Tracem el perfil biogràfic del germà petit de l’historiador Miquel Carreras, un artista musical. El seu compromís polític antifranquista a la Guerra Civil el portà a l’exili mexicà on desenvolupà la seva vocació pedagògica i on va morir
Francesc Carreras Costajussà va néixer a Sabadell el 23 d’octubre de 1913. Va ser el tercer fill del matrimoni format per Lluís Carreras Puig i Ramona Costajussà Gibert, que residien al carrer Sant Honorat número 3. Miquel, el primogènit, advocat, historiador i filòsof, va ser assassinat en circumstàncies tràgiques i no esclarides al front del Segre l’11 d’agost de 1938 (més info: ‘Miquel Carreras‘).

El seu pare treballava de comptable al Banc Sabadell. El besavi patern, Lluís Carreras Raurich, parcer nascut al 1813 a Manresa, s’instal·là el 1835 a Sabadell per treballar de teixidor en una fàbrica. El seu avi, Miquel, va néixer a Manresa, però es traslladà a Sabadell als 14 anys. En el padró municipal del 1895 consta com a teixidor que no sabia llegir ni escriure. La branca materna era propietària de la masia de Can Costa a Sentmenat.
Francesc, com els seus germans grans, cursà les seves primeres lletres a les Escoles Pies de Sabadell. Posteriorment es matriculà a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis. L’any 1924 començà el seus estudis de música a l’Escola Municipal de Sabadell que continuà fins el 1932, sota la direcció del mestre sabadellenc Josep Masllovet Sanmiquel (1979-1946). Completà la seva formació, de 1934 a 1936, estudiant composició musical amb el mestre Enric Morera Ventura (1866-1942) a Barcelona. En aquests anys composà sis cançons catalanes i fou guardonat amb una menció honorífica en el Concurs Internacional de Música de la Generalitat per l’obra Suite amorosa, per orquestra de corda. També, va ser mestre de capella del Sagrat Cor de Maria de Sabadell.
Compromís polític
L’any 1931 ingressà en el Centre Cultural Recreatiu de Sabadell fundat pel pedagog Josep Valls Sabata, on desenvolupà una intensa activitat. L’entitat comptava amb uns seixantena de socis i organitzava representacions teatrals, vetllades literàries, musicals i culturals. El 1928 restauraren el teatre del Cafè de les Delícies i posteriorment es traslladaren a altres locals. El teatre funcionà fins al maig de 1937. Allí coincidí amb gent d’esquerres de diversa procedència com Joan Bartemou, Ricard Simó, Jaume Viladoms, que militaven al Bloc Obrer i Camperol (BOC) i posteriorment al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), la militant anarquista i actriu Balbina Pi o Salvador Sarrà d’ERC.
D’altra banda, en aquests anys Carreras va fer amistat amb els poetes Rafael Alberti i Federico García Lorca. Carreras fou el director del Grupo Orquestral del Comisariado de la Zona Centro de Madrid de l’agrupació artística La Barraca fundada per Lorca en 1935.
Francesc Carreras va contraure matrimoni, en primeres núpcies, amb Maria Teresa Lomeli i en segones amb Guadalupe de Borja de les que va tenir sis fills.
Francesc Carreras fou un home políticament compromès. Abans de la Guerra Civil va ser secretari de la Federació Local de Sindicats (FLS) que, als primers compassos del conflicte, s’integrà en la Unió General de Treballadors (UGT). Va ser un dels fundadors de la secció local de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), organització juvenil del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), fou president del Sindicat Musical i secretari de Cultura de les JSU. A la Guerra Civil va formar part de la delegació d’aquesta organització a Madrid.
Al final de la guerra va creuar la frontera per França on fou internat al camp de concentració de Saint-Cyprien. Finalment, va poder embarcar-se al vapor Sinaida amb diversos companys de la JSU sabadellenca cap a Mèxic, on arribà al port de Veracruz el 16 de juny de 1939.
L’exili mexicà
A Mèxic coincidí amb una nombrosa colònia sabadellenca com Amadeu Aragay, Miquel Beltran, Jaume Camps, Màrius Vilatobà, Manel Farràs… Carreras s’instal·là a San Luis de Potosí d’on fou catedràtic de la seva Universitat Autònoma. L’any 1941, gràcies al patrocini de la cambra de comerç de San Luis Potosí, va fundar l’orquesta de cambra del municipi la qual dirigí fins a 1943. Més tard, va reprendre el projecte, ostentà la direcció des de la dècada 1950 a la de 1970. Així mateix, va dirigir la Orquesta Sinfónica Universitaria de la Universidad de San Luis de Potosí.
El 1957 va participar en la creació de la Orquestra Infantil de la Escuela Manuel Ávila Camacho. L’estiu de 1958 va dirigir en diverses ocasions la sarsuela Luisa Fernanda. Aquest mateix any va fundar la Sinfonietta de la Escuela-internado Damián Carmona. El 1968 va crear i va dirigir la Estudiantina de la Universitat Autònoma de San Luis Potosí, la qual va quedar en primer lloc en el Concurso Nacional de Estudiantinas celebrat aquest any. El 1975 va formar la Orquesta de Cuerdas del Instituto Tecnológico Regional de San Luis Potosí.
Vocació pedagògica
El seu biogràfic i amic, Ricard Simó, destaca la seva vocació pedagògica. Així escriu: “Fou un autèntic forjador de nombrosos generacions d’universitaris amants de les arts i molt especialment de la música”. També cita l’extens article que li dedicà el gran diari mexicà El Heraldo, el 4 de febrer de 1972, en el qual es lloà la seva tasca amb els joves i adolescents del Tribunal Tutelar de Menores. L’any 1957 va formar una orquestra amb 16 nois reclosos a la Escuela de Readaptación de Menores depenent d’aquest tribunal. Molts dels quals eren figures importants del panorama musical del país. L’eficàcia d’aquesta teràpia fou reconeguda al Congreso de Educadores de San Germán, celebrada en la Universidad de Puerto Rico, al curs 1959-1960, on participaren representants de tot el continent americà.
Com a compositor va ser autor de l’esmentada Suite amorosa per a orquestra d’arcs. Madrigales sinfónicos, inspirats en les set paraules de Crist a la creu, i sis cançons per a cant i piano. Carreras va morir a San Luis de Potosí el 20 d’agost de 1977, amb 63 anys d’edat.
Bibliografia
CASANOVAS i ROMEU, Àngels. Miquel Carreras Costajussà (1905-1938). Passió i compromís. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2011.
MASJUAN, Eduard. Medis obrers i innovació cultural a Sabadell (1900-1939), Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2006.
SERRANO i BLANQUER, Jordi. Josep Xinxó Bondia i les JSU de Sabadell. Ed. Monflorit, Cerdanyola del Vallès, 2005.
SIMÓ i BACH, Ricard. Sabadellencs morts a l’exili. Ed. Agulló-Costa, Sabadell, 1986.
Foto portada: Carreras impartint una classe de música de corda.