
Tracem de la semblança biogràfica d’una personalitat molt influent en els cercles polítics i culturals conservadors de la ciutat a la Restauració borbònica. Això, a través de les pàgines de la Revista de Sabadell que fundà i dirigí durant 40 anys.
Manuel Ribot i Serra va néixer el 21 de març de 1859 al carrer de la Salut cantonada Raval de Fora. Fill d’uns petits comerciants, va cursar els seus primers estudis a les Escoles Pies on manifestà una gran vocació per les lletres i la literatura. Des de ben jove va participar en molts concursos literaris en els quals obtingué diversos guardons; entre ells, al Certamen Literari d’Arenys de Mar pel seu poema La Puntaire, que gaudirà d’una gran popularitat. Va contraure matrimoni amb la sabadellenca Sílvia Sampere Tort.
Ribot i Serra fou un profund coneixedor de les fons historiogràfiques de la seva època, dedicant moltes hores a l’estudi de les obres d’Antoni Bosch i Cardellach, el primer cronista modern de la ciutat, les Reflexions crítiques sobre la antigüetat de la Parròquia de Sabadell (1844) de l’historiador Josep Salvany Oller o la Guia històrica, estadística i geogràfica de Sabadell (1867) de Josep Sardà i Agustí Rius i Borrell. Amb 24 anys després de guanyar el premi de l’Ajuntament pel assaig Memòria històrica sobre el Origen y Progresos de Sabadell (1883) va ser nomenat Cronista i Arxiver Municipal pel l’alcalde Joan Vivé i Salvà, càrrec que ocupà durant 40 anys.
Quan només tenia 20 anys, amb el seu cunyat Ricard Sampere i altres, va fundar el 1879 el Centre Literari Catalanista. També, fou l’organitzador de les primeres festes literàries de l’Ateneu Sabadellès. Va ser amb els cosins Manuel Folguera i Duran i Modest Duran i Folguera un dels fundadors de Centre Català de Sabadell (1887).
Revista de Sabadell
Ara bé, la principal rellevància de Ribot per la història local rau en la seva tasca com a fundador de l’influent Revista de Sabadell, el primer número de la qual va aparèixer el 4 de juny de 1884, de la que fou director durant 40 anys. Al principi, era un bisetmanal bilingüe d’orientació conservadora i catalanista. Posteriorment, publicarà La Ilustración Sabadellense com a suplement de la Revista de Sabadell, de la que sortiren onze edicions.
Llavors -com escriu Andreu Castells- el Partido Conservador de Sabadell estava dirigit per la nissaga dels Turull, els principals fabricants de la ciutat i amb gran influència política a Madrid, amb Joan Casanovas Sallarès, Feliu Vilarrubies, Pere Viloca o Francesc Bas. Ribot i Serra des de la Revista de Sabadell, “que feia veure que era apolítica” els hi donava suport. L’historiador sabadellenc no s’està de qualificar-lo de “panegirista”, “corifeu”, “home de confiança del holding Turull i dels conservadors” que li donaren feina com a secretari de la Caixa d’Estalvis. Així, des de la Revista va recolzar, a les eleccions per l’acta de diputat per Sabadell, al conservador Sallarés i Pla enfront del liberal Timoteo Bustillo. “Com a historiadors, fins i tot com a periodista -escriu Castells- la tasca de Ribot i Serra no sols és mediocre sinó falsa, indocumentada i servil. Vegem una mostra d’un text extret de La Ilustración Sabadellense, un dels treballs que es tenien per més avaluats de Ribot: Lo que realizó Turull constituye, a nuestro pobre entender, su monumento de gloria, monumento que eternizará su memoria, siempre digna y venerada, porqué tiene su fundamento en la eterna gratitud de todos los sabadellenses”.
Tanmateix no li nega “molta mà esquerra”. No només perquè feia de pont entre els conservadors i els catalanistes catòlics. A tall d’exemple, quan Pi i Margall va venir a inaugurar el Círcol Republicà Federal (CRF), el 24 de setembre de 1888, signà dues pàgines -tot demanant disculpes als subscriptors- on elogiava la seva figura, exaltant la seva honestedat al no voler cobrar els emoluments que li pertocaven com expresident de la Primera República. Tanmateix, sempre defensant les posicions ideològiques de les dretes, va ser fundador al 1885 de l’efímera associació Amigos de la instrucción, creada amb el carlí Salvador Vilarrúbias i dos catalanistes, Modest Duran i Antoni Campany, per combatre els intents de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) de proporcionar una oferta d’educació laica i progressista a la ciutat enfront el monopoli de l’Església catòlica. El 23 de desembre de 1891 fou nomenat Corresponent per la Reial Acadèmia de Belles Arts de Barcelona.
Així mateix va protagonitzar, al 1901, una picabaralla amb els regidors republicans que no havien assistit a la recepció a l’Ajuntament del cardenal a Sabadell. Ribot i Serra els titllà a la Revista de “maleducats”. La polèmica pujà de to quan els regidors Bonet i Sala demanaren que li fos retirat el càrrec de cronista de ciutat per tenir-lo abandonat.
Amb motiu de la visita del jove monarca Alfonso XIII, el 18 d’abril de 1904, s’imprimiren unes targetes on al costat del retrat del rei es podien llegir aquests versos de Ribot i Serra:
Hoy Sabadell se estremece
con alegría infinita
al recibir la visita
de su Rey Alfonso trece
La Primera Guerra Mundial (1914-1918), malgrat que Espanya era neutral, va dividir l’opinió pública i generà fortes polèmiques. A grans trets, les esquerres recolzaven les democràcies de França i Gran Bretanya; les dretes als imperis alemany i austro-hongarès. La Revista de Sabadell va posicionar-se nítidament en el bàndol dels germanòfils.
Ribot i Serra, que havia estat bibliotecari del Cercle Sabadellès, va treballar al final de la seva vida en l’encàrrec d’Enric Turull Comadrán d’organitzar la Biblioteca de la Caixa d’Estalvis de Sabadell. No va poder acabar la feina ja que va morir el 21 de desembre de 1925 i la biblioteca no fou inaugurada fins el 1928. A la seva mort, la direcció de la publicació passà a Ramón Torner i Tort que n’era l’editor. La Revista de Sabadell va publicar-se íntegrament en català des del 31 de juliol de 1932 (n.13.462) i va deixar de publicar-se el 31 de gener de 1935 (n. 14.171).
Obra literària
Ribot i Serra escrigué diverses monografies com l’esmentada Origen y progresos de Sabadell i Clavé i les societats euterpenses. També conreà la poesia lírica i festiva, publicà els poemaris Idil·lis i balades (1888) i a la Biblioteca Sabadellenca Poesies (1924) i Garbuix (1925) i una antologia a Lectura Popular. Així mateix, estrenà i publicà diverses obres teatrals entre elles: Un beneit del cabàs (1880), La base quinta (1884), Lo vectigal de la carn (1888) i la sarsuela Assumptos municipals (1881). El número de maig de 1921 de la revista Garba publicà una selecció dels seus escrits.
L’any de la seva mort, l’Ajuntament li dedicà un carrer al barri de la Creu Alta que encara conserva la seva denominació.
Bibliografia
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició (Vol II). Ed. Riutort, Sabadell, 1977.
SIMÓ i BACH, Ricard. 100 sabadellencs en els nostres carrers. Ed. AUSA, Sabadell, 1984