Farrés i Serracant, alcaldessa entrant i alcalde sortint. Autor. David B.

Anàlisi. ‘Balanç d’un any electoral i de relleu a l’alcaldia’

L’any que ara acaba ha estat intensament electoral. El sabadellencs hem estat convocats tres vegades a les urnes per a quatre convocatòries electorals. L’esdeveniment més destacat ha estat el relleu a l’alcaldia, que torna a mans del PSC, obrint un nou cicle polític a la ciutat.

Les legislatives espanyoles del 28 d’abril van mostrar les tendències de fons de l’electorat sabadellenc. Amb una gran participació, superior en un 11,43 per cent respecte a les generals del 2016, el PSC s’alçava com a primera força política de la ciutat amb 32.17 vots (26,72 per cent), desbancant als Comuns que en les anteriors generals havien assolit la primera posició amb el 28,43 per cent dels vots i que ara quedaven relegats a la tercera plaça. De manera que es produí un relleu en l’hegemonia de l’esquerra no independentista, majoritària a la ciutat.

A l’espai independentista, ERC, amb el 22,66 per cent dels vots, s’imposà nítidament al seu principal rival electoral, Junts per Catalunya (JxCat), amb el 9,21 per cent, i es situà com a segona força política de la ciutat. La candidatura Front Republicà, impulsada pel sector de Poble Lliure de la CUP, no va aconseguir representació parlamentària i va restar suports a JxCat, però no especialment a ERC.

En l’àmbit del centredreta espanyolista, Ciutadans (Cs) fou la força més votada amb el 12 per cent dels vots i un lleuger increment del 0,83 per cent dels suports electorals, seguit del PP amb el 3,99 per cent dels sufragis i una caiguda espectacular del 7,45 per cent. Per la seva banda, Vox va obtenir el 3,75 per cent dels vots, per a sota de les seves expectatives.

Eleccions 26-M
Votacions del 26 de maig. Autor: David B.

Aquests comicis mostraren una nítida fotografia ideològica de la ciutat que es repeteix amb lleugeres variacions a totes les comtesses electorals. Les esquerres no independentistes, PSC i Comuns, foren l’opció majoritària amb el 43,89 per cent dels vots. L’espai independentista, ERC, JxCat i Front Republicà, assolí el 33,64 per cent dels sufragis. La dreta espanyolista, Cs, PP i Vox, obtingué el 19,82 cent dels vots. La comparació entre el vot al Centre i els barris del nord proporciona la clau de la característica dualitat política, social i ideològica de la ciutat. Mentre que al Centre, les forces independentistes sumaren el 55,55 per cent dels sufragis, a Ca n’Oriac només obtenien un 11,98 per cent dels vots. Una dualitat que es repeteix a tots els comicis.

El resultat d’aquestes eleccions aposentà l’hegemonia d’ERC dintre del bloc independentista i del PSC a l’interior de l’espai constitucionalista i va mostrar la dura pugna en l’àmbit de la dreta espanyolista per assolir la majoria (més info: ‘Anàlisi 26-A. Instantània política i tendències de fons‘).

Municipals i europees

No havia passat ni mes d’aquesta cita amb les urnes quan es celebraren, el 26 de maig, les municipals i europees. A Sabadell, les eleccions locals van estar determinades per dos factors. D’una  banda, l’eventual revalidalització de la gestió del quatripartit format per dues formacions independentistes, ERC i Crida per Sabadell, i dues de l’espai dels Comuns, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell. Aquestes forces arribaren al poder municipal al 2015 com a conseqüència de l’enfonsament del PSC de Manuel Bustos que passà de 13 a cinc regidors, a causa de l’escàndol provocat pel cas Mercuri. S’encetava un mandat de transició on el quatripatit disposava d’una ventana d’oportunitat per tal d’aposentar la seva hegemonia a la ciutat.

D’altra banda, aquests comicis locals presenciaren la concurrència de 16 candidatures, la major oferta electoral de la història recent. L’espai dels Comuns es presentà amb cinc llistes diferents (Podemos, Sabadell en Comú, Ara Sabadell, 100% Sabadell i Ganemos, l’àmbit independentista en quatre candidatures (Junts per Sabadell, ERC, Crida i Primàries Sabadell) i el centredreta espanyolista amb tres (Cs, PP i Vox). (més info: ‘16 llistes per a 27 regidors i una alcaldia‘).

Foto portada: els candidats d'Esquerra i el PSC, Juli Fernàndez i Marta Farrés, aquest dijous. Autor: J.Peláez.
Els candidats d’Esquerra i el PSC, Juli Fernàndez i Marta Farrés, al debat electoral. Autor: J.Peláez.

Aquesta elevada fragmentació provocà la concentració del vot en les dues formacions centrals dels blocs constitucionalista i independentista, PSC i ERC respectivament. D’aquesta manera es trencava la gran igualtat de forces del mandat passat on el PSC va tenir cinc edils; ERC, Junts, Crida i Unitat pel Canvi, quatre; Cs, tres; Guanyem Sabadell, dos i PP, un. Els socialistes s’alçaren amb la victòria amb 28.810 vots (29,86%), pràcticament el doble que a les municipals del 2015, i deu regidors. El seu triomf es cimentà en els barris de la perifèria amb percentatges que superaren el 40 per cent dels vots.

ERC amb 19.281 vots (19,98 per cent) i set regidors, tres més que les municipals del 2015, assolí la segona posició i s’imposà amb claredat respecte al seu principal rival electoral, Junts per Sabadell, que cedí un dels seus quatre edils. La Crida amb 10.706 vots (11,1%) i tres regidors fou la tercera força política de la ciutat, però va perdre un edil i no va poder capitalitzar l’alcaldia de Maties Serracant al darrer tram del mandat. Així doncs, l’espai independentista obtenia un regidor més que a les municipals del 2015 i es desfeia el triple empat a quatre regidors entre ERC, Junts i Crida dels anteriors comicis, atorgant a ERC una nítida hegemonia.

Serracant
Serracant, en el seu darrer ple com alcalde. Autor: David B.

La fragmentació de l’espai dels Comuns provocà que només Podemos obtingués representació amb una regidora. Aquesta divisió va tenir un efecte molt significatiu en la correlació de forces al municipi, ja que si es sumen els vots de les cinc candidatures dels Comuns (12,39%) haurien assolit tres regidors que haguessin estat determinats per a configurar les majories al Consistori.

La divisió també va castigar l’espai del centredreta espanyolista. Ni PP, ni Vox van obtenir representació al no superar la barrera del cinc per cent dels vots. Cs, amb una lleugera davallada, va revalidar els tres regidors que tenia, un registre molt per a sota de les seves expectatives de creixement.

A les europees, celebrades el mateix dia, també va guanyar el PSC, encara que amb un menor percentatge de vots. La dada més destacada fou el que podria anomenar-se “efecte Puigdemont”. Mentre que a les municipals ERC s’imposà clarament a Junts per uns deu mil vots de diferència, a les europees la llista liderada per Puigdemont superà a ERC en 4.655 vots.

Els resultats de les municipals s’expliquen pels errors en la gestió municipal del quatripartit, les divisions internes entre els socis de govern que s’evidenciaren arran del relleu a l’alcaldia a meitat del mandat i pel protagonisme en favor de la causa independentista dels dos alcaldes en aquest període, Juli Fernàndez (ERC) i Maties Serracant (Crida), en una ciutat on no hi ha una majoria favorable a la secessió.

Bipartit d’esquerres no independentistes

L’escrutini de les municipals va donar un empat entre a 13 regidors entre les forces constitucionalistes (PSC i Cs) i les independentistes (ERC, Crida i Junts), de manera que, Marta Morell, l’única edil de Podemos disposava de la clau de la governabilitat del municipi. Ben aviat es va aclarir que Morell es decantava pel PSC de Marta Farrés, que esdevingué la primera alcaldessa de la ciutat, després dels grans esforços dels socialistes per alliberar-se de la pesada i ominosa herència de Bustos (més info: ‘Anàlisi. S’obre un nou cicle polític‘).

Des de la sessió d’investidura es va poder copsar el suport dels exconvergents, liderats per Lourdes Ciuró, al bipartit PSC-Podemos, enfront la línea d’oposició frontal d’ERC i Crida. D’aquesta manera els socialistes, entre els dos possibles aliats –Junts i Cs- per aconseguir la majoria,  es decantaven pels primers com s’ha pogut copsar en el recent ple de les ordenances municipals (més info: ‘El ple crític. Ordenances fiscals i geometries homologables‘), el qual ha determinat que Cs es passessin a l’oposició després de veure rebutjat el seu oferiment d’un pacte d’estabilitat sense entrar en el govern local. Així no pot descartar-se que en el decurs del mandat, Junts per Sabadell acabi per integrar-se en el govern municipal.

Marta Farrés i Marta Morell. David B.
Marta Farrés i Marta Morell, presentant l’acord de govern. Autor: David B.

La sessió d’investidura de Marta Farrés va ser l’escenari d’una concentració a la plaça Sant Roc protagonitzada per diversos col·lectius independentistes que rebutjaren tant el resultat electoral com el pacte entre PSC i Podemos. En una mostra d’intolerància i manca als procediments democràtics, els edils socialistes, de Podemos i de Cs foren objecte d’insults i de conats d’agressions físiques de manera que hagueren de sortir escortats de la Casa Consistorial (més info: ‘El ple crític. Procediments democràtics i intolerància‘). Tot un reflex de la gran tensió provocada a la ciutat pel procés sobiranista.

Mobilitzacions independentistes 

El mandat 2015-2019 va estar determinat per les convulsions del procés sobiranista. L’1 octubre de 2015 es celebrà el referèndum que a Sabadell va ser testimoni de la dura i injustificada acció policial a l’escola Nostra Llar per tal d’impedir que votés Carme Forcadell, aleshores presidenta del Parlament de Catalunya i sabadellenca d’adopció. Una acció que fou resposta, el 3 d’octubre, amb una de les manifestacions més massives dels darrers temps a la ciutat i que aplegà a sectors més enllà de l’independentisme en protesta per la repressió policial.

Marxa per la Llibertat carretera de Mollet
Marxa per la Llibertat a la carretera de Mollet. Autor: David B.

No podem ressenyar les nombroses concentracions i actes polítiques del moviment independentista a la ciutat que es succeïren arran de la presó provisional de Forcadell i d’un altre sabadellenc d’adopció, Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural. Només assenyalar en l’any que ara acaba s’han perllongat aquestes mobilitzacions després de la sentència del procés amb nombroses concentracions i manifestacions pacífiques i els greus incidents davant de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via que degeneraren en una batalla campal. Així mateix per les reaccions a l’anomenada Operació Judes, que comportà l’ingrés en presó provisional de dos sabadellencs acusats de terrorisme, només un dels quals hores d’ara continua empresonat.

Foto portada: un dels detinguts, aquest dilluns, sortint del seu domicili. Autor: David B.
Xavier Duch, sortint del seu domicili del carrer Convent. Autor: David B.

Tanmateix, ara el moviment independentista local no compta amb el suport de l’alcaldia. Això es va palesar amb la retirada de la pancarta que reclamava la llibertat dels “presos polítics” del balcó de l’Ajuntament (més info: ‘Análisis. La pancarta y los lazos de la discordia‘), que ha estat resposta amb les concentracions diàries a migdia a la plaça Roc de militants independentistes.

Eleccions repetides i polaritzades

Les eleccions generals repetides del 10 de novembre es celebraren sota l’impacte de la sentència del procés. PSC i ERC revalidaren la seva hegemonia en els seus respectius blocs, però amb una lleugera davallada respecte als comicis del 28 d’abril. Els socialistes mantenen la seva posició de força més votada, però cedint quasi el tres per cent dels suports electorals. ERC es consolidava en la segona posició, malgrat perdre un dos per cent dels vots en el conjunt de la ciutat, però quasi un cinc per cent en el Centre on treu els seus millors registres. És a dir que les forces centrals i majoritàries en els seus blocs i que s’han més proclius al diàleg foren castigades per l’electorat.

Foto portada: Gabriel Rufián, Paco Aranda i Joan Mena. Autor: David B.
Els diputats Rufián (ERC), Aranda (PSC) i Mena (Comuns), votant el 10-N. Autor: David B.

Les formacions independentistes assoliren el 36,67 per cent dels vots i  augmentaren un 3,23 per cent els seus suports electorals respecte a les generals d’abril que potser s’explica pel fet que per primera vegada la CUP concorria en aquests comicis assolint un bon resultat amb 6.939 vots (6,16%). D’altra banda, l’espai de l’esquerra no independentista, PSC i Podemos, mantenia la seva hegemonia a la ciutat amb el 40,1% dels vots, però cedint quasi quatre punts percentuals. La dada més remarcable de la jornada fou la profunda recomposició de l’espai de la dreta espanyolista que sumà el 19,21 per cent dels vots, pràcticament els mateixos registres dels comicis d’abril. Tanmateix Vox es situà en primera posició, pel davant de PP i Cs, amb 7.708 vots doblant els seus suports electorals (del 3,72 per cent al 6,84 per cent dels vots). PP recuperà posicions (del 4 per cent al 6,38 per cent) i, com a la resta del país, Cs experimentà una forta davallada, cedint la meitat del seu electorat (del 12 per cent al 5,9 per cent), producte dels seus greus errors estratègics.

Aquests comicis palesaren una certa polarització de l’espectre polític produït per les circumstàncies excepcionals derivades de l’impacte de la sentència del procés, però també per una repetició de les eleccions que no fou entesa per àmplies franges de l’electoral (més info: ‘Anàlisi 10-N. Dualitat estructural i polarització‘).

Nou cicle polític

A grans ciutats com la nostra, per d’explicar el comportament electoral de la ciutadania s’ha de considerar la combinació de factors d’ordre general i local amb el teló de fons del vot dual centre/barris.

El PSC ha resultat guanyador de les quatre comtesses electorals de manera que s’ha enterrat definitivament aquella conducta electoral dels anys 80 i 90 on els sabadellencs atorgaven la majoria a PSUC/ICV, PSC-PSOE i CiU, segons es tractessin de comicis municipals, generals o autonòmics.

A nivell general, s’observa una recomposició dels espais polítics que s’adiu amb l’experimentat a la resta del país. Així, Esquerra es consolida com a força hegemònica a l’interior de l’espai independentista. A l’àmbit de la dreta espanyolista, l’enfonsament de Cs propicià la recuperació del PP i el que és més inquietant l’ascens de Vox que ha aconseguit penetrar entre l’electorat de barris tradicionalment votants de l’esquerra.

Des d’un punt de vista local, la victòria del PSC de Farrés i Gibert tanca l’etapa de transició postbustista del passat mandat i fa preveure un llarg període d’hegemonia socialista a la ciutat. De fet, l’únic obstacle per això podia haver estar una imputació a l’alcaldessa pel cas Mercuri que s’ha esvaït després de la seva recent compareixença com a testimoni en la peça de SMATSA (més info: ‘Fugaç pas de Farrés pels jutjats‘).

Foto portada: la nova alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, saludant Maties Serracant, alcalde sortint, al ple de constitució. Autor: David B.