Fernàndez, el segon per l'esquerra, en l'acte de possessió com a delegat del govern de la Generalitat a Catalunya. Autor: cedida.

Anàlisi. ‘L’acumulació de càrrecs de Juli Fernàndez’

La designació del líder local d’ERC com a Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona ha desfermat les crítiques de dos dels seus socis a l’executiu local. L’afer revela també que Juli Fernàndez està disposat a tot per tal d’aconseguir l’alcaldia de Sabadell.

No es pot negar que Juli Fernàndez és un polític ambiciós. I no ho diem en sentit pejoratiu ja que l’ambició -la voluntat de poder- és una característica consubstancial a l’activitat política; però potser en aquest cas s’ha passat de frenada. Fernàndez acumula els càrrecs de segon tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia, portaveu municipal d’ERC, candidat a l’alcaldia i Delegat del Govern de la Generalitat a Barcelona. Això sí, com va fer Manuel Bustos a la Diputació de Barcelona, renunciant al sou de l’Ajuntament a favor dels emoluments de l’administració supramunicipal

Fernàndez ja va demostrar que no anava escàs de la qualitat de l’ambició quan va assolir l’alcaldia a les passades municipals, tot i ser la tercera força política en nombre de vots. Això no només perquè va aconseguir un major consens entre els grups municipals que constituïren el quatripartit, sinó perquè va ser qui va manifestar més determinació per a ser alcalde.

Així mateix va tornar a demostrar-ho, ara farà un any, amb la polèmica al voltant del relleu a l’alcaldia. Fernàndez, amb el suport de Marisol Martínez (Guanyem Sabadell), es va oposar amb ungles i dents a la seva substitució. Finalment, no aconseguir el seu objectiu, però a canvi va quedar-se amb les principals competències del cartipàs (Urbanisme i Economia), deixant a Maties Serracant (Crida per Sabadell) amb l’alcaldia pelada.

Foto portada: Marisol Martínez, Maties Serracant, Juli Fernàndez i Joan Berlanga, al balcó de l'edifici consistorial. Autor: David B.
Martínez (Guanyem), Serracant (Crida), Fernàndez (ERC) i Berlanga (UpC), el 13 de juny de 2015, durant la investidura de Fernàndez. Autor: David B.

No obstant això, Fernàndez no va pair gaire bé la substitució a l’alcaldia. Precisament quan el procés sobiranista entrava en la fase decisiva, amb el referèndum de l’1 d’octubre, la proclamació unilateral d’independència i les mobilitzacions a favor dels polítics presos, dos dels quals, Carme Forcadell i Jordi Cuixart, són veïns de Sabadell. Fernàndez havia reiterat que Sabadell havia de ser la “punta de llança” de l’independentisme a l’àrea metropolitana de barcelona, va comprovar com tot el protagonisme polític i mediàtic anava cap a l’alcalde Serracant.

Diverses fonts apuntaven que l’alcaldia de Sabadell podia ser un trampolí per a destins polítics més elevats. De fet, Fernàndez, amb el tripartit, entre 2007 i 2011, va ser director general de Joventut de la Generalitat, primer com a director de l’empresa pública Turisme Juvenil de Catalunya SA i després com a director de l’Agència Catalana de la Joventut. La recent designació com a Delegat del Govern a Barcelona, sembla satisfer, almenys parcialment, la seva ambició d’ostentar un càrrec més enllà de l’àmbit merament local; però també per reforçar les seves aspiracions a tornar a ser alcalde de la ciutat. Doncs Fernàndez recentment va ser elegit candidat a l’alcaldia en unes primàries on fou l’únic candidat.

Crítiques i suports

Aquesta acumulació de càrrecs no ha estat ben vista pels seus socis de govern. Crida per Sabadell va trencar el foc a Twitter en un fil on, sense esmentar el seu soci, criticava la professionalització de la política i defensava que la pràctica municipalista s’ha de centrar en una bona gestió de la ciutat. I és que només una de les dues carteres (Urbanisme i Economia) que ostenta Fernàndez a l’equip de govern local ja justificaria una dedicació exclusiva.

Des d’Unitat pel Canvi van ser més explícits. No només perquè el citaven pel seu nom, sinó perquè consideraven que amb aquesta decisió, Fernàndez ha vulnerat “l’ADN de l’acord de govern” i redueix la seva dedicació a la ciutat en temes tan estratègics com són els de la competència del líder local d’ERC. Amb tants trencaments dels pactes de govern, no s’explica com aquesta formació encara continua a l’equip de govern.

Juli Fernàndez
Juli Fernàndez, en la presa de possessió com a delegat del govern. Autor: Generalitat

Guanyem Sabadell, reproduint l’alineament de forces que va donar-se en la polèmica pel relleu a l’alcaldia, va sortir en defensa de Fernàndez. Així recordava com a la seva etapa d’alcalde va aportar molt recursos a la ciutat, utilitzant la seva connexió directa amb els consellers del seu partit al Govern de la Generalitat i que des del seu nou càrrec pot fer el mateix. D’aquesta forma, està clar cap a on aniran els suports postelectorals de Marisol Martínez si a les properes municipals es presenta en solitari i aconsegueix tenir representació al consistori.

De fet, Martínez va emprar els mateixos arguments de Juli Fernàndez, que va adduir ”poder continuar ajudant a la ciutat de Sabadell des de la meva responsabilitat, en tot allò que pugui, des de la delegació territorial”.

Dues lliçons

D’aquest episodi podem extreure dues lliçons polítiques. La primera pivota en torn a la precària unitat del govern municipal. Si fa uns dies van haver-hi fortes discrepàncies arran de la renúncia de Joan Berlanga a exercir de portaveu del govern local (més info: ‘Tempesta política en un got d’aigua‘), ara la picabaralla s’ha centrat en l’acumulació de càrrecs de Juli Fernàndez que, com s’ha vist, gaudeix del suport incondicional de Guanyem Sabadell.

La segona gira al voltant de la voluntat de líder local d’ERC de preparar la seva cursa a l’alcaldia capitalitzant el seu càrrec de delegat de govern que, entre altres coses, cerca contrapesar la candidatura de Lourdes Ciuró, Junts per Sabadell, que compta amb el suport explícit de l’expresident Carles Puigdemont.

A hores d’ara ningú seria capaç de pronosticar qui serà el proper alcalde de Sabadell. La campanya electoral serà duríssima.

Foto portada: Fernàndez, al desembre. Autor: David B.