin a faltar també els clients d’arreu d’Espanya que hi faran acte de presència”.

L’Exposició Internacional de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc, s’organitzà al voltant d’una sèrie de palaus temàtics que mostraven els productes i les innovacions tècniques agrupades per sectors i per països. Així hi havia el Palau de l’Art Tèxtil, Metal·lúrgia, Comunicacions i Transports, Electricitat i la Força Motriu, d’Agricultura, de les Missions…

Sala Sabadell

El Comitè Local llogà un gran espai de més de 500 metres quadrats al Palau de l’Art Tèxtil per valor de 40.000 pessetes per encabir la Sala Sabadell a l’espai reservat a Espanya, on s’havien de mostrar els gèneres produïts a la ciutat. D’altra banda, les principals empreses del metall sabadellenques exposaren al Palau de la Metal·lúrgia, en la zona de la Unió Industrial Metal·lúrgica de Barcelona, concessionària de les instal·lacions.

L’Exposició fou inaugurada el 19 de maig de 1929 pel rei Alfonso XIII acompanyat per Primo de Rivera, encara que no estava enllestida del tot. De fet, als mesos següents, a mesura que s’acabaven les obres, s’obriren palaus i pavellons. La mostra es clausurà el 15 de gener de 1930. Llavors es reobrí com exposició d’àmbit estatal.

El Gremi de Fabricants no va reparar en despeses per a bastir un estand de la màxima qualitat. El disseny i muntatge de Sala Sabadell fou encarregat a l’arquitecte Santiago Casulleras Forteza i la decoració al pintor Antoni Vila Arrufat, amb la col·laboració de Josep Vives Bracons. Sembla ser que la primera proposta de Vila Arrufat no va agradar al Comitè Local i fou desestimada i refeta. Finalment, l’artista elaborà uns plafons-murals en forma de collage amb retalls dels teixits de les indústries de Sabadell. Vila Arrufat, actualment conservats a la seu de l’antiga Caixa Sabadell al carrer de Gràcia, amb l’estil de l’art decó, molt de moda des de l’Exposició d’Arts Decoratives de París del 1925. Joan B. Turull, periodista de la conservadora Revista de Sabadell, publicà nombrosos articles sobre el tema on informa de tots els detalls de l’esdeveniment.

Tot el procés del muntatge de l’estand fou executat per empreses sabadellenques, llevat del paviment a càrrec d’Eubolith i Linoleum Nacional. Fèlix Chust va fer la manyeria, Palau i Caixach les pintures, Miquel Pou la instal·lació elèctrica i vidraria, Nét de M. Fíguls la fusteria, Lluís Duran l’escultura i M. Oriol Masoliver la guixeria. Les despeses sobrepassaren les 100.000 pessetes.

Els espais de l’estand foren distribuïts entre 30 empreses de la ciutat, on no hi faltava cap de les grans firmes. A més, l’Escola Industrial d’Arts i Oficis disposava d’un espai propi amb diversos retrats teixits amb telers jacquard, una maqueta de l’edifici i diapositives amb les activitats de l’escola. En un racó de la sala s’instal·là un teler mecànic, fabricat per l’ocasió per l’empresa Ninet i Cia, que un teixidor feia funcionar en les hores de visites del públic. Al cantó oposat, es muntà un espai amb sofàs i una petita taula amb funcions de despatx, sala de reunions i zona de descans. Josep Conill i Enric Ortells, com a representants del Comitè Local, s’encarregaren del funcionament de la sala i de tasques de protocol per rebre als visitants il·lustres.

Aprofitant l’avinentesa, s’edità un llibret, Sabadell en la Exposición Internacional de Barcelona 1929, de 72 pàgines, per regalar als visitants a l’estand. A l’obra es podia llegir un resum de la història de la ciutat i una detallada descripció de la seva indústria i de les seves organitzacions corporatives, socials, laborals i comercials.

La Sala Sabadell s’inaugurà el 15 de juliol de 1929 amb una visita col·lectiva amb cotxes privats que sortiren de la seu del Gremi de Fabricants. A l’acte assistiren Frederic Barceló, l’alcalde Relat i altres autoritats municipals, la major part dels industrials expositors, així com representants de les corporacions empresarials i entitats cíviques. També fou convidada la premsa barcelonina i la local. Els assistents a la inauguració foren convidats a un berenar al restaurant La Pérgola, instal·lat al recinte firal.

La Sala Sabadell fou molt elogiada a la premsa tant per la seva modernitat com per la qualitat de les mercaderies exposades. Així mateix es destacà que, a diferències d’altres ciutats espanyoles, havia estat sufragada íntegrament pels industrials sabadellencs sense subvencions de les administracions públiques.

Com a reconeixement, l’estand sabadellenc rebé el Gran Premi, a títol col·lectiu, però que cada expositor podia exhibir individualment, així com dues medalles d’or: una a l’Escola Industrial i l’altra a l’empresa Manufacturas Carol SA.

El pavelló metal·lúrgic

Els 17 expositors sabadellencs del ram del metall s’instal·laren al Palau de Metal·lúrgia a l’espai de la Unió Metal·lúrgica de Barcelona. L’interior de l’edifici estava format per diversos estands on es mostrava maquinària industrial de tota mena. Una barana separava els estands amb uns cartells on figurava el nom de la ciutat i les empreses expositores.

Ferran Casablancas fou el gran triomfador de la mostra amb el seu invent de sistema de gran estiratge per a la filatura del cotó. Així va rebre el Gran Premi per aquesta innovació tècnica cridada a conèixer un gran èxit internacional. Joan Balart obtingué un Diploma d’Honor per la seva màquina de pastar pa. Altres empreses sabadellenques reberen en total dotze medalles d’or i plata.

Expansió i sobreproducció

A la memòria del 1929 del Gremi de Fabricants, llegida en la reunió del 18 de gener de 1930, es manifestava la satisfacció per l’èxit assolit:

“…Hem de parlar no del que serà sinó del que ha estat ja la veritable aportació de Sabadell al magne certamen, i, en fer-ho, ho fem amb veritable satisfacció convençuts d’haver fet un paper brillantíssim en un moment tan excepcional, havent amb la nostra exhibició elevat d’una manera extraordinària el prestigi de la nostra fabricació i per consegüent de la  nostra ciutat”.

L’Exposició del 1929 es celebrà al darrer any d’una dècada de creixement econòmic després del final de la Primera Guerra Mundial, un cicle expansiu que finalitzà aquell mateix any amb el crac de Wall Street i la Gran Depressió. La indústria llanera local havia experimentat una enorme empenta i fabulosos negocis durant els anys de la Gran Guerra, proveint als països en conflicte i cobrint els forats que aquests havien deixat en el mercat mundial. A més, la gran demanda generà una notable pujada dels preus.

El final de la guerra provocà una pèrdua dels mercats exteriors que foren recuperats ràpidament per les grans potències industrials del sector: Gran Bretanya, Alemanya, França, Bèlgica… Aquesta sobtada contracció de la demanda desfermà, entre 1920 i 1921, una intensa crisi de la indústria llanera sabadellenca amb fàbriques parades i obrers a l’atur. La crisi començà a remuntar-se a partir de mitjans del 1922 degut al creixement de la demanda en el mercat interior espanyol i les mesures proteccionistes del govern per frenar la competència de les llanes angleses.

En l’anàlisi de Montserrat Llonch, la indústria local arrossegava problemes estructurals. La maquinària instal·lada a la ciutat, entre 1924 i 1926, permetia una producció anual vuit milions de quilos de filats de llana i estam (11,1 milions de metres). Tanmateix, la producció real era un terç inferior a la possible. Això, provocava una situació de ‘sobreproducció’, agreujada per les característiques estacionals de la feina al sector. En efecte, el treball no era regular i es distribuïa entre els mostraris d’estiu i d’hivern. Sovint, entre les dues temporades, les màquines es paraven i l’atur conjuntural podia arribar al 30 per cent i fins i tot 40 per cent, com succeí en pics entre 1924 i 1927. Aquests conjunt de factors estimulaven una feroç competència entre els fabricants sabadellencs per aconseguir quotes en el mercat espanyol, principal font de demanda dels seus productes.

La participació dels fabricants sabadellencs en l’Exposició Internacional de Barcelona expressa un moment daurat de la ciutat-fàbrica en creixement i alhora el desig de projectar-se en els mercats mundials mitjançant l’exportació. Una potència econòmica reflectida en la riquesa del seu teixit associatiu, la força del moviment obrer i la vitalitat de la vida cultural en aquesta dècada.       

Bibliografia

DEU BAIGUAL, Esteve. Consolidació i lideratge de la indústria tèxtil llanera dins Industria i ciutat. Sabadell, 1800-1980. Fundació Bosch i Cardellach i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994.
BENAUL BERENGUER, Josep M (dir). El Gremi de Fabricants de Sabadell 1559-2009. Organització empresarial i ciutat industrial. Fundació Gremi de Fabricants de Sabadell, 2009.
DD.AA. Sabadell a l’aparador del 1929. Exposició Internacional de Barcelona-1929, Museu d’Art de Sabadell, 1998.
Sabadell al segle XX. Eumo Editorial, Vic, 2000.

Foto portada: el Palau de la Metal·lúrgica. Autor: Francesc Casañas/AHS