Després d’una primera volta de converses, on les quatre formacions ensenyaren parcialment les seves cartes (‘Relleu a l’alcaldia: primera volta‘), ara la delicada qüestió del relleu a l’alcaldia s’està enverinant. La tensió entre els dos blocs –un format per ERC i Guanyem; l’altre per la Crida i Unitat pel Canvi- amenaça amb provocar la implosió del quatripartit.
La tinent d’alcalde Marisol Martínez, líder de Guanyem Sabadell, a l’entrevista concedida a iSabadell, va reafirmar-se en la seva postura de mantenir a Juli Fernàndez (ERC) pel que resta de mandat i no facilitar el relleu a l’alcaldia, tal i com figurava en el pacte de govern subscrit el novembre del 2015, amb l’argument d’afavorir l’estabilitat de l’executiu local (més info: ‘Marisol Martínez: “no veiem en positiu el canvi d’alcalde‘). Potser si el candidat al recanvi pertanyés a un altre grup municipal que no fos d’Unitat pel Canvi (UpC), Martínez mantindria un altre criteri; però difícilment propiciarà que el cap de llista de la formació on està integrada EUiA, de la que va ser expulsada després d’unes polèmiques primàries, accedeixi a presidir el consistori.
El dia següent de la publicació de l’entrevista, Crida per Sabadell emetia un dur comunicat on acusava a ERC d’incomplir de forma “flagrant” els acords de govern, de “bloquejar” el relleu a l’alcaldia i de no “jugar net”. Així mateix, la formació vinculada a l’esquerra independentista, informava que havia proposat dues fórmules alternatives per tal de facilitar el relleu, ambdues relacionades amb el referèndum d’autodeterminació, que havien estat rebutjades per ERC. En aquest sentit, advertia que el “manteniment del bloqueig d’ERC al relleu a l’alcaldia suposaria un trencament de l’actual acord de govern” (més info: ‘La Crida acusa ERC de bloquejar el canvi d’alcalde i exigeix joc net‘).
L’amenaça de la Crida obligà a ERC a respondre l’endemà per desmentir aquestes acusacions. Recolzant-se en l’argumentari de Martínez, assegurà que Esquerra està complint amb els acords doncs han posat el càrrec a disposició dels altres tres partits, però que al no haver-hi consens a tres bandes sobre el candidat a substituir a Juli Fernàndez, el pacte no pot complir-se (més info: ‘ERC es defensa‘). Un posicionament que va ser refermat per l’alcalde Fernàndez en l’entrevista concedida a iSabadell, on avisà als seus socis que “no facin bogeries que no serien bones per ningú” (més info: ‘Juli Fernàndez: “el càrrec d’alcalde fa temps que està a disposició dels socis‘). Difícilment ERC cedirà alegrement l’alcaldia del municipi més gran de Catalunya on ostenten l’alcaldia, sobretot quan el desenllaç del procés sobiranista els hi podria donar un gran protagonisme més enllà de les fronteres de la ciutat.
Al dia següent del comunicat d’ERC, UpC, mitjançant una altra nota de premsa, donava un pas més. Utilitzant els arguments de la Crida, assegurava que retiraria el suport a Fernàndez en el cas de no verificar-se el relleu en la persona del seu cap de llista, Joan Berlanga i posava data a la ruptura: a finals del mes en curs (més info: ‘UpC retirarà el suport a Fernàndez a finals de juny si no hi ha relleu a l’alcaldia‘). Probablement, la dura presa de posició de la Crida va animar-los a llençar aquesta mena d’ultimàtum. No obstant això, hi ha seriosos dubtes sobre si la determinació de sortir del govern és igualment compartida pels quatre regidors que conformen la coalició. Una circumstància que podria comprometre la cohesió del grup municipal que resultaria paradoxal en una formació que ha fet bandera de la unitat.
Ara bé, hi ha una diferència subtil entre les conclusions polítiques de la Crida i UpC. Els primers afirmen que considerarien trencat el pacte de govern, però no diuen que marxarien del govern, encara que implícitament es dedueix que haurien d’abandonar un executiu sustentat en un pacte esberlat. Del posicionament dels segons es desprèn que a finals de juny marxarien de l’equip de govern, doncs sembla impossible romandre en ell quan s’ha retirat el suport al seu alcalde.
Dos escenaris
Resulta complicat esbrinar fins a quin punt, pel que respecta a la Crida i sobretot a UpC, es tracta de decisions fermes o del que en el pòquer s’anomena farol. És a dir, esgrimir l’amenaça de deixar el govern municipal quan, en realitat, no estarien disposats a executar-la. Això comporta riscos en els dos blocs en que s’ha dividit el quatripartit.
- En la primera hipòtesi, ERC i Guanyem corren el perill de quedar-se amb sis regidors (si marxessin els edils d’UpC i la Crida) o deu (si només sortissin els regidors d’UpC) amb la qual cosa es veuria compromesa la seva estabilitat. Particularment, quan en aquests dos anys s’ha anat consolidant un front opositor amb onze edils (CiU, PSC, C’s i PP), ja que els dos regidors no adscrits, Lluís Monge i Carles Bosch, van per lliure. A més, si la Crida i/o UpC marxessin del govern, haurien de reforçar el seu perfil opositor. Encara que podrien justificar la seva marxa per l’incompliment del pacte de govern, no podrien evitar que se’ls critiqués per haver trencat un govern d’esquerres no a causa de diferències programàtiques, sinó per una qüestió de cadires. És cert ERC i Guanyem podrien cercar altres combinacions, però totes elles serien políticament molt difícils d’assumir, com ara l’entrada en el govern de CiU o el suport exterior dels no adscrits.
- En el segon escenari Crida i sobretot UpC quedarien molt debilitats després d’haver amenaçat amb sortir del govern i no fer-ho. Efectivament, podrien justificar la seva permanència adduint el bé major de mantenir un executiu d’esquerres i transformador, però a ningú se l’escaparia que, en el pols polític per l’alcaldia, haurien estat derrotats. Això malgrat que se’ls podria compensar amb majors competències en el cartipàs municipal.
Les dues hipòtesis són dolentes per a la cohesió de l’equip de govern, encara que la segona seria pèssima. En la primera i més improbable, el govern seria com un gerro xinès que s’hauria esmicolat en mil pedaços; en la segona i més probable, malgrat haver-se esberlat i enganxat, les esquerdes restarien ben visibles.
En qualsevol cas, sigui quina sigui la decisió final, la confiança mútua entre les quatre forces que composen l’executiu municipal quedarà malmesa i s’haurà encetat la carrera per a les properes eleccions municipals.
