Tracem el perfil biogràfic d’una de les personalitats més rellevants i oblidades de la revolució liberal i democràtica. Aquest advocat, nascut en una família progressista, va tenir un paper destacat en els principals esdeveniments polítics d’aquest període. Fou un intel·lectual compromès que introduí la maçoneria i l’ensenyament laic a la ciutat.

Tomàs Viladot Rovira va néixer a Sabadell el 23 de novembre de 1834. Era fill de Francesc Viladot Morlans, nascut a Ibars d’Urgell i notari reial de Montblanc i Mercè Rovira, natural de Terrassa on va anar a viure fins que el 1832 fou nomenat el primer notari de l’Estat a Sabadell. Aquí va domiciliar-se al Raval de Fora, 12, on ara hi ha l’edifici de Correus. El matrimoni tingué tres fills: Leandre, Tomàs i Joan.

El seu pare, Francesc Viladot, va ser un il·lustrat d’idees liberals que tingué un gran protagonisme polític als primers compassos de la Revolució liberal a Sabadell. El 18 d’octubre de 1836 fou escollit alcalde constitucional, acompanyat al govern de la vila pel metge demòcrata, Antoni Grau. Viladot fou objecte d’una campanya molt dura protagonitzada pel rector integrista de la parròquia de Sant Fèlix, Isidre Oliveró. El 17 d’octubre de 1838 deixà l’alcaldia a Pere Turrull Sallent, el principal fabricant de la ciutat i també d’ideologia liberal (més info: ‘Els primers ajuntaments constitucionals‘).

Sota la seva alcaldia es celebraren els actes en suport de la Constitució promulgada el dissabte 15 de juny de 1837, imposada a la reina-regent, Maria Cristina, arran de l’aixecament dels suboficials a la caserna de La Granja. En realitat, era la Constitució de Cadis (1812) amb lleugers retocs. Aquest mateix dia, a Sabadell, va jurar-se la nova Constitució amb repic general de campanes i desfilada de la banda de música de la Milícia Nacional. Les celebracions acabaren en diumenge a la tarda amb una manifestació popular en què participaren l’alcalde i els regidors, precedits per una companyia de la Milicia Nacional i la seva banda de música. De fet, Francesc Viladot era comandant del batalló novè d’aquest cos armat constitucionalista.

L’any 1843, a la fracassada insurrecció dels progressistes, liderada pel general Baldomero Espartero, es creà a Sabadell la Junta Revolucionària, dependent de la de Barcelona, liderada per Francesc Viladot i el metge Grau que ocupà per la força l’Ajuntament.

Lliure pensament

En aquest ambient polític i familiar progressista va néixer Tomàs Viladot Rovira. L’any 1852 inicià els estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, on coincidí a la mateixa classe amb Francisco Giner de los Ríos, amb qui farà amistat i serà determinant per a la instal·lació el 1882 de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) a Sabadell.

A la facultat, tots dos foren deixebles del catedràtic Xavier Llorens Barba qui els introduirà en el pensament del filòsof alemany Friedrich Krause (1781-1832) que va tenir una gran difusió a Espanya entre racionalistes i lliurepensadors; especialment, les seves teories pedagògiques. Els alumnes havien d’estar en contacte directe amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement. D’aquí la importància de les classes experimentals i de les excursions, així com a una gradació del coneixement des dels rudiments de cada disciplina fins als nivells superiors. La laïcitat i la llibertat de pensament eren valors fonamentals del krausisme, com la creença antidogmàtica en un Déu aliè a reglamentacions de cap tipus. Aquestes doctrines foren explícitament condemnades per l’Església Catòlica el 1856.

A parer d’Andreu Castells, en aquest moment sorgeixen a Sabadell “tres dirigents republicans d’extracció totalment burgesa: Josep Armengol Rovira, Feliu Crespí Cirera i Tomàs Viladot Rovira”. El primer, conegut com Pep Sabadellés, és descrit per Marian Burguès com “el tipu d’intermediari entre el poble i els fabricants. Era ben vist de tots”. El segon seria alcalde a la Primera República (1873). Aquest grup va fundar a la tardor de 1843 el Club Republicà de Sabadell que més tard tindria diverses denominacions i aplegava als sectors més radicals de les forces progressistes de la vila com Josep Cabané Sans, que seria el primer alcalde de la Primera República, Joan Cirera, Jan Parallé, músic que regentava el primer cafè liberal (on ara hi ha la botiga Zara), Josep Duran Canyameres o  Met Canyameres. Començaren a reunir-se en el despatx del notari Francesc Viladot i posteriorment en diferents cafès i tavernes. Ara bé, com escriu Andreu Castells:

“És evident, però, que serà Tomàs Viladot, el coordinador anterior dels moviments populars, ara cada dia amb armes dialèctiques més afinades (…) No cal oblidar que Tomàs Viladot havia estat secretari de la Corporació municipal fins el 8 d’abril de 1858. Així no sols podrà obtenir informació sornes del cos edilici, sinó que hi podrà influir a través de l’alcalde progressista Antoni Casanovas (…) Tomàs Viladot tenia els suport de l’autoritat del seu pare, el vell notari Francesc Viladot i la del seu amic el doctor Antoni Grau, i disposava dels joves titulats Francesc de P. Benassat, doctor en ciències, i Narcís Nunell Sala, enginyer”. A més comptaven amb el suport d’obrers veterans formats en la lluita sindical com Josep Castañé, Josep Cusidó, Joan Moix i August Vives. Tots ells serien protagonistes de la Revolució Gloriosa i la Primera República.

Al Bienni Progressista (1854-1856), sota l’alcaldia d’Antoni Casanovas, Viladot va prendre possessió de la secretaria de l’Ajuntament. Al mateix temps, en la seva condició d’advocat va redactar els estatuts diverses societats obreres.

Tomàs Viladot va contraure matrimoni amb la rica propietària Rosa Anton Domingo quan aquesta, casada amb el fabricant Isidre Salas Rius, va quedar vídua. Viladot fou el padrastre dels seus tres fills, Isabel, Matilde i Joan Baptista, denominat l’apòstol del cooperativisme.

La Revolució Gloriosa

Com ha descrit vívidament Marian Burguès, la nit del 29 de setembre de 1868, quan arribaren a la ciutat les notícies del triomf de la Revolució Gloriosa que enderrocà a la reina Isabel II, el poble assaltà l’Ajuntament amb crits de Visca la llibertat! Fora quintes! Abaix els Borbons!. Es constitueix la Junta Revolucionària local amb cants a l’himne de Riego i es deroguen els odiats impostos de consums. En aquest ajuntament provisional revolucionari, el primer tinent d’alcalde va ser Tomàs Viladot, que en diverses ocasions ocuparà l’alcaldia accidental.

El 12 de febrer de 1873 l’alcalde Josep Cabané proclamava la Primera República. Va comparèixer a l’Ajuntament flanquejat pel comandant militar de la vila, Joaquim de Brugada i el jutge municipal Tomàs Viladot.

En opinió d’Andreu Castells, la dècada de 1880, a la Restauració borbònica, “és el moment de la culminació de la personalitat de Tomás Viladot, que fidel a tota la seva trajectòria político-social, progressista, republicana i lliurepensadora, crea a Sabadell la Lògica Ossiris, La Emancipación, l’Ateneo Cosmófilo Enciclopèdico i la Institución Libre de la Enseñanza. Línia de conducta que era una alternativa a la de l’apologeta Sardà i Salvany”. És a dir que s’havia adonat de la importància, del que avui denominem “guerres culturals”, per assolir l’hegemonia política contra la reacció.

Fundador de la maçoneria

La Lògia Ossiris, fundada al 1880, va ser la primera entitat maçònica sabadellenca. La seva primera seu, denominada Taller del Sol, estava ubicada en un subterrani del carrer del mateix nom. Com escriu Marian Burguès, abans la maçoneria ja tenia els seus adeptes a Sabadell “entre els més conscients demòcrates”. Tanmateix, no va ser fins que “aprofitant l’estada d’alguns elements maçònics forasters, el senyor Viladot, i el senyor Salas Anton, fillastre seu, fundaren la lògia Ossiris”. En aquesta lògia maçònica, Tomàs Viladot ostentà el grau de “venerable mestre” amb el nom simbòlic de Justiniano. D’aquesta lògia, serà secretari guarda segells, amb el nom simbòlic de Giordano Bruno, Josep Miquel Clapés, un dels dirigents obrers més importants de l’època. El seu fillastre, Salas Anton va ser el representant dels maçons sabadellencs al congrés de lliurepensadors que es celebrà l’octubre de 1892.

Aquesta entitat, fou objecte d’una feroç i permanent oposició clerical. Fins i tot, es creà a una secció especial per combatre-la, formada per mossèn Gumbart, rector de la Puríssima, Fèlix Sardà i Salvany, els presidents de l’Acadèmia Catòlica, les Conferències de Sant Vicenç de Paul i del Cercle Tradicionalista.

La Emancipación, Sociedad de Actos Civiles

Malgrat la dura oposició de l’Església, el 17 de juliol de 1870, es promulgà la llei que instituïa els Registres Civils i permetia la celebració de matrimonis i enterraments civils. Tomàs Viladot, aleshores jutge municipal, va organitzar aquesta associació amb l’objectiu d’ajudar aquells ciutadans que havien de sortejar molts entrebancs per celebrar enterraments o matrimonis civils. Comptava amb 50 socis que pagaven una quota mensual per sufragar les despeses.

Pel fer un enterrament civil, calia una certificació d’ateisme signada pel rector de la parròquia que en moltes ocasions es negava estendre, aleshores s’havia de recórrer a l’alcalde i tornar a començar. D’altra, banda, el 25 de desembre de 1870 es celebrà el primer matrimoni civil a Sabadell entre Evarist Ribell Corominas i Concepció Jaumeandreu, a la qual seguiren d’altres, les primeres cerimònies foren oficiades per Tomás Viladot en la seva qualitat de jutge municipal.

Ateneo Cosmófilo Enciclopédico

Aquesta entitat cultural d’efímera existència, va ser creada a finals de 1881, per Salas Anton. amb el suport pel seu padrastre, com a reacció contra el classisme de l’Ateneu Sabadell.  A més, com a novetat, admetia a dones entre els seus socis. Als seus estatuts, aprovats pel governador civil del 3 de gener de 1882, s’assenyalaven cinc àmbits d’actuació: ciències, filosofia, lletres, belles arts, agricultura i comerç,  indústria i fabricació, expansió i recreu. Participaren en aquesta iniciativa artistes i intel·lectuals com Marian Burguès, Joan Amade Valentín, Baldomer Peig Dòria, Llorenç Genescà, Lladó Puigmartí, Jaume Valls Rovira i Josep Cerdà Rigol.

El projecte fracassà aviat. De fet, mai tingueren una seu pròpia i només van organitzar un cicle de conferències al maig de 1882. Al final, el Círcol Republicà Federal els hi va proporcionar un estatge on va acabar desapareixent.

Una altre front de la seva actuació va ser l’impuls de l’ensenyament laic a la ciutat, sota el lema “ensenyament lliure i llibertat de conciència”. Viladot donar suport a diverses iniciatives d’escoles laiques, entre d’altres l’Escola Laica de la Dona. Tot i que la seva acció més reeixida en aquest àmbit fou la instal·lació de la ILE a Sabadell, la primera a Catalunya i segona d’Espanya.

L’homenatge de Marian Burguès

Al final de seva vida, va ser el primer tinent alcalde de Joan Vivé Salvà, del Partit Liberal-Fusionista, conegut popularment com Pells Patilles; però, segons Castells, qui regia de debò la ciutat va ser Tomàs Viladot. També, milità a la Unión Republicana. Va morir el 18 de febrer de 1903, quan ocupava el càrrec de era registrador de la propietat. Marian Burguès li tributà un sentit homenatge:

“En Tomàs Viladot, advocat, era tota una institució (…) Era conseller de tothom, amics i contraris, i a tots atenia amb el mateix zel. Ell era defensor dels desvalguts i atropellats. El seu despatx no es tancava mai per aquests (…) D. Tomás Viladot, primer de tot era justicier; no era advocat de males causes (…) En les seves disposicions testamentàries demanà que després de mort fos rentat amb esperit de vi que se l’embolcallés amb un llençol blau per tot vestit, que se’l vetllés durant quatre dies i nits i fos enterrat al cementeri nou, civil, de Barcelona, al costat de la seva muller. Morí pobre, se li trobà un capital de vint-i-set pessetes. Aquest detall pinta l’honradesa que exercí la seva carrera”

Bibliografia

BURGUÉS, Marian. Sabadell del meu record. Cinquanta anys d’història anecdòtica local (1929), Ajuntament de Sabadell, 1982.
CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Prolegòmens, 1788-1868, Edicions Riutort, Sabadell, 1975.
– República i Acció Directa (1868-1904), Edicions Riutort, Sabadell, 1977.
SERRANO i BLANQUER, Jordi. Joan Salas Anton. Cossetània Edicions, Valls, 2011.

Foto de portada: Tomàs Viladot i Rosa Anton.