L’ESTAT DE LA CIUTAT
Aquí s’apunten algunes claus per entendre la crisi interna a la formació ecosocialista que ha derivat en la sortida del regidor Carles Marlés del grup municipal i que ha comptat amb el suport d’un grup de militants liderats per Carme Garcia.
En major o menor mesura totes les forces polítiques representades al Consistori estan experimentant fortes tensions internes. Un escenari que pot interpretar-se com el reflex de la greu crisi econòmica, social, institucional i ètica que pateix la ciutat i on es multipliquen el signes anunciadors del final d’una etapa.
L’últim episodi d’aquesta situació ha estat la ruptura Carles Marlés, portaveu i regidor independent d’ICV, amb el partit i el grup municipal i que ha demanat el seu ingrés al grup de no adscrits. A partir d’ara farà companyia a l’excap de llista del PP Antonio Vega. Marlés va justificar la seva decisió per la manera com s’ha gestionat la recomposició de la coalició amb EUiA que, a nivell municipal, va trencar-se a començaments del mandat i que qualificà de “frau electoral”. Al seu parer és inadmissible que la regidora Marisol Martínez i el regidor i diputat Joan Mena continuïn al front d’aquesta formació quan ICV havia sacrificat, per propiciar l’acostament, a la seva cap de llista Carme García (més info: ‘El portaveu d’ICV passa a ser regidor no adscrit‘).
La decisió de Marlés va provocar una forta tempesta política. Immediatament, ICV va exigir-li que tornés l’acta de regidor. Argumenten que representa a un col·lectiu i titllant “d’antidemocràtica” i “irrespectuosa” la seva pretensió d’interferir en l’elecció dels candidats d’EUiA en la llista comú (més info: ‘ICV reclama a Marlés que renunciÏ a l’acta de regidor‘).
De fet Marlés, a la roda de premsa on va anunciar la seva determinació, va avançar-se a aquesta lògica petició adduint que ell no s’havia mogut un “mil·límetre” del programa d’ICV i que havia estat l’actual direcció qui ho havia sacrificat tot per recomposar la coalició amb EUiA. A més, argumentà que es devia a les persones que li havien donat suport en les primàries on va ser elegit candidat.
El regidor va rebre el suport de 17 “militants i amics d’ICV” entre els que destaquen els exregidors Carme García, Josep M. Matencio, Úrsula Cornejo i la candidata a coordinadora Teresa Mira. Segons fonts de l’actual direcció ecosocialista, només sis dels signants són militants d’ICV. Els altres signants són familiars d’aquests o simpatitzants del partit. En una carta adreçada a l’opinió pública denuncien que la formació hagi sacrificat el seu perfil i s’hagi supeditat a l’estratègia d’altres formacions per aconseguir una candidatura unitària a la ciutat que no ha donat cap resultat positiu i que hagin menyspreat la tasca de Garcia i Marlés (més inf0: ‘Un grup de militants d’ICV critica les decisions de l’executiva local‘).
Tanmateix resulta estrany que militants de la formació recolzin a un independent que trenca sorollosament amb el partit i a més no torna l’acta de regidor.
Tensions internes
Marlés ubica l’origen del seu distanciament amb la direcció local d’ICV arran de la 8ª Assemblea local, celebrada el 6 d’octubre de 2012, on va imposar-se la candidatura encapçalada per Josep López i Naila Caballero enfront a la liderada per Sergi Calvo i Teresa Mira, per 43 vots contra 27. El perfil polític de l’opció vencedora representava a la militància dels barris, de sensibilitat federalista, mentre que la candidatura minoritària expressava els interessos de les classes mitjanes progressistes properes a l’independentisme (més info: ‘La fragmentació de l’esquerra: forces centrífugues i centrípetes‘).
Aquests resultats semblaven indicar el final del lideratge de Garcia, avaladora de l’opció perdedora i apuntaven a l’inici d’una nova etapa en la història local de la formació. Des d’aleshores van desfermar-se fortes tensions internes que no transcendiren a l’opinió pública però que enverinaren la convivència al si del partit i restaren energies per incidir en la política local. Les discrepàncies es situaren entorn a la creixent aproximació entre els dos regidors del grup municipal i el PSC. Tant és així que aquests defensaren, la tardor de 2012, contra el parer de la majoria de la formació, donar suport als pressupostos municipals. L’esclat del cas Mercuri ho va tornar impossible.
A més, van incrementar-se les peticions per tal que Carme Garcia deixés l’acta de regidora. No només per facilitar l’acord amb EUiA, sinó com a reacció al seu estil autoritari de direcció. Després de moltes resistències i forçada per la direcció nacional, Garcia va deixar l’acta de regidora que es va fer efectiva en el ple de juny d’enguany.
Incertes perspectives
No és casual que la crisi interna hagi esclatat en ple procés de primàries per l’elecció del cap de llista d’ICV, on només s’ha presentat el professor Joan Berlanga i dies després d’anunciar-se la recomposició de la coalició cara a les municipals del 2015. Certament un acord estrany. No comporta la reunificació del grup municipal que hauria donat credibilitat al pacte.
Marlés va manifestar que la seva ruptura amb ICV no significava el final de la seva carrera política, encara que va matisar que no col·laboraria amb cap opció partidista, sinó en una candidatura de ciutat. Això podria interpretar-se com una aproximació a la proposta del col·lectiu anònim Sabadell Guanyarà que impulsa una llista unitària de l’esquerra local.
Potser a Marlés no li manca part de raó quan assegura que ICV hauria d’haver insistit en apartar del lideratge d’EUiA als dos regidors que van protagonitzar la ruptura del grup municipal. Però segurament s’ha precipitat, doncs EUiA està immersa en un procés de primàries entre Marisol Martínez i Edu Navarro d’incert resultat. D’altra banda, Joan Mena podria renunciar a figurar a la llista municipal per centrar-se en la seva tasca parlamentària. Hauria estat més prudent esperar-se al resultat d’aquest procés abans de trencar amb el partit i el grup municipal.
Aquesta crisi interna té més elements negatius que positius per a ICV. En el primer apartat debilita el seu perfil cara a la ciutadania i a la resta de formacions de l’esquerra local en la perspectiva de la formació d’una eventual i improbable candidatura unitària. En el segon, propicia la cohesió interna, doncs segella la definitiva ruptura entre el sector liderat per Carme García, que ha deixat de militar a Sabadell per fer-ho a Barcelona, i la resta del partit.
Aquestes lluites intestines han fet perdre a la formació ecosocialista un temps preciós i han malmès la seva imatge pública. Unes divisions internes que contribueixen a explicar per què aquesta formació ha estat incapaç de capitalitzar el seu paper en el cas Mercuri que va desencadenar l’intervenció de l’administració de justícia i la mort política de Manuel Bustos. Una prova d’això és que dels quatre regidors que van obtenir a les anteriors municipals, ara només en queda un, Aureli Calvo, que va entrar al Consistori en substitució de García.
En el cas que, com tot sembla indicar, no s’articuli una candidatura unitària a l’esquerra del PSC, ICV-EUiA s’enfronta amb una situació molt complicada. Al Centre amb la competència de Crida per Sabadell i als barris amb la de Podemos, si finalment aquesta formació decideix concórrer en solitari a les municipals. Justament quan la previsible debacle del PSC propiciaria el seu creixement electoral a costa d’electors desencants socialistes.
Como siempre Carmen detrás de todo. Es que esta señora no se puede centrar en dejar de incordiar a la ciudadanía?. No estás trabajando ya en el ayuntamiento y cobrando tu sueldo?, pues nada a tocar un poco las narices. Ya lo dije una vez, esta señora y el otro no pueden morir sin incordiar más aún a la ciudadanía. No han tenido suficiente con el rechazo de mucha parte de la ciudadanía a su gestión? Dejad a la izquierda que se recupere y centraros en vuestras cosas de una vez.
Quien es la izquierda marta? Tu o Marisol? Es eso lo que hay que recuperar? Os damos lugar en esa izquierda? Pues con 12000 euros anuales hasta yo me recupero marta.
Amic Antonio, ja saps que quan encertes reconec que ho fas però també que quan no ets prou acurat en els teus anàlisis no puc pas deixar de fer-te consideracions. No en ànim de censurar-te evidentment, si no en el de aclarir-te quelcom que llegint avui el teu “Estat de la Ciutat” crec no s’avé massa a la realitat.
A la tardor de 2012 en cap cas es va parlar des del grup municipal de donar suport als pressupostos si no que la discussió es centrava en quina actitud es prenia a l’hora de negociar amb el govern aquest tema tant important. Com saps hi ha altres opcions apart del vot afirmatiu – dues en concret – Una es el vot negatiu i per tant ja no dona lloc a fer cap proposta i per lògica, s’aprovin o no, et quedes al marge. L’altre, que es l’abstenció, et permet poder fer propostes en base al teu ideari i en tot cas, si no te les accepten sempre pots deixar clar amb qui el govern aprova els pressupostos. Si es amb PP com en la legislatura anterior queden retratats o be por ser amb altres partits o be, tal com es pretenia, acceptant les nostres propostes. Senzillament doncs es tracta de incidir des de l’oposició en la política de la ciutat, objectiu legítim de tot partit polític amb ànims de fer política activa.
Es aquest, en tot cas, el joc polític normal dins de qualsevol consistori normal. El nostre fins llavors, era un consistori normal: ens agradi o no, en Bustos havia guanyat les eleccions rotundament un any abans.
Et preciso per altra banda que en cap cas hi va haver ni hi havia cap interès en l’acostament al PSC per part dels regidors de ICV. Es mes Santamaria, jo no vaig entrar en política precisament per acostar-me al PSC, si així ho hagués volgut no m’hagués calgut passar primer per ICV, oi? Quatre dies desprès, amb l’esclat del cas Mercuri vas poder observar que vam ser bel•ligerants com el primer amb el govern.
En segon lloc et veig molt preocupat per analitzar les conseqüències de la meva sortida del grup municipal i en canvi obvies els motius que produeixen aquestes conseqüències.
Penso que un raonament acurat passaria primer per analitzar els motius i tu, tot i estar present a la roda de premsa, tot i rebre copia de la carta de renuncia on explico fil per randa les raons de la meva decisió, aquets motius els tractes superficialment.
Afirmes també que el document que signen militants i amics del partit es en suport meu i si el llegim be,veiem com el meu cas només es la gota que fa vessar el got d’un col•lectiu de militants i amics que demanen explicacions a la direcció del partit per la ineficàcia i inoperància de la seva gestió en els últims 2 anys.
Finament afirmes que m’he precipitat en prendre la determinació que he pres.
També vaig explicar a la roda de premsa que en el pacte que vaig subscriure amb direcció local, comarcal i nacional a l’hora d’assumir el càrrec de portaveu, hi havia unes línees vermelles que no es podien creuar en la tasca de refer la coalició. Si recordes vaig denunciar que el 30 de setembre es va creuar la primera amb la roda de premsa conjunta on en cap cas es va parlar d’exigir a EUiA la renovació de persones cara al 2015. Seguidament la segona el dia 1 d’octubre, en Josep Lopez, coordinador local, en entrevista a Radio Sabadell, en 2 ocasions afirmà que la candidatura final estaria oberta a tothom sense exclusions. Vols dir que consideres que aquesta explicita falta de voluntat no es suficient i calia esperar a veure la llista impresa? Som tots ja majors d’edat, Antonio.
En fi, no obstant donar-te gràcies per aportar la teva opinió setmana a setmana en aquests ja 114 “Estats de la Ciutat” que com saps, tenen un gran ressò i ens dona la possibilitat de polemitzar una mica tots plegats cada diumenge al matí o al vespre com es el cas.
Sr Marlés no me parece de recibo que no se puedan escribir artículos sobre usted y ICV sin que venga usted a reñir y a comentar. Respete a los periodistas y a la ciudadanía si no se quiere volver como los de CiU y el PP, que usted ya tiene a los medios del Bustos babeándole para que diga sus palabras cuando quiera, este espacio de los comentarios no es para reñir a los periodistas que se han hecho malas opiniones de usted (usted ya sabrá por qué la gente le critica tanto, algo habrá hecho).
Ale ya lo he dicho, me parece que es algo que el iSabadell no debería de permitir, ni esto ni cuando comenta también el Isidre Soler de la Entesa, que ellos tienen los micros de la prensa cuando quieren y encima aquí vienen a contestar a todo aquel qué opine libremente.
Parece que entre unos y otros estilo Bustos tenemos para tiempo en esta ciudad.
Ya decia yo que la dimisión de Carme Garcia se debia a otras circustancias que no eran las personales, estos de ICV son la monda, se cargan a la persona que actualmente mas conoce el ciudadano/a del municipio y a la que no le a temblado el pulso a la hora de luchar contra la corrupcion que nos azotaba en Sabadell y encima ahora quieren juntarse con aquellos que en su dia rompieron el grupo, malos resultados le doi a esta formación, ya no digamos como va a ir el asunto, por que después del guirigai que tienen montado internamente los de ICV que le van a pedir a los de Euia que el Berlanga sea el cap de llista de la coalición, después de lo visto no se lo creen ni ellos, en fin la cosa se pone interesante, no me estrañaria ver a Carmen Garcia siendo la cap de llista de algún partido o candidatura ciudadana, pronto saldremos de dudas.