Porta& dP Tribuna, 30.1.1940 (AHS).

La primera premsa franquista (1939-1942)

Esbossem un perspectiva dels mitjans de comunicació i propaganda de la dictadura franquista a la ciutat que, en un primer moment, s’embrancaren en les lluites pel poder dintre de les faccions del bàndol nacional i que després esdevindrien la veu monolítica del règim.

A la vigília de la Guerra Civil s’havia reduït l’oferta de la premsa local amb la desaparició del diari republicà El Poble, l’absorció del Diari de Sabadell per l’ultraconservador La Ciutat el gener de 1934 tot i mantenint la capçalera del primer. Al gener del 1935 també desapareixia la conservadora Revista de Sabadell fundada el 1884 per Manuel Ribot i Serra.

Així doncs a l’esclatar la Guerra només hi havia un diari local. Tanmateix el suport del Diari de Sabadell al Front d’Ordre a les eleccions de febrer de 1936 i les sospites respecte al seu recolzament als militars sollevats menaren a la seva incautació. Durant la guerra l’únic mitjà de comunicació escrit fou el Full Oficial del Comitè del Front Popular, editat per l’Ajuntament. A banda dels òrgans dels partits i sindicats republicans com Vertical de la Federació Local de Sindicats (FLS), Superación de la CNT o Impuls del POUM que va desapareixer arran dels Fets de Maig.

La victòria del general Franco suposà l’establiment d’un règim d’estricte control dels mitjans de comunicació que depenien de la Delegación Nacional de Prensa y Propaganda adscrita a la Secretaria General del Movimiento. A Sabadell, entre el 23 de gener de 1939, data de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, fins a l’abril del mateix any no va haver cap mena de premsa local.

Tribuna

El 8 d’abril de 1939 apareixia Tribuna. Diario de la noche. Portavoz del Movimiento Nacionalsindicalista que evocava el nom de Tribuna del Vallès l’òrgan de la Unión Patriótica el partit únic de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Es tractava d’un diari de titularitat privada, de la impremta Dalmau i Farré, que no comptava amb els preceptius permisos governatius. Segons Martí Marín, es va aprofitar el moment de confusió inicial, quan encara no estaven constituïdes les autoritats civils de la província, i gràcies a la benevolència de l’alcalde Esteve Maria Relat, que ja ho havia estat a la dictadura de Primo de Rivera, de les forces militars d’ocupació i de la secció local de la Falange.

Desfilada de 'ex-cautivos' el març de 1939. Autor: Antoni Maria Basté.
Desfilada de ‘ex-cautivos’ el març de 1939. Autor: Antoni Maria Basté.

Tribuna aplegava al sectors de l’Acadèmica Catòlica i la Lliga que havien estat majoritaris de la dreta sabadellenca als anys de la Segona República. El seu director Jaume Calvó, catòlic practicant i proper a la Lliga havia format part del consell de redacció de La Ciutat i del Diari de Sabadell. El cap de redacció fou l’impressor Ramon Ribera Llovet que també havia estat en el consell de redacció del Diari de Sabadell. La línea editorial de Tribuna estava en plena sintonia amb la propaganda feixista dels falangistes amb articles antidemòcrates, antisemites i anticatalanistes. Tot i reivindicant la vella dreta local, això sí depurada de vel·leïtats catalanistes, i el seu paper a la Quinta Columna sabadellenca.

Malgrat això, Tribuna no agradava als sectors adscrits al falangisme i als excombatents que tornaven a la ciutat. De fet, com apunten Andreu Castells i Martí Marín, aquests primers anys de la dictadura a la ciutat van estar marcats per les ferotges lluites pel poder entre les diferents faccions del bàndol nacional. L’influent matrimoni ultradretà format per Domènec Codina i Jacinta Duran, coneguda com Cinta Rompa, que havia tingut un paper destacat a la dictadura de Primo de Rivera, aglutinaren als falangistes i excombatents per tal de precipitar la caiguda de Relat i el tancament de Tribuna que li donava suport.

La tensió va esclatar a la missa de Sant Fèlix, amb la presència del general García Escámez, que havia vingut de visita a Sabadell. A la sortida de l’ofici religiós, Codina va insultar Relat que li va respondre colpejant-lo. Aquest incident precipità la caiguda de Relat i la seva efímera substitució provisional pel carlí Ramon Albareda fins el 7 de desembre de 1940 que fou designat alcalde de la junta gestora l’advocat Joan Marí Corominas.

En aquest context de lluites intestines es presentà una denuncia contra Tribuna davant el governador civil Wenceslao González Oliveros, antic militant de la CEDA, qui la clausurà al mes de juliol quan portava 90 números publicats.

El Boletín de la Falange

El 25 de novembre de 1939 apareixia una publicació més modesta, La vida de Sabadell, impulsada pels editors de Tribuna al temps que procuraven aconseguir l’autorització de la secció local de la Falange per tornar a treure Tribuna. L’11 de gener de 1940 apareixia Tribuna. La vida de Sabadell amb el subtítol Boletín Local de Información i Con la debida autorización de la Jefatura Provincial de Propaganda de Barcelona. A diferència de l’anterior Tribuna no sortia cada dia sinó dimarts, dijous i dissabte, amb un format més reduït, en part per les restriccions de paper. El seu director fou Feliu Pous Burguès, funcionari municipal, que havia estat president local dels Sindicats Lliures, durant els anys del pistolerisme, i havia col·laborat amb la dictadura de Primo de Rivera.

Purt~zdn del Uolcrin de Iiiforniación Local de F.t.'l'. y <ir las J.O.N.S., IcY. Vll. 1940 (AHS)
Purtada del Boletín de Información Local de FET…

Tanmateix aquesta publicació s’embrancà en les lluites internes pel poder ara sota el signe de la picabaralla entre Joan Ribalta Codorniu, cap local de la Falange per mèrits de guerra i l’alcalde Marí Corominas. Els enfrontaments arribaren al punt que els partidaris de Marí enquitranaren la façana del domicili de Ribalta. Una nova denúncia al Govern Civil motivà la clausura de la publicació el 2 de març de 1940 quan s’havien publicat 23 números.

Per esquivar la prohibició, el 5 de març de 1940 sortia una publicació amb el mateix format i periodicitat que Tribuna i que només es diferenciava d’aquesta per la seva capçalera: Boletín de Información Local de FET y de las JONS.  A parer de Marín, el nomenament de Correa Véglison, nou Governador Civil i alhora cap provincial del partit únic, va contribuir decisivament a normalitzar la situació a Sabadell. A partir d’aleshores “cap publicació no seria mai més l’òrgan d’una fracció o d’un bàndol, sinó la veu oficial independentment que existissin divisions internes de fet”.

Això es va veure reflectit en el Boletín que va deixar de ser emprat en les lluites intestines i esdevingué una “veu monolítica” del règim i va consolidar-se, multiplicant els seus col·laboradors. Aquesta nova situació es va correspondre amb un nou equilibri intern dintre la direcció de la secció local de la Falange on hi participaren personalitats de totes les procedències de la dreta sabadellenca: exlligaires com Andreu Grau Molins, Joaquim Sallarès Llobet o  Sala Vinyals; excombatents, liderats per Josep Maria Marcet, com Riba Domènech, Taulí Coll que també havien estat membres de la Lliga, i Dalmases Riera; catòlics com el futur alcalde Antoni Llonch Gambús i Sallarès Llobet. Només quedaren exclosos els excombatents dissidents i personalitats com Joan Llonch Sala que havien apostat per una resurrecció de la Lliga. Aquesta pacificació de les lluites internes coincidí amb l’irresistible ascensió de Marcet a l’alcaldia.

El diari Sabadell

Tant Tribuna com Boletín eren vehicles de propaganda del règim més que mitjans d’informació. Aquestes publicacions constaven de dos o tres fulls, números extraordinaris a banda com els dedicats a les efemèrides franquistes com l’aniversari de la Liberación, el Día de la Victoria o la Festa Major. La major part del seu contingut estava destinat a les activitats del partit únic i les seves organitzacions com ara Educación y Descanso, Auxilio Social, Frente de Juventudes, Sección Femenina o SEU.

A la primera època Tribuna comptà amb col·laboradors com Enric Serradell, carlista, que havia estat l’organitzador dels Sindicats Lliures a Sabadell i uns dels puntals de la dictadura de Primo de Rivera, que es distingí pels seus articles en favor de l’Alemanya nazi; Joan Arús poeta catalanista ara les files del franquisme; Francesc de Paula Custodio, exmilitant d’Estat Català, Feliu Gambús Guarro, efímer alcalde de la Lliga al 1923, així delegats dels diversos serveis de la Falange. A la segona època s’hi afegiren representants del món catòlic com Pau Maria Llonch i Feliu Renau; falangistes com Manuel Farré o González Torrecilla i excombatents com Truyols Prat.

Portada de 'Sabadell'.
Portada de ‘Sabadell’.

El Boletín va incorporar altres col·laboradors com l’exlligaire Joan Baptista Vives per les ressenyes d’art i espectacles, al membre de l’Acadèmia Catòlica Joan Garriga per les exposicions, Pere Pascual Salichs, exalcalde de la Lliga, el catòlic integrista Josep Maria Riu i Josep Palau Blancher per les gasetilles i feines puntuals. Potser la característica més destacada del Boletín fou la recuperació d’artistes i intel·lectuals com Vila Arrufat, de la Colla de Sabadell, Joan Vilatobà, fotògraf que havia estat regidor del republicans radicals o Lluís Mas, director del Museu i membre de l’Acadèmia Catòlica. En l’anàlisi de Marín es tractava d’una publicació que aplegava a tota la gent d’ordre de la ciutat, independentment del seu passat catalanista o demòcrata, sempre i quan renunciessin a les seves anteriors conviccions.

El 1942, coincidint amb el definitiu aposentament de Marcet a l’alcaldia, sortia el diari Sabadell amb la vocació de convertir-se en un òrgan de premsa comarcal, més obert que els anteriors on fins i tot podien tenir cabuda los indiferentes i fins i tot els desafectos. Els tres primers directors de Sabadell foren Josep Maria Arnella Gallego, Josep Deu Amat i Josep Palau Blancher, tots tres alhora Delegados Locales de Prensa y Propaganda del Movimiento. El primer, catòlic i catalanista de dretes, que ostentà el càrrec entre abril de 1942 a gener de 1945, contribuí decisivament a la consolidació del diari amb un equilibri entre catòlics i falangistes. Josep Deu, fou director de Sabadell fins el 1951, havia format part de la División Azul i havia estat l’encarregat de la secció de cinema a Tribuna. Josep Palau va ostentar el càrrec fins a la transició i sota la seva direcció s’incorporaren a Sabadell joves formats al Frente de Juventudes com Josep Maria Cabezas, redactor de les memòries de Marcet o Joan Macià Mercader un dels periodistes locals més emblemàtics del règim.

Arnella incorporà com a col·laborador a Josep Torrella Pineda, funcionari depurat per catalanista, com a crític de cinema retomant la seva tasca al Diari de Sabadell de preguerra. Deu va fitxar al també catalanista Joan Montllor i Pujal, al final de la dècada dels 40, per articles sobre excursionisme, el rodal i temes d’aquest estil. Palau incorporà com a la seva mà dreta al falangista Antonio Gil Sales. També hi col·laborà a les pàgines d’art i literatura el poeta i capellà, Camil Geis.

Bibliografia

CASTELLS, Andreu. Sabadellinforme de l’oposició. El franquisme i l’oposició sabadellenca 1939-1976. Edicions Riutort, Sabadell, 1989.
MARCET COLL, José María. Mi ciudad y yo. Veinte años en una Alcaldía. 1940-1960. Duplex, Barcelona, 1963.
MARIN i CORBERA, Martí. Premsa i poder local en el Sabadell de la postguerra, 1939-1942,  Arraona, n. 13, 3ª época, 1993.
THOMAS, Joan Maria. Falange, Guerra Civil, Franquisme. FET y de las JONS de Barcelona en els primers anys del franquisme. Publicacions Abadia de Montserrat, 1992.

Foto portada: portada de Tribuna, el 30 de gener de 1940 (AHS).

Comments are closed.