La Banda Municipal al novembre de 1913. Autor: Francesc Casañas/AHS.

Orígens i consolidació de la Banda Municipal de Música (1856-1918)

Abordem una síntesi de les vicissituds que menaren en tres etapes a la consolidació d’aquesta institució musical que gaudí d’una enorme popularitat i que va estar estretament vinculada a la història de l’Escola de Música Municipal.

La gènesi de la Banda Municipal de Música es troba en la dècada central del segle XIX i està estretament vinculada a la Capella de Música de l’església de Sant Feliu. A les acaballes de 1856, l’aleshores alcalde de Sabadell, Pere Turull (més info: ‘La nissaga dels Turull‘), decidí constituir una comissió per estudiar l’ampliació de la Capella de Música i la creació d’un cos de Música Municipal com el que existia a moltes poblacions de semblant importància. A tal efecte, es formà una comissió formada per Joan Cirera, Joan Sallarès i Esteve Aguilar.

El 23 de desembre de 1856 es signà el contracte entre l’Ajuntament i els músics de l’església parroquial i de la Banda d’Honor de Sabadell. El conveni tenia deu anys de duració, els músics estaven obligats a assistir d’uniforme a totes les funcions que comptessin amb la participació de la Corporació Municipal. Els músics que pertanyien a ambdues entitats cobrarien 90 rals anuals i estaven lliures d’allotjament i bagatges. El ple municipal del 16 de gener de 1857 oficialitzava la creació de l’anomenada primitiva Banda Municipal.

La Banda Municipal constava de 31 músics triats entre els músics de les orquestres de la ciutat. El seu primer director fou el músic de la Capella Rafel Soler i entre els seus components destaca el clarinetista principal Fidel Bosch. Joan Alavedra, que ha estudiat el tema, manifesta desconèixer la periodicitat i les obres que executaven en aquest primer període del qual gairebé només ha quedat constància dels moviments a la plantilla. Tanmateix, Marian Burguès ens ha deixat un vívid  testimoni d’aquesta primitiva Banda Municipal:

“La Banda Municipal estava composta d’una dotzena de músics de les orquestres que teníem a la vila. Feia goig. Tots uniformats, amb casaca blava de panyo i davant de color clar, dos rengles de botons un barret de general amb un plomer, pantalons amb franja i botes. La mainada rodàvem a l’entorn del bombo i platets i del serpent que tocava el ‘Quart de nou’. Qui podia ajudar a portar el bombo es sentia feliç; la sortida de la Banda cada cop era un esdeveniment”.

La primitiva Banda Municipal va tenir deu anys d’existència i durant aquest període va tenir diversos directors. L’esmentat Rafael Soler fou substituït l’abril de 1859 per Josep Ayné Morales que deixà el càrrec mesos després de la visita de la reina Isabel II a la ciutat on la Banda Municipal l’acompanyà durant tot els seu corregut per la vila als compassos de la Marcha Real. A la seva volta, Ayné fou substituït el 1861 per Joan Escalas qui posteriorment formaria part de l’orquestra de Gran Teatre del Liceu de Barcelona i de la primer plantilla com a professor de flauta del Conservatori Municipal de la capital catalana. Després de la renúncia d’Escalas, la Banda fou dirigida provisionalment pel seu primer director, Rafael Soler, fins el juliol de 1864 en què demanà la baixa per motius de salut, sent substituït pel clarinetista Agustí Luján que va deixar el càrrec a l’estiu de 1865 al ser contractat a Barcelona. Un tal Selleras fou nomenat director. A parer de Joan Alavedra la direcció de la banda “no era un càrrec gaire llaminer per aquests músics que destacaven, i més si tenim en consideració que la paga, malgrat les queixes i alguns acords presos no diferia de la d’altres músics”.

Gravat de Marian Burguès de la primitiva Banda Municipal.
Gravat de Marian Burguès de la primitiva Banda Municipal.

En qualsevol cas l’any 1866 finalitzava el conveni i es redactà un de nou de dos anys de validesa, però que no s’arribà a complir. El 26 de maig de 1868 es dissolia la Capella de Música per absentisme de la majoria de músics que la composaven i es creava l’Escola Municipal de Música.

La darrera informació sobre la primitiva Banda de Música és la notícia publicada el 8 de novembre de 1866 pel diari El Sabadellés que esmenta una actuació de la mateixa amb motiu de la visita a l’Ajuntament d’una sèrie d’autoritats civils i militars de la província. El 1871 es té el coneixement fefaent de la seva desaparició en el document mitjançant el qual l’alcalde Josep Vidal va demanar al mestre de l’Escola Municipal de Música, Antoni Oller i Viosca, que havia estat director de la Capella de Música, que fes un inventari de la “suprimida” Banda Municipal.

Joan Alavedra s’interroga sobre el paper que va tenir la Revolució Gloriosa  i el destronament d’Isabel II en la desaparició de la primitiva Banda Municipal.

“L’ombra de la monarquia borbònica estigué d’alguna present durant l’existència d’aquesta primera Banda Municipal (…) m’atreviria a apuntar que l’efervescència política viscuda tingué conseqüències clares envers el manteniment de la institució municipal”.

En qualsevol cas, el 31 de març de 1892 es nomenà Mestre Municipal de Música a Eusebi Bosch Humet qui consolidaria l’Escola Municipal de Música. El Consistori i Eusebi Bosch manifestaren la seva voluntat de recompondre la Banda Municipal que fou presentada en la Festa Major de 1894. A diferència de la primitiva Banda Municipal aquesta estava formada per alumnes de l’Escola Municipal de Música, per això se l’anomenà la Banda Infantil. Pel demés la seva funció era idèntica a l’anterior; és a dir, acompanyar a la Corporació Municipal en els actes oficials i donar concerts públics.

Estrena de la Banda Infantil l'1 d'agost de 1894, dirigida per Eusebi Bosch Humet (amb barba). Autor: germans Bressanini.
Estrena de la Banda Infantil l’1 d’agost de 1894, dirigida per Eusebi Bosch Humet (amb barba). Autor: germans Bressanini.

La seva presentació a l’esmentada Festa Major fou un gran èxit de públic i va ser contractada per fer balls i concerts a diversos cafès i locals de la ciutat. Tanmateix, ben aviat es desfermà una forta polèmica derivada de la curta edat dels seus components. Les crítiques foren encapçalades per la conservadora Revista de Sabadell, dirigida per Ribot i Serra qui no considera adient que els joves actuessin en balls i cafès. Aquestes crítiques començaren a guanyar terreny, però el recursos obtinguts per les actuacions resultaven imprescindibles per al finançament de la Banda Infantil. L’octubre de 1894 es produïa la baixa d’uns quants músics que comportà l’aturada de les seves activitats durant sis mesos. El maig de 1895 reapareixia la Banda Infantil amb el mateix funcionament i havent-se apaivagat la polèmica. No obstant això, l’abril de 1896 es modificà el reglament de la banda en perjudici del músics i a favor de l’Ajuntament i del director. Aquesta circumstància motivà la renúncia dels músics més importants i, malgrat les gestions del Consistori, s’hagueren de suspendre les funcions.

Amb la impossibilitat de substituir els músics dimissionaris, l’octubre de 1896 el mestre Bosch demanà la recollida dels uniformes i instruments. L’1 de novembre del mateix any l’alcalde Joan Buxó Mariné ordenà el compliment d’aquest ordre de manera que finalitzava la segona època de la Banda Municipal.

La tercera etapa

El mestre Eusebi Bosch continuà al front de l’Escola de Música Municipal fins l’any 1898 en què fou substituït, mitjançant concurs públic, per Josep Plans Baqués qui romandria en el càrrec fins a la seva mort el 15 de febrer de 1909.

El nou director de la institució municipal fou Cebrià Cabané Bril qui es plantejà la qüestió de la reorganització de la Banda Municipal. Així entre els mesos d’abril i maig del 1910 la comissió de Governació de l’Ajuntament elaborà diversos informes adreçats a l’alcalde sobre el tema on es pot llegir:

“Es deber de V.E. ir dotando paulatinamente al vecindario de todas aquellas mejoras que exige la importancia de la población. Una de las que la infrascrita cree la necesidad, para recreo del vecindario, es la creación de una Banda Municipal”.

Per a complir aquest objectiu es redactà un nou Reglament de la Banda que havia de constar de 32 membres, un director, el mestre de l’Escola Municipal i un sots-director, el seu ajudant. De manera interina ocupà la seva direcció el mestre Cabané. La Banda estava obligada a celebrar un concert mensual, uns altres per l’Aplec de la Salut i per la Festa Major, així com acompanyar al Consistori, sempre que aquest ho considerés oportú. Al Reglament s’especifica els drets i deures d’ambdues parts, el salari dels seus membres i els preus dels contractes. Aquest Reglament, amb petites variacions, es mantindria fins al Guerra Civil.

El maig de 1913 es convocà un concurs públic per tal de cobrir les places dels músics. S’hi presentaren 36 candidats, dels quals només foren admesos quatorze. A la Festa Major de 1910 es presentà públicament la Banda Municipal amb un concert. Al setembre es completà la plantilla amb sis alumnes de l’Escola Municipal de Música, en qualitat d’educands, i quatre músics més que havien presentat la instància fora de termini. En total la Banda constava de 24 músics amb una despesa mensual de 14 pessetes.

Durant els tres anys que el mestre Cabané fou director de la Banda Municipal hi hagué una gran mobilitat en la plantilla on passaren més de seixanta músics. Per tal de reforçar-la, a començaments del 1911, s’aprovà un dictamen mitjançant el qual els professors de l’Escola de Música havien de formar part de la Banda Municipal.

L’agost de 1913 es convocà un concurs públic per a cobrir la plaça de director de l’Escola de Musica que alhora ho seria de la Banda Municipal. S’hi presentaren tres aspirants: Cebrià Cabané que aspirava a mantenir-se en el càrrec, l’empordanès Josep Maria Soler i Muntaner, compositor de sardanes de gran èxit i que havia estat director de la cobla La Principal de la Bisbal d’Empordà entre 1892 i 1909 i el mestre Josep Masllovet Sanmiquel, que havia format part de la Banda Infantil i amb brillant currículum que incloïa les seves actuacions a Barcelona, Madrid i Filipines d’on acabava d’arribar.

El 3 d’octubre del 1913, essent alcalde Silvestre Romeu Voltà, s’elegí a Masllovet que va obtenir onze vots, mentre que Cabané va tenir sis i Soler cap. L’elecció no va estar exempta de polèmica ja que els partidaris de Cabané acusaren l’Ajuntament de favoritisme arran que el regidor delegat pels afers de l’Escola de Música i la Banda Muncipal era el pare de Masllovet. A parer d’Alavedra, al marge de possibles favoritisme, Masllovet era qui tenia el currículum més brillant.

La consolidació definitiva  

Sota la direcció del mestre Masllovet s’inicia el que Alavedra qualifica de “l’època daurada” de la Banda Municipal. Una de les primeres accions del nou director fou impulsar una sèrie de modificacions del Reglament consistents en una reordenació de la categoria i els sous dels músics, establir la vinculació entre el director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal, la desaparició del càrrec de sots-director i la instauració de la prohibició dels membres de la Banda de pertànyer a cap formació semblant.

L’estiu de 1914, aprovades les modificacions al Reglament, el mestre Masllovet demanà un permís de sis mesos per tal d’arranjar una sèrie d’assumptes que havia deixat pendents a les Filipines. Durant aquest període fou substituït pel mestre Mateu Rifà que era el sots-director l’Escola de Música.

En aquest període la Banda Municipal executà dos concerts públics mensuals i una mitjana de sis contractes privats, la majoria per a balls fossin de tarda o nit. Respecte al repertori, sabem pels concerts públics que constava de fantasies d’òperes de Wagner, Verdi o Puccini i d’operetes de Lehar, Gilbert o Fall, així com d’altres compositors com Schubert, Bizet, Kessel, Strauss, Chapí, Vives o Morera. Molts d’aquests concert es celebraven al desaparegut quiosc modernista de Josep Renom.

El prestigi de la Banda Municipal de Sabadell la portà a fer actuacions fora de la ciutat com a les festes de Sant Narcís a Girona el 1917, al Gran Casino de Cerdanyola, Sitges o a les festes de la vila de Gràcia el 1918. Malgrat de les diverses vicissituds que experimentà al llarg de la seva dilatada història, la Banda Municipal estava definitivament consolidada.

Bibliografia

ALAVEDRA i SUBIRANAS, Joan. La Banda Municipal de Música de Sabadell, una història de la música oficial del municipi (1856-1981), Arraona, tercera època, n. 4, primavera 1989.
BURGUÈS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local. Sallent Impressor, Sabadell, 1929.

Foto portada: La Banda Municipal al novembre de 1913. Autor: Francesc Casañas/AHS.