Si la primera part de l’article s’abordava el procés de creació de la Corporació Sanitària Parc Taulí i els seus primers reptes (veure aquí: ‘L’hospital Talí i el dèficit crònic dels serveis sanitaris (1)’), en aquesta segona part abordem la dimensió i l’impacte de les retallades sanitàries endegades pels governs de la Generalitat, així com la resposta dels treballadors a través de les seves organitzacions sindicals i de la ciutadania al voltant del moviment veïnal.
La crisi financera que esclatà al 2008 va comportar tot un seguit de brutals retallades als serveis públics que afectaren molt directament la sanitat. Una política dirigida per Boi Ruiz, conseller de Salut del govern d’Artur Mas i cap de la Unió Catalana d’Hospitals que agrupa als centres privats, qui afirmava que “la salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l’Estat”.
Pel que respecta a Sabadell, el febrer de 2011, es presentà un rigorós programa d’ajustos per a reduir el pressupost de la Corporació Sanitària Parc Taulí -que opera com una entitat privada però amb finançament públic- en 14 milions d’euros que implicava el tancament de 12 llits de medecina interna en Santa Fe, altres 34 al Centre Albada i la clausura de tres quiròfans en horari de tarda, així com el tancament de certes consultes externes. En l’àmbit laboral, no es renovaren els contractes de 260 treballadors, es van rebaixar el 5 per cent dels salaris (que encara no s’han recuperat) i es retirà la paga extraordinària de Nadal.
Aquestes retallades tingueren un efecte devastador sobre uns serveis sanitaris que ja patien un dèficit crònic i anirien en augment arribant a la pèrdua de 150 llits. Tal i com denunciaren els treballadors del Taulí, les retallades es traduïren en 1.800 intervencions quirúrgiques anuals menys, la reducció del 10 per cent de visites i d’un 10 per cent de proves diagnòstiques amb el consegüent augment de les llistes d’espera.
Paral·lelament, l’estiu de 2013, l’Institut Català de la Salut (ICS) i CatSalut anunciaven el tancament de deu CAPs de la ciutat a l’agost a partir de les 3 de la tarda i durant tot el dia el CAP Sud, Gràcia i el dispensari de Poblenou amb les úniques excepcions dels CAPs de Sant Fèlix i Can Oriac que actuarien com a centres d’urgències.
D’altra banda, aquestes retallades foren aprofitades per aprofundir en l’estratègia privatitzadora de la Generalitat. Així el comitè d’empresa del Taulí va denunciar al 2015 que, mentre hi havia plantes tancades a l’hospital, els pacients eren derivats al grup privat IDC que gestionava entre altres centres privats la Clínica del Vallès (l’antiga Aliança) i l’Hospital General de Catalunya de Sant Cugat. De manera que, alhora que els recursos que el Servei Català de la Salut (SCS) destinava al Taulí van caure un 12 per cent entre 2012 i 2013, la inversió pública a IDC s’incrementava en un 15 per cent en el mateix període. Unes derivacions qualificades “d’obscenes” pel sindicat Metges de Catalunya, que denunciaren, mitjançant un comunicat, una política de “retallades al sistema públic i augment de la contractació als centres sanitaris privats”.
Protestes i mobilitzacions
Aquestes mesures provocaren la indignació dels treballadors del Taulí i del moviment veïnal que respongueren amb nombroses mobilitzacions. Hem de recordar que la plantilla de la Corporació Sanitària està formada per uns 3.400 treballadors i és la principal empresa a Sabadell en número dels treballadors.
El novembre de 2012 els treballadors de l’Hospital Sant Pau de Barcelona inicien un tancament de protesta per la retallada salarial de 5 per cent, seguit per altres hospitals, entre ells el Parc Taulí. El nombre de 2012, el comitè d’empresa del Taulí organitzà l’acampada indefinida al vestíbul de l’hospital. Els concentrats es mostraren contraris a la privatització dels hospitals públics, reivindicaren l’eliminació de l’euro per recepta, que no s’apliquessin més retallades laborals, ni s’instauri el nou pla de treball de més hores i que no es clausurin més serveis.
El 24 de gener de 2013, un miler de persones van manifestar-se des del Taulí fins la plaça Sant Roc en defensa de la sanitat publica i denunciant la corrupció del cas Mercuri. El diumenge 17 de març de 2013, unes 300 persones participaren en la marxa entre Sabadell i Terrassa en defensa de la sanitat pública convocats per la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública. La marxa va finalitzar al lloc on s’havia (set anys després no s’ha mogut un totxo) de construir el CAP Can Llong. Allí es llegí un manifest on es recordà que, en els dos hospital de servei públic a Sabadell i Terrassa, s’havien deixat de fer 2.000 operacions, s’havien reduït en més d’un centenar de llits hospitalaris, s’havien retallat les visites i proves diagnòstiques. La Plataforma denuncià la reducció dels salaris dels professionals sanitaris al voltant del 20%, així com la imposició del model de privatització de la sanitat pública catalana i espanyola.
Les retallades als Centres d’Atenció Primària
El 19 de juny del 2103 un miler de persones dels barris del nord de la ciutat i d’altres col·lectius ciutadans es concentraren davant el CAP del Nord, a Ca n’Oriac, per a paralitzar els plans del SCS i tallaren el trànsit a la Ronda Oest i l’Avinguda de Matadepera. També, demanaren l’assistència massiva a la concentració a la plaça Sant Roc per tal de pressionar en l’entrevista entre representants de l’Ajuntament, la Generalitat i de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública per a tractar del tema.
La protesta ciutadana va demostrar la seva efectivitat ja que en aquesta reunió, celebrada el 20 de juny de 2013, l’ICS va donar marxa enrere als seus plans inicials. Així es van mantenir oberts al mes d’agost els CAPs del Centre, Merinals, Nord, Merinals i Creu de Barberà. El CAP de Can Rull, gestionat pel Taulí, continuà amb el seu horari habitual fins el 14 d’agost i tancà a partir de les 15h a la segona quinzena del mes. Tanmateix es mantingué la clausura durant tot el mes dels CAP Sud, Gràcia, Poblenou i La Concòrdia. Altres, com el CAP Torre-romeu, CAP Creu Alta van tancar a les tardes (més info: ‘Marxa enrera‘)
No obstant això, les mobilitzacions continuaren. El 17 de juliol un centenar de veïns, convocats per les Associacions de Veïns de Sol i Padrís, Nostra Llar i Rambla Centre, es concentraren davant del CAP Sant Oleguer per protestar contra el seu tancament al mes d’agost. L’endemà un centenar de veïns de Campoamor i Espronceda es contentraren davant del CAP Campoamor per denunciar el seu tancament durant el mes d’agost que afectava a unes 40.000 persones. El 29 d’octubre de 2013, 400 veïns d’aquests barris tornaren a mobilitzar-se i comptaren amb el suport dels treballadors del CAP que manifestaren que la sanitat pública estava en perill i alertaren sobre les privatitzacions.
Per a evitar que aquesta situació es reproduís al 2014, es succeïren diverses mobilitzacions. El 30 de gener de 2014, un centenar de persones es concentraren davant el CAP Sud, tot anunciant que aquesta acció es repetiria cada quinze dies en diversos CAPs de la ciutat. El 13 de febrer del mateix any uns 200 veïns es concentraren davant el CAP de Poblenou, que va tancar durant els mes d’agost de 2012 i 2013, a fi d’evitar que això torni a succeir. El 5 de març de 2014 es convocà una dia de tancament a les oficines de l’ICS a Sabadell amb l’objectiu de denunciar el desmantellament, privatitzacions i externalitzacions de la sanitat pública. L’abril de 2014 la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell anuncia una campanya contra les retallades sanitàries i contra la decisió unilateral de l’ICS de reduir el nombre de pediatres per jubilació als CAPs de Sol i Padrís i Torre-romeu, sense que es tingui la intenció de substituir-los.
El col·lapse a les urgències del Taulí
L’efecte de les retallades fou especialment dur a les urgències del Taulí. El 30 d’octubre de 2014, 500 persones, convocades pel Col·lectiu en Defensa de les Urgències del Taulí, format pels sindicats CATAC i CC.OO, els partits ERC, Entesa per Sabadell, EUiA, ICV i Podemos, la FAVS i els iaioflautes, marxaren des del Taulí fins l’Ajuntament per reclamar canvis en la gestió hospitalària. Els dos principals punts de la seva protesta foren les llargues esperes a urgències, les esmentades derivacions a centres privats i el tancament de llits hospitalaris.
Les protestes continuaren i els treballadors del Taulí realitzen aturades diàries al migdia al vestíbul de l’Hospital. El 15 d’abril de 2015, amb el suport de la FAV, els iaioflautes i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), es celebrà una manifestació des del a Taulí a l’Ajuntament per a reclamar una sanitat pública de qualitat i l’aturada de retallades, tant les dels serveis sanitaris com les salarials.
El comitè d’empresa del Taulí denuncia, al desembre de 2015, el col·lapse de les urgències amb 51 malats a urgències sense llit, amb boxes i passadissos doblats. Es demanà l’aplicació al Taulí del Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que suposaria habilitar entre 30 i 40 llits hospitalaris per encarar la saturació del servei d’Urgències. El mes de juny del 2017 els iaioflautes protagonitzen dues accions de protesta a l’Hospital Taulí pel tancament de llits a l’estiu.
L’arribada ara del nou govern a la Generalitat, format per Convergència i ERC, en la llista independentista unitària, Junts pel Sí, a finals del 2015 semblar mostrar una major sensibilitat en aquesta qüestió. El nou conseller de Salut, Toni Comín, independent a les llistes d’Esquerra, anuncià, al gener del 2016, que la Clínica del Vallès deixaria de rebre pacients de l’hospital Parc Taulí. Tanmateix, continuen les mobilitzacions dels treballadors del Taulí que, al mes de febrer de 2016, reclamaven les pagues extres pendents dels anys 2012, 2013 i 2014.
El 13 de maig del 2016, Toni Comín, realitza una visita a Sabadell, on presenta un Pla per pal·liar el col·lapse a les urgències al Taulí. Per un costat, distribuir les operacions i ingressos hospitalaris que el CatSalut contractava a la Clínica del Vallès entre el Taulí i l’Hospital de Terrassa. En una proporció de dos terços per l’hospital sabadellenc i un terç pel terrassenc tant pel que fa a les operacions anuals com als ingressos econòmics, llits o quiròfans reoberts i personal contractat. Així entre el Taulí i l’Hospital de Terrassa es contractarien de forma indefinida 65 persones directament de la Clínica del Vallès. El comitè d’empresa criticà aquest pla i demanà la millora de les condicions laborals de la plantilla del Taulí. Reclamen que els treballadors fixos puguin ampliar els seus contractes, aplicar la promoció interna i que els eventuals disposin de contractes indefinits. Si sobressin llocs de feina per fer front a l’activitat contractada al Taulí, recolzarien l’obertura d’una convocatòria per incorporar personal com ara el procedent de la Clínica del Vallès; però no abans.
La polèmica ampliació de les urgències
El mateix dia l’alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez (ERC) anuncià que l’Ajuntament de Sabadell efectuaria una inversió de 4,1 milions d’euros per resoldre el col·lapse del servei d’urgències del Taulí i que sortirien del superàvit de 5,8 milions d’euros del Pressupost Municipal (més info: ‘El Taulí tindrà 96 nous llits per pal·liar la saturació d’urgències‘). Primer es va parlar de préstec però es tracta d’una aportació patrimonial que, finalment ascendí a 4,4 milions d’euros i no retornaria a les arques municipals. Amb aquests recursos es construirien dues plantes adossades a l’edifici del Taulí amb 2.100 metres quadrats i una capacitat per 96 nous llits, que posteriorment es reduirien a 72. Per la seva banda, Comín es comprometé a destinar al Taulí els cinc milions d’euros que es pagaven per les derivacions a la Clínica del Vallès i aportar 3,5 milions més per pal·liar l’efecte de la sentència que obliga a pagar al Taulí set milions d’euros per les cotitzacions de les guàrdies del seu personal sanitari. També a desencallar el CAP Can Llong. Aquell acord es va anomenar Pacte de Salut, incomplert i prorrogat el passat desembre.
El 24 de novembre del 2016, el mateix dia que el Ple Municipal aprovà aquestes mesures, Comín i el vicepresident Oriol Junqueras tornen a la ciutat en una visita al Taulí. Aquesta decisió del govern municipal quatripartit format per ERC, Crida per Sabadell, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell va obrir una polèmica política ja que les formacions a l’oposició (PSC, Cs i PP) consideraren que no hauria de ser l’Ajuntament qui sufragi l’ampliació del Taulí, competència de la Generalitat, i apunten críticament al fet que tant l’alcalde com Comín i Junqueres pertanyin al mateix partit. També, es critica que només sigui l’Ajuntament de Sabadell qui aporti aquests fons quan el Taulí llavors tenia un àrea d’influència de 13 municipis.
En qualsevol cas, les obres d’ampliació semblaren perseguides per una maledicció. L’empresa adjudicatària, Acciona, va renunciar als treballs, circumstància que provocà la paralització de les obres que havien començat al maig del 2018 amb un calendari d’execució de 15 mesos. La constructora, presidida per José Manuel Entrecanales, havia guanyat el concurs enfront a nou empreses al presentar un pressupost de 4,1 milions d’euros, un cinc per cent inferior a la quantitat fixada per la Generalitat. Ara reclamava més diners per acabar el projecte, una maniobra que alguns qualificaren de xantatge. Finalment, després d’una altra licitació, els treballs es reprengueren el maig de 2019. S’han hagut d’acabar a tota màquina durant la crisi del coronavirus, per activar llits davant la pandèmia.
Mentrestant, continuava el col·lapse estructural a les urgències. El gener de 2017 el comitè d’empresa del Taulí denuncià aquesta situació i envia una carta a Comín, on li traslladaren la pressió assistencial “insuportable” que patia l’hospital i posava en risc la seguretat dels pacients i reclamaren mesures urgents per combatre el “col·lapse generalitzat”. El 2 de febrer de 2017, un miler de persones, convocades per la Plataforma Assembleària de Treballadors del Taulí (PATT) es manifestaren contra la saturació del servei d’Urgències (més info: ‘Clam per la millora de les urgències‘) Potser per a respondre aquestes crítiques i mobilitzacions, el març del 2017, el director general de la Corporació Sanitària, Joan Martí, va cessar a Maria Luisa Iglesias com a directora del servei d’Urgències i anuncià una reestructuració integral del servei. No obstant això, el desembre de 2017 el sindicat CATAC-CTS/IAC tornava a denunciar el col·lapse del servei d’Urgències del Taulí que qualifiquen “d’insostenible” ja que uns 70 pacients esperaven llit en un espai previst per només 25.
Altres problemes de la sanitat
A banda de la situació de les urgències al Taulí, la sanitat pública a la ciutat pateix d’altres problemes que aquí només esmentaren. Un d’ells és el relatiu a la situació de l’assistència primària. L’octubre de 2018 membres de FAVS es concentraren davant diversos CAPs per tal de denunciar la degradació de l’assistència primària, sota el lema “les llistes d’espera maten”. El novembre de 2018 es realitzà la vaga a l’atenció primària i als hospitals concertants com el Taulí, convocada pel sindicat Metges de Catalunya i amb un notable seguiment. Els facultatius reclamaren la recuperació del poder adquisitiu perdut des del 2010 i un increment de la despesa en el nivell bàsic assistencial que, al seu parer, es troba una situació crítica a causa de les retallades.
Una altre qüestió és la derivada dels retards i els incompliments del compromisos respecte al CAP Can Llong, el darrer equipament bàsic sanitari pendent a la ciutat, que motivaren nombroses protestes i mobilitzacions dels veïns afectats. Finalment, el mes de febrer d’enguany, poc abans de la crisi del coronavirus, s’adjudicaren les obres de construcció del CAP que està previst comenci a funcionar a principis del 2022. Aquest CAP, com el de Can Rull, serà gestionat per la Corporació Sanitària Parc Taulí, la qual cosa revela la persistència de les polítiques de la Generalitat de sostraure l’atenció primària de la xarxa pública.
El tancament de l’oncologia infantil
Finalment, no podem deixar de citar la polèmica generada per la clausura de l’històric servei d’oncologia pediàtrica del Taulí, anunciat al gener de 2019, que motiva moltes protestes i la manifestació convocada per la Taula Social de Sabadell, on participen centenars de persones, el 28 de febrer del mateix any.
Bibliografia
POZO, Josep Antoni. https://www.isabadell.cat/opinio/hospital-parc-tauli-de-sabadell-daquelles-retallades-per-josep-antoni-pozo/
SANTAMARÍA, Antonio. Història del moviment veïnal de Sabadell. Cinquanta anys de lluita. Edita FAVS, Sabadell, 2019.
Barris. Revista de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell.
Diari de Sabadell.
Més informació:
L’Hospital Taulí i el dèficit crònic dels serveis sanitaris (1): 1984-2011