Foto portada: els alcaldables Farrés, Berlanga, Fernàndez, Serracant, Ciuró, Hernández, Martínez i Gesa.

Anàlisi. ‘Incerteses a 100 dies de les municipals’

Quan falten 100 dies per a les eleccions municipals s’han produït una sèrie de moviments que ens proporcionen algunes claus per esbrinar com es desenvoluparà una campanya electoral plena d’incerteses i d’intens protagonisme femení.

De moment només algunes formacions han presentat els eixos del seu programa o han difós la seva candidatura. La primera va ser Lourdes Ciuró, qui sota les sigles de Junts per Sabadell, va exposar el passat 16 de gener a l’Espai Cultura de l’antiga Caixa Sabadell (més info: ‘Ciuró arrenca la campanya amb el compromís de transformar la Gran Via i el Ripoll‘), els tres eixos (econòmic, social i mediambiental) de la seva proposta amb el missatge central de remuntar la situació de decadència que experimenta Sabadell i situar-la entre les ciutats capdavanteres en el context de la globalització. A l’acte va cridar l’atenció l’absència, excepte Toni Font, dels regidors del grup municipal del PDeCat així com que Ciuró fos l’encarregada de presentar en solitari les seves propostes programàtiques. Un fet que expressa l’escassa sintonia de la candidata, alineada amb Carles Puigdemont, amb la vella guàrdia postconvergent i on sembla que hi ha l’interès d’amagar les sigles d’aquesta formació sota el paraigües del sabadellenquisme.

Dies després d’aquesta presentació va anunciar-se que Francesc Baró, ex coordinador de la secció local i ex membre de secretariat nacional de l’ANC, anirà de número dos d’aquesta candidatura. Un moviment que cerca desactivar la llista de Primàries Sabadell, on es rumorejava que podria figurar en un lloc destacat Montserrat Chacon, regidora independent d’ERC qui no repetirà en la candidatura d’aquesta formació. També es busca disputar a ERC el vot independentista, com es va palesar en les seves declaracions, flanquejada per Baró, apel·lant a la “unitat estratègica” de l’independentisme, amb el missatge que no ha estat ella la culpable de no assolir una candidatura unitària i apostant –sense tancar cap porta- per un govern de coalició secessionista després de les municipals (més info: ‘Ciuró veu més a prop la unitat estratègica de l’independentisme‘). Així es busca capitalitzar els anhels d’unitat de les bases del moviment independentista i, implícitament, acusar a Esquerra de fomentar la divisió.

Les expectatives del PSC

Qui també ja ha posat en marxa la seva cursa a l’alcaldia és Marta Farrés. L’exregidora socialista va arrencar la seva campanya amb un míting que va comptar amb la participació de la vicepresidenta de govern, Carmen Calvo i del primer secretari del PSC, Miquel Iceta (més info: ‘Farrés amb la vicepresidenta Calvo‘). Un fet que posa de relleu les expectatives de les direccions del PSOE i PSC per recuperar l’alcaldia de Sabadell.  Tot indica que els socialistes espanyols i catalans posaran tota la carn a la graella per tal d’aconseguir aquesta fita.

Foto portada: Carmen Calvo i Marta Farrés, aquest dissabte. Autor: R.Benet.
La vicepresidenta Carmen Calvo i Marta Farrés, a Fira Sabadell. Autor: R.Benet.

Farrés, que va jugar amb habilitat el tema de la retirada del servei d’oncologia pediàtrica a l’Hospital Taulí, va avançar els eixos de la seva proposta programàtica flanquejada pel seu alter ego, el diputat Pol Gibert. En el seus plantejaments s’aprecien alguns punts de coincidència amb les propostes de Ciuró com ara la seva preocupació per la manca de projecte de ciutat o en d’altres temes com la reconversió de la Gran Via i les rondes de circumval·lació per a resoldre els problemes de mobilitat endèmics a la ciutat o potenciar l’Aeroport.

A la vista d’aquestes coincidències no podria descartar-se un pacte postelectoral, si no fos per les profundes discrepàncies entre les dues alcaldables entorn a la qüestió nacional que ho fa extremadament difícil, encara que no impossible.

Marisol Martínez i els Comuns

Marisol Martínez, líder i cap de llista de Guanyem Sabadell, va presentar a l’Hotel Verdi, les seves propostes programàtiques i els seus candidats (més info: ‘Martínez vol crear 1.000 llocs de treball‘). Martínez, amb una ambició política desbordant, va manifestar la seva voluntat de ser alcaldessa. Arropada per personalitats de la societat civil local com Jordi Grané, Sebastià Gallardo, Carlos Lorente o Maite Brunet, va proposar una sèrie de mesures de fort sabor populista com ara la creació d’un miler de llocs de treball, hores transport públic gratuït a les escoles, el retorn de les discoteques i locals d’oci nocturn o un increment de la seguretat als barris.

A diferència de Ciuró i Farrés, Martínez no té assegurada l’acta de regidora, malgrat la seva incansable tasca política i la seva gran exposició mediàtica en aquest mandat. Fa quatre anys va obtenir dos regidors jugant hàbilment amb la confusió de l’electorat de Podemos, llavors un formació en alça. Ara la formació liderada per Pablo Iglesias no gaudeix d’aquell tirón electoral. Tanmateix l’elevada fragmentació d’aquest espai que pot concórrer a les municipals en tres candidatures separades, liderades per Joan Berlanga, Marta Morell i Ramon Vidal, pot afavorir les seves expectatives. En efecte, si l’espai dels Comuns anés unit a aquests comicis, Guanyem tindria poques possibilitats d’obtenir representació al Consistori.

Joan Berlanga. Autor: David B.
Joan Berlanga, cap de llista dels comuns . Autor: David B.

En aquest context de divisió s’ha d’interpretar el manifest de suport a Joan Berlanga, subscrit per la vella guàrdia del PSUC e ICV i alguns dirigents d’EUiA, com ara el diputat sabadellenc, Joan Mena (més info: ‘Manifest de suport a Berlanga‘). Es tracta d’un intent de reforçar la seva posició enfront de l’acord entre Podemos i la direcció nacional d’EUiA, liderada per Joan Josep Nuet, per tal de donar suport a Marta Morell de Podemos.

Ramon Vidal va voler afegir-s’e a la festa amb unes dures declaracions on acusava a la “vella casta d’Iniciativa” de manipular l’espai dels Comuns a Sabadell . Unes manifestacions que en un altre context haguessin merescut la seva expulsió del grup municipal d’Unitat pel Canvi, encara que és possible que des d’aquesta coalició s’hagin estimat més no fer-ho per tal de no victimitzar-lo i donar-li publicitat gratuïta.

Per una d’aquelles paradoxes habituals en la política, una formació que va néixer sota la bandera de la unitat de l’esquerra pot esdevenir la campiona de la divisió.

Serracant per dos anys

L’assemblea de la Crida per Sabadell, celebrada a la sala polivalent del Parc del Nord, va  presentar la seva candidatura encapçalada per l’alcalde Maties Serracant. Tanmateix es va anunciar que aquest no acabaria el proper mandat en compliment del codi ètic de la formació que prescriu una duració de vuit anys en l’exercici dels càrrecs públics. Una determinació escassament engrescadora pels votants que no pertanyin al seu nucli dur de la Crida.

Serracant als Jutjats de Sabadell. Autor: David B.
Serracant. Autor: David B.

La seva llista, d’àmplia representació femenina, presenta en els llocs amb possibilitat d’obtenir l’acta de regidor forces novetats. Així no repeteixen ni Glòria Rubio ni Miriam Ferràndiz, substituïdes per Nani Valero i Anna Lara. El regidor Lluís Perarnau figura en el quart lloc; és dir que repetiria com edil si aquesta formació obtingués –cosa improbable- els mateixos resultats que fa quatre anys (més info: ‘Serracant serà cap de llista de la Crida per Sabadell‘).

L’espasa de Damocles de Vox

A l’extrem de l’arc ideològic del Consistori, Esteban Gesa va presentar les seves prioritats polítiques –manteniment de la via pública, mobilitat i seguretat- en un acte a la seu de la Hermandad Virgen de Gracia de Can Puiggener, acompanyat pel periodista i ministre tabarnès, Tomás Guasch i Alejandro Fernández, flamant president del PP a Catalunya (més info: ‘Gesa (PP) presenta la seva campanya‘).

Sobre Gesa penja l’espasa de Damocles de Vox, ja que podria donar-se la circumstància que el partit d’ultradreta no entrés al Consistori, però que els seus vots deixessin sense representació al PP.

Perspectives generals

A l’hora de redactar aquestes línies ni ERC ni Ciutadans han presentat ni els seus eixos programàtics ni la seva llista electoral, que serà encapçalada per Juli Fernàndez i Adrián Hernández respectivament. Les dues formacions poden resultar afavorides pel judici als polítics independentistes que constituirà el teló fons de la campanya electoral. En el cas d’ERC pel paper de màrtir d’Oriol Junqueras en contrast amb l’exili daurat de Carles Puigdemont. En el cas de Cs per la seva capacitat, amb el permís de Vox, de capitalitzar el vot antiindependentista.

La combinació entre l’elevat nombre d’ofertes electorals, la fragmentació dels espais polítics i una baixa participació fan que sigui molt difícil realitzar previsions mínimament fiables sobre el resultat electoral. Tanmateix alguns factors poden ajudar a establir alguns criteris generals que determinaran una contesa electoral on s’han de tenir en compte la combinació d’elements de política general i local. En el primer cas, determinat pel judici als polítics independentistes i en el segon per la gestió del quatripartit que no sembla de gaudir de grans suports ni entre l’electorat del Centre ni dels barris.

  • En primer lloc, a les anteriors municipals la situació estava determinada pel cas Mercuri i la necessitat de passar pàgina de l’etapa bustista. Això va provocar una gran davallada del PSC i afavorí l’actual pacte quatripartit. Ara no es donen aquestes circumstàncies, la qual cosa pot afavorir als socialistes que podrien recuperar una part dels vots perduts; però també dificulta la reedició del quatripartit, en el cas improbable que sumessin majoria absoluta, ja que ha desaparegut el principal motiu que cimentà l’acord.
  • En segon lloc, no sembla que cap de les formacions en competició obtindrà una gran diferència de regidors respecte a l’altra. De manera que ara tindrà una gran importància, per assolir l’alcaldia, la llista que resulti més votada, encara que sigui per una escassa diferència de vots.
  • En tercer lloc, serà determinant com es resol la pugna per l’hegemonia en els diferents espais polítics. En l’àmbit de l’independentisme, el factor Junqueras pot afavorir ERC, però el malestar de molts electors del Centre amb la gestió del quatripartit juga a favor de Junts per Sabadell. Tot això amb el permís de la Crida que compta amb la figura de l’alcalde, que sempre és un actiu electoral, i com a vot refugi de sectors de l’independentisme malcontents amb la pugna fratricida entre ERC i PDeCat.

En l’àmbit del constitucionalisme es planteja una dura competència entre PSC i Cs pel vot als barris de la ciutat. El gir a la dreta de la formació taronja podria reduir les seves expectatives de creixement entre uns potencials electors que tradicionalment han donat la seva confiança a partits d’esquerra. Tanmateix tant el perfil del seu alcaldable com les vicissituds del procés als líders independentistes podrien revertir aquesta tendència.

En l’àmbit de la dreta espanyolista pura i dura s’haurà de dirimir la batalla entre PP i Vox que podria deixar a ambdues formacions fora del Consistori.

En l’espai de l’esquerra s’haurà de comprovar quina és la força hegemònica de les diverses candidatures en que es presenta l’espai dels Comuns, si finalment concorren en quatre candidatures separades. Encara que totes podrien quedar molt mal parades per la divisió ja que molts del seus potencials electors podrien quedar-se a casa o optar per altres formacions.

De manera que la possibilitat d’accedir a l’alcaldia dependrà de qui sigui la llista més votada i de la seva capacitat d’arribar a pactes amb altres formacions, en un escenari que, segons com vagin les coses, podria abocar la ciutat a la ingovernabilitat. Les nombrosos incerteses que planegen sobre el futur polític de la ciutat propicien que aquesta campanya electoral sigui molt important per decantar el vot o l’abstenció de molts ciutadans, ara per ara, indecisos.

Foto portada: els alcaldables Farrés, Berlanga, Fernàndez, Serracant, Ciuró, Hernández, Martínez i Gesa.