Anàlisi. ‘El retorn de la crispació’

L’any 2020 ha començat envoltat de fortes polèmiques i dures turbulències polítiques. Dues d’elles  relatives  amb les decisions de l’actual equip de govern bipartit (PSC-Podem) i altres dues referides a actuacions realitzades per l’anterior quatripartit (ERC, Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell). Examinem cadascú dels casos abans d’establir algunes conclusions provisionals.

La primera polèmica va esclatar amb la designació del funcionari Josep Abellán, cap dels Serveis Econòmics, com a tresorer accidental arran de la renúncia al càrrec per anar en comissió de serveis a l’Ajuntament de Cerdanyola de Jordi Manau (no confondre amb el regidor socialista Joan Manau). Abellán està investigat (abans imputat) en la peça número 21 del cas Mercuri sota l’acusació de tràfic d’influències, quan era responsable del Servei de Recaptació i presumptament va afavorir a una empresa de Melquíades Garrido, tiet de l’exalcalde Manuel Bustos. Aquesta  situació processal va provocar les dures crítiques de la Crida per Sabadell que ha portat el nomenament a la Comissió d’Ètica Pública. Tanmateix, com va manifestar el tinent d’alcalde socialista Pol Gibert, essent alcalde Maties Serracant de la Crida, el mateix funcionari va ser designat cap de Serveis Centrals i posteriorment cap de Compres de l’Ajuntament (més info: ‘La Crida portarà a la Comissió d’Ètica el nomenament del nou tresorer, investigat al cas Mercuri‘).

Els principis ètics –com argumentà el filòsof Baruch Spinoza- han de ser universals; és a dir, han d’aplicar-se sempre i no només quan ens beneficien. Així doncs, si la situació processal d’Abellán li inhabilita per exercir càrrecs de responsabilitat econòmica, ho hauria de fer en tots els casos. Pel contrari, si es considera que la seva condició d’investigat no és raó suficient per apartar-lo d’aquestes responsabilitats no s’hauria de criticar el seu nomenat.

El que no s’hi val -pel que pertoca a la Crida- és emprar dos criteris diferents segons s’estigui al govern o a l’oposició. Ara bé, tampoc sembla una decisió afortunada per part del govern municipal triar per aquest càrrec a una persona sobre la que penja una sospita de males pràctiques en l’exercici de les seves funcions; especialment, quan el cas Mercuri afecta tan directament al PSC de Sabadell.

La polèmica d’Artextil

La informació publicada per El Periódico de Catalunya, segons la qual, l’Ajuntament de Sabadell va pagar un elevat sobrepreu per l’adquisició del 70 per cent de la fàbrica Artextil ha desfermat una intensa tempesta política que encara no ha escampat. Sobretot quan sobre l’operació plana la sospita dels Mossos d’Esquadra que ha estat utilitzada pel clan mafiós dels Jodorovich per a blanquejar diners procedents del narcotràfic.

La magnitud de la tragèdia obligà al llavors alcalde Serracant i al tinent d’alcalde  d’Urbanisme Juli Fernàndez a comparèixer en roda de premsa per tal de defensar la seva actuació. Ambdós afirmaren que la compra es va seguint tots els procediments legals i les recomanacions dels tècnics municipals. Al seu parer, no havia manera de conèixer el preu pagat a la subhasta ni l’historial dels compradors (més info: ‘Defensen la compra de l’Artextil per 3,2 milions: “el que passés abans, és cosa dels Mossos”).

Fernàndez i Serracant
Fernàndez i Serracant. Autor: J.d.A.

Tanmateix, aquesta versió resulta qüestionable. L’Ajuntament era part afectada en el procediment concursal ja que l’empresa propietària, Inmobiliaria Europea Manent, tenia un deute de 50.000 euros amb l’Ajuntament, per la qual cosa l’administració local estava informada de la data de la subhasta a la que podia haver concorregut i disposava de les eines per conèixer el preu de la venta. És més, com a creditors podrien haver fer una oferta de compra abans de la subhasta. Potser l’aspecte més criticable de les explicacions de Serracant i Fernàndez ha estat l’intent de desempallegar-se de la seva responsabilitat política descarregant-la sobre els tècnics municipals.

A l’espera de l’informe intern sobre la compra d’Artextil, pot resultar prematur emetre conclusions definitives sobre el cas. Tanmateix, tot sembla apuntar que ens trobem davant un problema de mala gestió. Potser un indici per explicar-la radica en què la compra es verificà cap al final del mandat i el quatripartit tenia pressa per oferir a la ciutadania un balanç positiu de la seva gestió, un element del qual seria l’increment del patrimoni municipal. Especialment, quan s’havia endegat una campanya ciutadana per salvar aquesta peça major del nostre patrimoni industrial. De fet, en el mateix ple d’octubre de 2018 que s’aprovà la compra d’Artextil, s’adquiriren les naus de Sallarés i Deu per 4,5 milions d’euros. D’aquesta manera, també es volia respondre a les reiterades crítiques de l’oposició de no saber com emprar el superàvit dels comptes municipals.

Des del punt de vista de la política partidista, el tema d’Artextil resulta una mena de regal de Reis Mags, amb una mica de retard, per l’equip de govern en la mesura que, de confirmar-se l’hipòtesi de la mala gestió, quedaria seriosament compromesa la capacitat política d’ERC i la Crida per a governar la ciutat i malmetria la seva acció opositora en aquest mandat.

No obstant això, les primeres reaccions dels màxims responsables de l’equip de govern no han estat massa afortunades. L’alcaldessa Marta Farrés va afirmar que intentaria “recuperar” els diners del sobre cost de l’operació, reclamació sense cap sentit i que bordeja la demagògia. Els Mossos d’Esquadra investiguen una presumpta operació de blanqueig de capitals que difícilment podrà derivar-se en la reversió del sobrepreu de la compra d’Artextil que va fer-se complint tots els requisits legals. D’altra banda, també resulten redundants les altisonants declaracions de Pol Gibert en el sentit que estaven disposats a portar al tribunals als anteriors responsables polítics si es detectava alguna irregularitat, ja que això no és més que la seva obligació.

Valero versus Cáceres

Amb pocs dies de diferència es van difondre dues notícies que afecten les pràctiques endogàmiques dels partits polítics. La primera apunta a la portaveu de la Crida, Nani Valero, que fou ascendida de la categoria d’auxiliar tècnica de gestió a cap de negociat administratiu de Diversitat i Interculturalitat l’any 2016, per l’aleshores regidor del seu partit Albert Boada. Aquesta promoció va realitzar-se sense procés de selecció, ni concurs, com va denunciar el sindicat CC.OO i que ara està sent investigada per l’Oficina Antifrau depenent del Parlament de Catalunya. Segons Anna Lara, també regidora de la Crida, l’ascens va fer-se per raons de “necessitat” i “urgència” i respectant la legalitat. Tanmateix, segons diverses fonts consultades,  sí que es podia realitzar aquest nomenament de manera provisional, però sempre i quan es convoqués posteriorment un concurs, que pot ser de promoció interna o obert. Ara bé, per poder fer-ho s’havia de complir amb un altre requisit legal: que la persona designada fos funcionària, situació que no reuneix Valero que està en situació d’interinitat. Així doncs, més enllà de la idoneïtat professional i personal de Valero per desenvolupar les tasques de cap de negociat, que no posem en dubte, tot sembla apuntar – a l’espera de la resolució de l’Oficina Antifrau- que el nomenant es va fer vulnerant la normativa vigent (més info: ‘Antifrau investiga si Valero (Crida) va ascendir a dit com a cap de Negociat l’any 2016‘).

A començaments del mandat, Juanjo Cáceres, parella sentimental de Marta Morell, va protagonitzar una dura polèmica política al ser proposat com assessor de les àrees que dirigeix l’edil de Podem, Marta Morell. El seu cas fou portat a la Comissió d’Ètica Pública i finalment l’Ajuntament decidí no contractar-lo. Tanmateix, quatre mesos després, Cáceres ha estat contractat per la Diputació de Barcelona com assessor del PSC (més info: ‘Cáceres, no a l’Ajuntament, sí a la Diputació‘). No cal ser un gran analista polític per deduir que la contractació de Cáceres formava part de l’acord de govern entre PSC i Podem a Sabadell. Així, resulta que els més ferms detractors de la vella política, cauen en les mateixes pràctiques que tan havien criticat.

En qualsevol cas, resta el dubte raonable, més enllà de les capacitats i els currículums tant de Valero com de Cáceres, si ella hauria estat ascendida i ell designats assessor, de no tenir el carnet del partit.

Alineaments i tendències de fons

Des del punt de vista polític, en totes aquestes turbulències; particularment en el cas d’Artextil, s’observa un alineament entre d’una banda ERC i Crida, ara a l’oposició i defensores de les realitzacions de l’autodenominat “govern de transformació” i de l’altra l’equip de govern bipartit amb el suport de Junts i Cs com va poder copsar-se en les seves declaracions després de la reunió de la Comissió de Transparència convocada per tractar del cas (més info: ‘Transparència sense claredat al voltant de l’Artextil‘).

Un alineament que també va observar-se arran de la decisió de la Crida de portar a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat el contracte de SMATSA que determinà que Junts, Cs, PSC i Podem decidissin cancel·lar la comissió informativa especial sobre neteja viària, entre dures acusacions a la Crida (més info: ‘Descarrila la comissió sobre l’estat de la neteja dels carrers‘).

La Crida, conscient que el cas d’Artextil i de Valero podrien qüestionar no només la seva tasca opositora sinó el seu perfil polític, convocaren una concentració per denunciar una suposada “campanya organitzada” amb “joc brut i filtracions” per fer-los callar i desprestigiar la seva acció política a l’oposició (més info: ‘La Crida denuncia una campanya organitzada per silenciar-los‘). Potser existeix alguna fonamentació pel que respecta a les filtracions interessades, però aquesta reacció defensiva sembla exagerada i no s’entreveu ni una engruna d’autocrítica que seria desitjable per la informació que disposem tant del cas d’Artextil com el de Nani Valero.

Foto portada: els representants de la Crida, aquest dilluns a la plaça Sant Roc. Autor: J.d.A.
Els representants de la Crida denunciant una campanya en contra seva. Autor: J.d.A.

En altre ordre de coses, ERC i Crida, no s’estan de criticar l’estil bustista de certes actuacions de l’actual equip de govern, particularment en el tema Josep Abellán o Juanjo Cáceres. Tanmateix, el bustisme fou una expressió exagerada i exacerbada fins a extrems grotescos, més enllà del que és capaç de tolerar el nostre sistema polític, d’unes pràctiques habituals en el PSC, però també de la resta de partits polítics, almenys en el que pertoca a la col·locació dels “seus” en les institucions. El decurs del mandat ens permetrà aclarir la incògnita si ens trobem davant d’una versió light de l’estil Bustos o de les pràctiques habituals de la política municipal del PSC de les quals Bustos va fer una ominosa caricatura.

D’ençà l’elecció de Manuel Bustos a l’alcaldia, l’any 1999, la crispació ha estat, amb daltabaixos, una constant de la política municipal que va arribar al paroxisme amb l’esclat del cas Mercuri. El quatripartit, que governà la ciutat al passat mandat, va desaprofitar l’oportunitat històrica per obrir un nou cicle política sota la seva hegemonia. Els errors polítics i en la gestió propiciaren la recuperació dels socialistes que han tornat al poder després d’una purga de quatre anys.

Les turbulències d’aquests darrers dies semblen apuntar a un repunt de la crispació que podria perllongar-se durant la resta d’un mandat en que el PSC espera consolidar la seva hegemonia política a la ciutat durant un llarg cicle polític. Per això, Crida i Esquerra, haurien de pensar molt bé la seva estratègia opositora, doncs si al final de l’era Bustos la crispació va jugar en contra del PSC, ara podria fer-ho al seu favor. Especialment, quan la majoria de la ciutadania no guarda una valoració massa positiva de la tasca del govern de transformació.

Foto portada: el ple municipal de passat dimarts, tot un contrapunt, pel seu caràcter formal i sense estridències, de les darreres dues setmanes. Autor: David B.