L’any que ara acaba, encara dominat per la pandèmia, ha estat ric en esdeveniments politics. Així, Lourdes Ciuró ha estat designada consellera de Justícia, Marta Morell ha estat expulsada de Podem o s’ha anunciat l’imminent entrada a presó de l’excalcalde Manuel Bustos. També s’han apreciat els primers moviments preelectorals
El mes de maig s’anunciava que Lourdes Ciuró, líder i portaveu del grup municipal de Junts per Sabadell, soci de legislatura del bipartit format aleshores por PSC i Podem, deixava l’acta de regidora per assumir la conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya. (més info: ‘Ciuró, consellera de Justícia‘).
Aquesta renúncia va provocar una renovació en la direcció del grup municipal que va passar a ser liderat per Lluís Matas, que anava el número quatre de la candidatura de Junts, però que no va obtenir l’acta de regidor (més info: ‘Matas, nou portaveu de Junts‘). Des d’aleshores Matas no només ha continuat amb la línia estratègica de Ciuró de ser el principal aliat del govern bipartit, amb dos càrrecs de confiança al govern municipal, sinó que fins i tot ha aprofundit en aquesta aliança (més info: “El que sigui bo pel PSC o Podem gràcies a Junts serà bo per Sabadell“). Tant és així que ha comparegut en diverses rodes de premsa amb l’alcaldessa Marta Farrés i la tinenta d’alcaldessa, Marta Morell com si realment formés part de l’executiu local.
La marxa de Ciuró va propiciar que la Crida per Sabadell explorés la possibilitat de presentar una moció de censura per desallotjar a Marta Farrés de l’alcaldia. Una operació que per tal de ser efectiva necessitava del suport de ERC, Junts i Podem. Tanmateix, com era previsible, ràpidament Junts i Podem van desmarcar-se d’aquesta iniciativa. De fet, l’objectiu de la Crida no era tant materialitzar la moció censura, sinó palesar davant la ciutadania la seva voluntat de fer tot el possible i impossible per tal de construir una majoria alternativa al bipartit. També, assenyalar que si el PSC continuava en el poder era per la connivència de Junts i Podem amb qui, en l’eix nacional i social respectivament, tenen una certa frontera electoral. En qualsevol cas, uns mesos després, a l’octubre, la Crida va donar per finalitzada aquesta opció.
Moviments preelectorals
L’expulsió de Marta Morell de Podem, anunciada per aquest digital al mes de juliol (més info: ‘Podem expulsa Morell‘) però que no es va fer efectiva fins l’octubre, no ha afectat l’estabilitat institucional de la majoria al govern de la ciutat. Prova d’això es l’aprovació dels tercers Pressupostos Municipals del mandat sense gaires dificultats.
No obstant això. l’expulsió de Morell comporta una certa crisi de legitimitat. En efecte, l’equip de govern ha deixat de ser un bipartit PSC-Podem, producte d’un pacte legítim entre dues formacions polítiques, sinó un executiu monocolor socialista amb el suport d’una trànsfuga. Tanmateix, Morell, que no disposa de grup municipal i és una edil del grup de no adscrit, va negar-se -tal i com li demanà el seu partit- a entregar l’acta de regidora i l’alcaldessa Farrés va ratificar-la en el seu càrrec de tinent d’alcaldessa, malgrat les peticions d’En Comú Podem perquè trenqués les seves relacions amb Morell.
L’imperatiu de mantenir la majoria al consistori ha pesat infinitament més en el PSC que qualsevol consideració d’ordre ètic i estètic, malgrat les crítiques de l’oposició.
Paral·lelament, l’expulsió de Morell va precipitar que les formacions que composen En Comú Podem anunciessin, a l’octubre, la seva determinació d’anar plegats a les properes municipals. D’aquesta manera es vol superar l’elevada fragmentació en cinc ofertes electorals que menaren a que només Podem obtingues una única acta de regidora en la persona de Morell. Aquest acord, que abasta al conjunt de Catalunya, va ser ratificat a Sabadell per Jéssica Albiach, presidenta del grup parlamentari d’En Comú Podem, Rafael Mayoral, secretari general de Podemos, i Aina Vidal, portaveu d’En Comú Podem diputat al Congrés. La presència i el protagonisme en aquestes compareixences del sabadellenc Joan Mena, diputat al Congrés i exregidor d’aquest Ajuntament, fa pensar que podria ser el proper cap de llista de la coalició d’esquerres amb la missió de recuperar la seva representació municipal en una ciutat que, a l’època d’Antoni Farrés, havia estat el mascaró de proa d’ICV (actualment dissolta) i EUiA, de la qual forma part Mena (més info: ‘Sabadell En Comú Podem es presenta amb la vista posada al 2023‘).
Aquests moviments, de marcat caràcter preelectoral, han estat acompanyats per les primàries a ERC on només va concórrer, Gabriel Fernàndez, actual portaveu de la formació i que va formar part del quatripartit al mandat anterior. La nominació de Fernàndez com a alcaldable va ser beneïda pel president de la Generalitat, Pere Aragonès. D’aquesta manera, quan falta any i mig pels comicis locals, ERC ha donat el tret de sortida d’una llarga precampanya electoral.
Potser la presència a la ciutat de tants pesos pesants de la política catalana i espanyola, va conduir a l’alcaldessa Farrés a no voler ser menys. Així va comparèixer amb la ministra socialista de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, flanquejada pels alcaldes de Granollers, Mataró, Mollet, Rubí o Vilanova i la Geltrú per donar recolzament a l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, de recent creació, impulsada des de Sabadell i altres grans ciutats catalanes de la segona corona.
A l’espai de la dreta espanyolista, on el PP va quedar-se sense representació al consistori, s’han donat els primers passos per superar l’etapa liderada per Esteban Gesa. Així, el president i secretari general d’aquesta formació a Barcelona, Manu Reyes i Josep Tutusaus respectivament, van traslladar-se a la ciutat, per donar suport a Cuca Santos, exregidora de la formació, per informar a la militància del procés de constitució de la nova junta local amb la vista posada en les eleccions municipals. Ara be, fa temps que circulen intensos rumors sobre la eventualitat d’un acord de coalició entre PP i Cs per tal de concórrer plegats al conjunt de Catalunya. D’aquesta manera, es busca mantenir la representació als grans ajuntaments de l’espai de centre dreta espanyolista que perilla si van en candidatures separades. També, per contenir la fuita de vots cap a Vox que podria entrar en el consistori en els propers comicis locals.
Bustos a presó
L’any, des del punt de vista polític, ha finalitzat amb l’anunci que Manuel Bustos, exalcalde socialista de Sabadell, haurà d’ingressar a la presó. Això suposa, sens dubte, un punt d’inflexió en el cas Mercuri que esclatà ara fa nou anys, però no el seu final. Encara queden algunes peces judicials importants pendents de judici com ara la del contracte de SMATSA.
L’ingrés a presó de Bustos no deixa en massa bon lloc a l’equip de govern que va abstenir-se de respondre a la consulta que va fer-li la jutgessa del cas sobre la posició de l’Ajuntament que formava part de la causa com acusació particular. En qualsevol cas, no sembla que la situació penal de l’excalcalde tingui una gran repercussió electoral sobre el PSC. D’una banda, perquè el preu polític ja va ser abonat en els anteriors comicis, quan els socialistes passaren de 13 a cinc regidors i van cedir l’alcaldia al quatripartit dit de transformació. De l’altra, perquè el tàndem format per Marta Farrés i Pol Gibert, que regeix els destins del PSC a Sabadell, ha realitzat una tasca de renovació, per no dir de neteja, de l’aparell bustista a la secció local del partit.
A la llum de tots d’aquests precedents, l’any 2022, el darrer sencer d’aquest mandat, adoptarà un caràcter marcadament electoral on totes les formacions posaran a punt les seves maquinàries polítiques.
Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, l’alcaldable d’ERC, Gabriel Fernàndez, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos.
