Aquí s’analitzen els efectes polítics de la recent interlocutòria judicial sobre aquesta empresa que ha estat sentit com a una victòria política de l’equip de govern. Això en el context de la guerra total que en aquest mandat l’ha enfrontat a la concessionària.
Ha passat una setmana des de que es va fer pública la interlocutòria de diligències prèvies de Beatriz Faura, titular de jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell, sobre la peça número 28 del cas Mercuri. Es tracta de la peça relativa a les presumptes irregularitats en l’adjudicació a l’empresa SMATSA, depenent del grup Vendex implicat en el cas de corrupció a Galícia conegut com Pokémon, del servei de recollida de residus i de manteniment de la pública a la ciutat.
A l’obrir-se aquesta peça només estaven investigats (abans imputats), l’exalcalde Manuel Bustos i l’excoordinador d’Espai Públic Xavier Izquierdo, també acusat en la causa de les multes i pendent de sentència judicial. Ara, després d’una llarga investigació, la recerca s’amplia a Paco Bustos, als actuals regidors socialistes Anna Carrasco i Cristian Sánchez, així com als principals directius del Grup Vendex, Gervasio Rolando Rodríguez, i Smatsa, Eugenio Díaz, així com a una dotzena de funcionaris municipals i tècnics de l’empresa. L’anterior secretari municipal haurà de declarar en qualitat de testimoni.
La jutgessa veu fonamentats indicis de que polítics, alts càrrecs municipals i directius de la concessionària van muntar un “grup criminal” –dirigit per Paco Bustos amb el consentiment de l’aleshores alcalde- per tal “obtenir benefici econòmic”. Els polítics facilitaven l’adjudicació de contractes en municipis socialistes de l’òrbita de Bustos com ara Montcada i Reixac o Barberà del Vallès. A canvi, Smatsa donava feina a amics i familiars, pagava viatges i sufragava actes del PSC, el més notable dels quals va ser el sopar electoral a la Pista Coberta d’Atletisme pel qual, suposadament, l’empresa va abonar 100.000 euros. Segons l’instructora es podrien haver comès els presumptes delictes de tràfic d’influències, infidelitat en la custodia de documents, violació de secrets, suborn, falsificació documental, frau electoral i blanqueig de capitals.
Per tal d’acabar de demostrar tan greus acusacions, la jutgessa demana una sèrie de documentació addicional als ajuntaments de Sabadell, Montcada i Reixac i Barberà, així com a d’altres institucions que van contractar amb Smatsa com el Parc Taulí, Centre d’Esports Sabadell, Club de Tennis Sabadell, Sabadell Universitat o Rótulos Badalona. També citarà a declarar als 18 investigats que tindran l’oportunitat de defensar-se.
Efectes polítics
La peça relativa a Smatsa és, a excepció de la peça principal o número 1, la més important de la trentena que conformen el cas Mercuri. Això es així tant des del punt de vista econòmic, ja que estem davant del contracte de major quantia econòmica d’aquest ajuntament, amb 20 milions d’euros anuals, com polític degut a la guerra oberta entre l’equip de govern i la direcció de Smatsa en aquest mandat.
Per la banda de l’administració local, es denunciaren els incompliments de contracte amb suposats sobrecostos que primer s’avaluaren en sis milions d’euros i posteriorment es rebaixaren a 3,5, s’obriren expedients sancionadors i s’amenaçà amb iniciar els tràmits per a la rescissió de la concessió. Per la banda de l’empresa, es va presentar una querella criminal contra l’alcalde Maties Serracant, els regidors Xavier Guerrero i Lluís Pernarnau, l’ex regidor Albert Boada, l’assessor Jordi Colomer i tres tècnics municipals (més info: ‘Una denúncia d’SMATSA acaba amb Serracant investigat per prevaricació‘). Una guerra total en què la concessionària ha utilitzat fins i tot a la plantilla a l’amenaçar que el suposat ofegament econòmic de l’Ajuntament per motius polítics podria comportar acomiadaments (més info: ‘SMATSA anuncia acomiadaments i menys neteja per “l’ofec” de l’Ajuntament‘).
En aquest context, la interlocutòria de la jutgessa ha estat interpretat com una gran victòria política per part de l’equip de govern. En primer lloc, perquè serveix de justificació al pacte de govern quatripartit que va expulsar al PSC del govern de la ciutat (més info: ‘Valoracions polítiques de les novetats al cas Mercuri‘). En segon lloc, perquè els proporciona sòlids arguments en el seu conflicte amb Smatsa, debilitant extraordinàriament la posició de l’empresa. Tant és així que Eugenio Díaz va fugir d’estudi respecte a les seves vinculacions amb els socialistes. Fins i tot va negar que Smatsa hagués sufragat el míting del PSC en la Pista Coberta d’Atletisme que considerà un problema del partit socialista i no seu (més info: ‘Díaz (SMATSA): “per fi després de sis anys podrem donar explicacions‘).
Hem de tenir molt present que el teló de fons de la guerra entre l’equip de govern i la concessionària es desenvolupa sobre un triple eix: les fundades sospites, que ara han estat refermades per la interlocutòria judicial, de la connivència de l’empresa amb el PSC de Bustos; la voluntat de l’equip de govern d’emprendre la remunicipalització dels serveis externalitzats i, finalment, les constants queixes de la ciutadania per la manca de cura en la neteja de la via pública. La interlocutòria judicial ha proporcionat arguments a favor de l’equip de govern en aquests tres plànols i debilita als partits de l’oposició i als sindicats que al llarg del conflicte s’han posicionat al costat de l’empresa.
El silenci del PSC
L’escrit de la instructora judicial és un cop molt dur per al PSC que, en aquest mandat, ha intentat desprendre’s de l’etiqueta i de l’ominosa herència del bustisme, ara qüestionada per l’eventual implicació de dos dels tres regidors del seu grup municipal. Tanmateix la seva reacció de guardar silenci fins que no arribin les notificacions és difícilment justificable (més info: ‘El PSC esperarà abans de parlar‘). L’actual fase processal és encara la de les diligències prèvies en què la jutgessa recava més informació documental i testifical de cara a tancar la instrucció. Quan la magistrada hagi estudiat aquesta documentació i interrogat als investigats serà quan decidirà si acusa a tots els investigats o només a alguns i determinarà els presumptes delictes pels quals serien acusats. De fet, la seva compareixença en condició d’investigats és una garantia per a la seva defensa ja que hauran d’acudir al jutjat amb assistència lletrada.
De manera que dona la impressió que l’actual direcció local socialista no sap com reaccionar davant un assumpte d’extraordinària gravetat o tracta de guanyar temps. Si es confirmen les sospites de la jutgessa, ja no valdrà dir, com van fer alguns dirigents del PSC local, que l’època de Bustos es va ficar la pota, però no la mà. En qualsevol cas, hi ha silencis clamorosos que poden ser interpretats com a una resposta. El PSC, si veritablement vol trencar amb el bustisme, hauria d’entonar una seriosa autocrítica, condemnant amb tota claredat i fermesa les pràctiques corruptes del bustisme i mostrant la seva disposició a entomar la dimissió dels seus edils investigats si aquests al final de la instrucció resulten ser acusats.
En cas contrari, renunciaran a tenir la iniciativa política i aniran a remolc de les decisions judicials. Arribats a aquest punt, ens veiem obligats a recordar que una cosa són les responsabilitats judicials i altra les responsabilitats polítiques que tenen ritmes ben diferents. Els temps per a què l’actual direcció dels socialistes sabadellencs assumeixen les seves responsabilitats polítiques ha començat a córrer.
Encara falta molt de temps per a què hi hagi una sentència judicial ferma sobre el cas SMATSA que, a més de les eventuals condemnes als ara investigats, podria determinar la nul·litat d’un contracte que s’hauria subscrit de manera il·legal. Ara bé, des del punt de vist polític, s’està acabant el temps per a prendre decisions.
