FES-TE SUBSCRIPTOR!

Si t’agrada iSabadell, ajuda’ns a créixer i fes-te SUBSCRIPTOR. A més, tindràs avantatges exclusius.

Consulta AQUÍ els avantatges i FES-TE SUBSCRIPTOR ARA, AQUÍ.

—————————————————————————–

Resseguim la trajectòria de les activitats de lleure infantil des del començament del franquisme i els campaments del Frente de Juventudes, passant per les colònies parroquials, fins a la constitució de la Coordinadora dels Grups d’Esplai al 1974 que assenyalaren l’inici de l’etapa democràtica i la consolidació d’un nou model.

Les colònies d’estiu per als nens de Sabadell foren organitzades per primera vegada per la Lliga d’Higiene Escolar al 1913 i consistí en una estada a Sentmenat. Les primeres colònies per a nenes van fer-se el 1914 a Moià. La Lliga d’Higiene Escolar va ser una entitat laica constituïda el 1912 i formada per mestres de les escoles públiques i alguns metges que comptà amb el suport econòmic de l’Ajuntament de Sabadell,  alguns fabricants com Ferran Casablancas, els Brutau o la Casa Poch i, en algunes èpoques, de la Caixa d’Estalvis, l’Acadèmica Catòlica i les Conferències de Sant Vicenç de Paül.

Aquestes denominades “colònies escolars” no tenien caràcter lúdic o de lleure, sinó més aviat d’ordre sanitari, de prevenció de malalties com la tuberculosi o difusió dels hàbits higiènics; també, d’ajuda als nens pobres. Així, es cercava “la creació d’una colònia escolar de vacances que tot enfortint els organismes, pogués disminuir ja que no evitar el nombre considerable de nens malaltissos i poder lliurar a la societat nens forts, que siguin ferma base de regeneració”.  

Aquestes colònies van funcionar sense interrupcions i amb un notable èxit fins el 1937 en plena Guerra Civil quan van autodissoldre’s i cediren el seu patrimoni a l’Ajuntament. Fidela Renom, la primera regidora de la ciutat, responsable del departament d’Assistència Social, va ser membre de la direcció d’aquesta entitat en representació de l’Ajuntament entre 1934 i 1936.

Del Frente de Juventudes a la OJE

Com a la resta d’organitzacions laiques, les propietats i béns de la Lliga d’Higiene Escolar foren confiscats. Les institucions que, com la Caixa de Sabadell, li havien donat suport econòmic foren obligades a transferir aquests recursos als campaments del Frente de Juventudes, l’organització juvenil de la Falange.

A parer d’Òscar Carbonell, en els primers anys de la dictadura, la Falange, “aspirava a estructurar i controlar tota la població infantil talment com si fos un exèrcit”. Segons les seves estimacions, el Frente de Juventudes, organitzat per trams d’edat en Pelayos, Flechas i Cadetes, superava l’important xifra dels 2.000 afiliats. Això no implicava una adhesió ideològica al feixisme. Hi havia d’altres factors com la pressió social per arrenglerar-se amb el bàndol dels vencedors i certes avantatges materials com entrades gratis a espectacles esportius i culturals que tenien la seva importància en temps de misèria i fam.

Els campaments d’estiu de la Falange funcionaven com una organització paramilitar, amb marxes, desfilades i parades i on es forjava una joventut viril i sana, disposada al combat per la pàtria. Durant aquests primers anys de postguerra, la Delegación Comarcal de la Organización Juvenil de Sabadell, publicà el suplemento Flechas de España, que exaltava l’Alemanya nazi i l’Itàlia feixista i posava com a model els voluntaris de la División Azul que combatien contra el comunisme a Rússia.

Des de la victòria dels Aliats al 1945, el règim franquista procurà deslliurar-se de la simbologia i la retòrica feixista que l’havia acompanyat des de 1936. A Sabadell, a partir de mitjan dels anys 50, el Frente de Juventudes anirà perdent clientela, enfront de l’oferta de les organitzacions infantils i juvenils vinculades a l’Església catòlica. Especialment des de la signatura del Concordat entre l’Estat espanyol i el Vaticà (1953) que permetia realitzar tasques d’apostolat sota la responsabilitat de la jerarquia eclesiàstica. Una escletxa que propiciarà la implantació de organitzacions catòliques progressistes com la Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC) i sobretot la Juventud Obrera Católica (JOC) amb notable implantació a la ciutat..

La davallada, quan només un centenar de nens anaven als campaments d’estiu falangistes, va disparar les alarmes, com es reflecteix a l’entrevista que el jove periodista del règim Macià Mercader li va fer al gener de 1955 a Josep Burrull, llavors dirigent local del Frente de Juventudes i futur alcalde de Sabadell, publicada a Aquí Estamos. Portavoz de la Juventud Falangista de Sabadell. Tots dos es queixen amargament que hi ha membres del Moviment que ni es preocupen i que fins i tot prohibeix als seus fills ingressar en el Frente de Juventudes.

Al juliol de 1960 s’intentà rentar la imatge falangista del Frente de Juventudes i reconvertir-lo en la Organización Juvenil Española (OJE). Tanmateix, l’operació no va funcionar. Segons les dades recollides per Carbonell, l’afiliació no superà mai els 200 afiliats que anaven als campaments d’estiu. La majoria eren alumnes a las Escuelas Nacionales on només hi anaven fills de famílies obreres que cercaven anar gratis als campaments d’estiu. Les nois i noies de les classes mitjanes i altes, que estudiaven a les escoles privades religioses, anaven a les colònies de les organitzacions catòliques.

El Servei de Colònies de Vacances

A començaments de la dècada de 1950 algunes parròquies de Sabadell organitzaven cadascuna pel seu compte unes colònies d’estiu com a culminació del curs d’Aspirantat d’Acció Catòlica. A partir de l’estiu de 1955 es coordinaren els esforços amb un rector encarregat de les tasques d’organització i recollida de suports econòmics de totes elles.

Entre 1956 i 1959, la rectoria de Gallifa es va fer servir com a casa estival de colònies a càrrec de mossèn Josep Dalmau, que havia estat vicari de Sabadell, del sector progressista del clergat. Als mesos de juliol, agost i setembre, s’hi feien torns de sis o set tandes de 30 nois tots procedents de l’Aspirantat de cada parròquia, amb un total de uns 200 nois la pràctica totalitat del centre de Sabadell.

L’èxit de la demanda i la preocupació de l’Església per eixamplar l’oferta més enllà de l’àmbit parroquial i masculí de l’Aspirantat menaren a reorganització de les Colònies de Vacances. De cara al curs 1959-60 els organitzacions de les colònies parroquials elaboraren un estudi on es feia una diagnosi de la situació i es plantejaven les mesures per superar un model que havia quedat obsolet. Les colònies estivals havien obrir-se a tots infants i joves de la ciutat, inclosos els nens i nenes de les barriades llavors en ple creixement. A tal efecte es cerca finançament per disposar d’una casa de colònies pròpia. La Caixa d’Estalvis de Sabadell l’edificà a Mas Silvestre, a Canyamars (Maresme) i la cedí al Servei de Colònies de Vacances de Sabadell. Fou dissenyada per l’arquitecte Josep M. Martorell, fill del pedagog Artur Martorell. Inaugurada l’estiu de 1963 va funcionar fins el 1982. A més, disposaren d’altres dues cases de colònies, entre 1962 i 1970 el Casal Comas, a Castellterçol, i Ca la Pona, a Maçaners, entre 1968 i 1989.

A diferència de l’etapa anterior, quan molt monitors eren joves seminaristes, ara la majoria eren joves de les parròquies i les escoles catòliques. L’any 1961 s’organitzaren, a l’auditori de la Caixa d’Estalvis, els primers cursets i xerrades de formació adreçats als monitors de les colònies, però obertes a tothom.

Amb el nou sistema es diluïa la relació directa amb la parròquia, on es feien les inscripcions fins al 1966. Des de llavors aquestes es centralitzen a l’Acadèmia Catòlica. D’altra banda, l’any 1965 el bisbat de Barcelona va crear el Servei de Colònies de Vacances que coordinava i donava cobertura legal a les colònies parroquials. A Sabadell, el número de participants anirà creixent fins arribar a la xifra màxima de 732 participants (nois i noies) i 96 monitors l’any 1967. A final de la dècada dels 60, a més dels nois i noies inscrits al Servei de Colònies de Vacances, s’organitzaren colònies de base parroquial i altres reservades a la JOC. El Servei de Colònies de Vacances va autodissoldre’s, al 1991 després de 34 anys d’existència.

L’escoltisme catòlic

La primera agrupació escolta de Sabadell, Sant Bernat de Menthon, vinculada a l’Acadèmia Catòlica, fou creada al 1932 per mossèn Lluis Carreras i funcionà fins a l’esclat de la Guerra Civil. Amb la reobertura de l’Acadèmia (1949), al mes de juliol s’organitzà el primer campament escolta de la nova etapa i que comptà amb el suport de mossèn Antoni Batlle impulsor del moviment escolta catòlic i catalanista d’abans i després de la guerra a Catalunya.   

L’agost de 1956 es creà la Delegació Diocesana d’Escoltisme amb la finalitat de la legalitzar la situació dels diversos agrupaments escoltes que havien sorgit al país. Entre 1949 i 1956, sota el paraigües de l’Acadèmia Catòlica, es portaren activitats restringides a determinats cercles familiars de la burgesia local. Cap a finals de la dècada dels 50, s’assistí a diversos intents que no reeixiren a les parròquies de la Puríssima, Gràcia i Creu Alta. El 1962, la Congregació Mariana organitzà l’Agrupament de la Mare de Déu de la Salut que s’instal·laren als Salesians de Sant Oleguer. A Can Rull es formà, a la parròquia del barri, l’Agrupament Sant Antoni de Pàdua. El primer agrupament femení, Baigorri, es creà al 1966 a la parròquia de la Santíssima Trinitat que al 1968 esdevindria en Edelweis amb local al carrer Sant Josep. Durant aquests anys i amb correspondència amb la davallada de la OJE, l’escoltisme va anar creixent, com també l’hostilitat i els altercats amb els campaments de l’OJE.

Tanmateix, a parer de Carbonell, l’escoltisme no acabà d’arrelar al ser considerat una “activitat de sectors benestants o, com a mínim, adinerats en la qual no tenien cabuda els estrats socials més baixos (…) A Sabadell no s’havia fet cap experiència escolta dirigida als infants de les barriades, amb una realitat completament diferent a la dels infants del centre de la ciutat”.

Cursillos de verano als barris

Un altre focus de lleure infantil va ser impulsat des del moviment veïnal amb el suport de la xarxa d’assistents socials, nascuda amb el recolzament econòmic i institucional dels empresaris catòlics amb consciència social aplegats a la Associació Catòlica de Dirigents. De fet, un dels seus membres, Antoni Llonch, va ser l’alcalde de la ciutat entre 1960 i 1965.

Als barris de recent creació, als mesos de vacances estivals funcionaven les anomenades “guarderías escolares” on els mateixos mestres del col·legi cobraven un extra per mantenir les escoles obertes i impedir que els nens voltessin pels carrers mentre els seus pares treballaven. L’estiu de 1962 al barri de la Concòrdia va fer-se el primer “cursillo de verano” que combinava activitats educatives i lúdiques amb el suport de l’assistència social M. Carme Valls. El model va tenir molt èxit. El 1965 s’organitzà per primer cop una activitat  semblant a les Termes per l’assistenta social Margarida Bedós i al 1966 a Ca n’Oriac conjuntament entre l’assistenta social Carme Crous i l’Agrupació de Veïns del barri.

A partir de 1967, aquestes iniciatives aïllades de les associacions veïnals es coordinaren i unificaren. A l’estiu d’aquest any es realitzaren cursillos de verano als barris de Ca n’Oriac, les Termes, Campoamor, Torre-romeu, Creu de Barberà, la Concòrdia, Can Feu i Can Puiggener. Hi participaren 570 infants i 37 monitors.

L’origen dels grups d’esplai

Ara bé, el model que acabaria imposant-se en l’etapa democràtica seria el dels grups d’esplai que oferien activitats de lleure infantil no només els mesos de les vacances estivals, sinó durant tot l’any. 

A Sabadell, el seu origen és doble: del moviment veïnal i de les colònies catòliques. L’Agrupació de Veïns de la Concòrdia va crear el Grup Infantil per fer activitats cara a la mainada durant tot l’any. Al 1966 organitzaren el primer campament d’estiu a la font de Ca n’Argelaguet. El grup va prendre la denominació de CAU i és l’embrió del grup d’esplai La Llar del Vent que prengué aquesta denominació al 1973. Llavors no s’havia posat en circulació la denominació grup d’esplai per definir aquestes activitats estables de lleure infantil. Carbonell indica que, en principi, els veïns de la Concòrdia s’inclinaven pels mètodes de l’escoltisme, ja que era l’única alternativa al falangisme que coneixien, però que fou desestimada al considerar-la massa elitista per a un barri com el seu.

De fet, la denominació grup d’esplai, prové del Secretariat del Servei de Colònies de Vacances del Bisbat de Barcelona que proposa el 1968 recolzar els grups que es plantejaven la continuïtat de les activitats de lleure infantil més enllà de les colònies estivals. Un terme inspirat en el llibre de Joaquim Franch, Clubs d’esplai per infants i adolescents. El cicle de l’any, que es publicaria l’any 1969.

A Sabadell, el primer grup d’esplai amb aquesta denominació va ser La Roda. Una iniciativa d’un grup de monitors que havia participat a les colònies de Canyamars l’estiu de 1968. Aquest grup va trobar el suport de mossèn Joan Busquets que havia col·laborat amb unes colònies el mateix any. El nom de grup d’esplai el proposà Busquets que havia treballat amb Joaquim Franch a Barcelona.

A partir d’aquí, els grups d’esplai van expandir-se per tots els barris de la ciutat. A principis de la dècada dels 70, dos monitors vinculats a La Roda, Antoni Dalmases i Joan Calvet, muntaren un esplai al barri de Gràcia. Per aquestes dates, un altre parell de monitors de La Roda anaren al Pobleu per organitzat un grup d’esplai.

Els grups sorgits dels “cursillos de verano” als barris impulsaren la creació de grups d’esplai estables a Can Feu i les Termes al 1968. A Ca n’Oriac, el grup de monitors dels cursillos de verano inicien des de 1972, activitats regulars de lleure infantil. Així mateix, sorgiren iniciatives semblants a la Creu de Barberà, Torre-romeu i els Merinals.

El punt d’inflexió d’aquest procés es produeix al 1974 amb la constitució de la Coordinadora dels Grups d’Esplai de Sabadell; però, això donarà matèria per a una altra entrega d’aquesta secció.

Bibliografia

ALBERICH BARNUSELL, Joan. Cent anys de colònies per a infants a Sabadell. Vallesos, n.6, Tardor-Hivern 2013-2014.
ALIFA, Mari, FARELL, Jordi i OCA, Xavi. C.A.E. La Llar del Vent, en fem 40. La Llar del Vent, Sabadell, 2006..
ARAN i SURIOL, Joan. Colònies de Vacances de Sabadell (1912-1983), Sabadell, 1984.
CARBONELL COSTA, Òscar. Els orígens de l’esplai a Sabadell, 1940-1968, Arraona, Revista d’Història, n. 23, 3a època, 2000.
CARBONELL, Òscar, SANZ Jesús i GÀLVEZ, Noemí. Aproximació a la història de l’educació en el lleure i l’esplai a Sabadell. Ajuntament de Sabadell, 2005.
TORRUELLA i COMERMA, Dionís. Colònies de Vacances de Sabadell (1952-1991), Quaderns de la Fundació Bosch i Cardellach, n. 69,1993.

Foto portada: sortida de la primera colònia escolar de la Lliga d’Higiene Escolar (agost 1913). MHS.